La cámera lúcida de Jordi Casañas

    

    Jordi Casañas va escriure sobre la seva obra: Les meves fotografies sorgeixen d’una idea preconcebuda transformada en accidentalitat. Són imatges conceptualment premeditades però formalment atzaroses. Busco en les imatges allò que Roland Barthes anomenava el “punctum”: un detall, alguna cosa que esdevé íntima, que ens sorprengui a través d’una presència inoportuna, que ens inquieti, però que sobretot ens permeti reflexionar a partir d’una suggerència. Roland Barthes va publicar “La càmera lúcida” l’any 1980. Va ser el seu darrer llibre i tota una referència sobre la teoria de la imatge. Barthes assenyalava dos elements fonamentals en la fotografia: el “studium” i el “punctum”. El “studium” reflexa l’interès cultural d’una fotografia concreta i respon a un impuls racional. El “punctum”, pot ser únicament un detall que es clava com una fletxa a la consciència afectiva de l’espectador i que determina l’interès de tota la imatge dotant-la de sentit.  Michael Fried, autor de l’article “art i objectualitat” (1967), va trobar paral.lelismes entre les seves teories i les de Barthes: el “punctum” de Barthes podria constituir la garantia ontològica de l’anti teatralitat de la fotografia. Fried defensava la idea de que l’art s’havia de moure en l’esfera del “ser” i no en la del “fer” o “l’actuar”, paràmetres en els que es movien les tendències artístiques d’avantguarda dels anys 60 i que continuen vigents avui dia. En aquest sentit, doncs, les fotografies de Jordi Casañas s’allunyen del component teatral de moltes de les fotografies que es fan avui dia. No les prepara ni les retoca. En el moment decisiu, l’atzar te una importància fonamental. El resultat revela la seva capacitat d’observació, el seu criteri personal en triar les coincidències paradoxals, o els elements estranys i de vegades absurds que podem trobar en el nostre entorn. Són aquests elements els que han de fer despertar la nostra consciència: que les coses no tinguin sentit, pot convertir-se en l'únic sentit veritable.

      Jordi Casañas és fotògraf de professió, i treballa per a diverses entitats públiques i privades com a fotògraf documentalista. L’any 2007 va fer la seva primera exposició individual al Centre Can Felipa de Barcelona i ha participat en diverses exposicions col.lectives, entre les que destaquem: “Botella do mar”, a l’Auditori de Galicia, Santiago de Compostela (2003), Col.lectiva d’artistes del Poblenou, a Can Felipa (Barcelona,2010), “Terra de ningú”, a Can Basté, (Barcelona,2013) i “Un canvi d’aires”, a la galeria el quadern robat, (Barcelona 2014).  L’any 2013 va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de fotografiar els encants vells abans del seu trasllat. Una part d’aquestes fotografies es van exposar sota el títol “M’exalta el nou, m’enamora el vell”, al nou recinte dels encants de Barcelona a la Plaça de les Glòries. El dia 5 de març de 2015 inaugurarà la seva primera exposició individual en una galeria: el quadern robat.