Replantejar una exposició: els altres quadres de Jorge R. Pombo

     

     No ho havia fet mai, però m’ha agradat l’experiència. Vam entregar algunes obres de Jorge R. Pombo venudes, i vam replantejar l’exposició per tal de prorrogar-la. Al magatzem teníem unes quantes obres que no ens van cabre durant el primer muntatge. Havíem donat prioritat a quatre obres de gran format, esplèndides, imponents. La més gran de totes ha anat a un centre d’art on tothom la podrà gaudir: ella sola ja és una lliçó de pintura i sobretot, un resum de tot l’ideari pictòric de Jorge R. Pombo. Amb aquesta obra, jo em vaig retrobar amb totes les seves etapes anteriors, amb tota les seves gammes cromàtiques, amb totes les seves experimentacions processuals. Pensava que l’exposició quedaria “desangelada” sense les peces grans, però em vaig equivocar. Les obres mitjanes que havíem descartat en la primera tria, concretament dues peces de la sèrie de Lucca, són tant extraordinàries, que em costa d’entendre que no les pengéssim de bon començament. És per això, que vam decidir prorrogar l’exposició.

     Aquestes dues obres de Lucca, a diferència de les altres, posseeixen una gama cromàtica riquíssima. Les muralles, ben delimitades en la majoria dels quadres de la sèrie, pràcticament han desaparegut. La idea de límit, de constrenyiment, que a l’artista li agradava de remarcar en aquesta sèrie, per tal d’exemplificar l’artificialitat  de la vida a les ciutats, amb tots els seus condicionants i fronteres, ha desaparegut per complet. Tota la tela, ha estat envaïda de colors: taronja, groc, verd, grisos, vermells....  Algú m’ha dit que els recorda una pintura modernista de Joaquim Mir. També hi va haver una persona que coneixia la ciutat de Lucca, i es va meravellar en veure que aquells eren els colors de la ciutat, aquells que no es veien en les altres obres molt més "conceptuals" que havíem penjat en el primer muntatge. Un altre visitant es va quedar embadalit, observant la sensualitat d’aquestes obres, la seva calidesa. És curiós, que, tot i tenir un format molt més petit que les obres que havíem penjat primer, omplen la paret (hauria de dir l’espai!), de la mateixa manera, produint-se un fenomen que jo considero especialment valuós i màgic: són veritables finestres. El paisatge de l’altra banda no és altra que el paisatge de la pintura.

     Hauria de dir que aquesta segona exposició encara m’agrada més que la primera?. No m’atreviria a dir-ho tant categòricament, ni molt menys, però els que han gaudit d’aquest segon muntatge s’han quedat ben admirats de la riquesa  de matisos que han afegit aquestes pintures descartades al començament. Perllongarem aquesta exposició fins el 21 de febrer. Aquell dia, a la tarda,  amb la presència de Jorge R. Pombo, que vindrà especialment de Nova York, farem una celebració de cloenda. De tota manera, com cada vegada que he hagut de despenjar una exposició que m’ha sigut plaent, per a mi serà una celebració trista!. La convivència amb aquestes obres ha estat molt bona i enriquidora, i la idea de donar-li una segona lectura també.  La llibertat de la que gaudeixo a el quadern robat és una meravella!. Això, abans no ho hauria pogut pas fer!

Nota:
Més sobre l'obra d'aquesta exposició a: http://quadernrobat.blogspot.com.es/2014/11/jorge-r-pombo-de-mapa-territori.html i http://quadernrobat.blogspot.com.es/2014/10/sobre-lobra-de-jorge-r-pombo.html