Per a tots els que llegiu aquest blog, però no esteu a la llista de correu, us deixo la invitació a la inauguració de la galeria d' El quadern robat. Si clickeu al damunt de la imatge, en veureu els detalls.
L'exposició Un canvi d'aires, recull una mostra d'obres dels dinou artistes sobre els que he escrit al llarg de les pàgines d'aquest blog, i que, per un motiu o un altre han sigut importants per a mi. Alguns d'aquests artistes són (o han sigut) artistes emblemàtics de la galeria en la que he estat treballant durant molts anys, i estan presents en aquesta exposició de manera testimonial, com és el cas d' Alfons Borrell, Evru, Guinovart, Hernández Pijuán, Albert Ràfols Casamada i Josep Mª Riera i Aragó. Tots ells ja exposaven allà quan jo vaig entrar a formar-ne part de l'equip l'any 1987. Altres artistes van entrar a formar part d'aquella galeria a través d'altres canals, com va ser el cas de Carmen Calvo o d'Oriol Vilapuig; amb tots dos tinc una relació excel.lent i enriquidora. Altres artistes varen ser propostes meves, i per això sento que tinc amb ells un lligam molt especial. Aquest és el cas de Jordi Alcaraz, Joan Furriols, Chema Madoz, Fiona Morrison, Jorge R. Pombo i David Ymbernon. També hi ha tres artistes, l'obra dels quals presento per primer cop: Jordi Casañas, Elena Kervinen i Mario Soria. També he inclòs dues obres d'un dels més grans gravadors de tots els temps, un professional amb uns coneixements i una destresa extraordinaris, que de tant en tant fa "proves" d'una qualitat artística de primer nivell: en Joan Roma. I per acabar (i començar), una fotografia que en Lluís Mª Riera va fer a Joan Brossa l'any 1947. Sense en Riera, la meva vida hauria estat, molt probablement, ben diferent.
Un bon grapat d’artistes, per a un nou inici d’etapa. Renovació i transformació sempre necessàries per a la evolució humana.
ResponEliminaEl passat forma part de la nostra experiència vital, i ens permet enfrontar el futur amb les eines adequades, si hem estat capaços d’aprendre dels encerts i de les errades.
Un projecte il•lusionant que en els temps actuals és absolutament imprescindible!!
Molta sort en aquesta nova etapa. Ens veurem dijous!!!
Gràcies, Marta,
EliminaPer aquesta primera exposició vaig pensar que el millor era presentar-me i ho he fet amb aquesta exposició que és una mena de recorregut vital. És més que probable que en el futur incorpori nous artistes, i "deixi anar la mà" d'altres. Intueixo que preferiré que el meu present no em recordi massa el lloc d'on vinc... i ja tinc un munt de propostes fantàstiques i engrescadores!
O he entendido mal o tu nueva galeria se llama como tu blog, Anna?
ResponEliminaGracias por la invitación. Como me imagino que sabes vivo un poco lejos de Barcelona, :). Pero te envio todos mis ánimos para ti en esta nueva etapa.
Si estuviera ahí o cerca sin duda que iría.
Mucha suerte!!
La voy anunciar en mi blog.
Bicos.
Sí, le he puesto el mismo nombre, ya que la galería ha surgido de este blog. Mientras escribía todas mis experiencias, relativas tanto a los artistas como al arte en general, me dí cuenta que lo mío no era sólo un trabajo sino una vocación. Mientras yo pude ejercerla, me sentía feliz y realizada. Pero vinieron unos cambios, con los que no me sentí a gusto. Gracias al blog había descubierto quién era yo en realidad, lo que podía y quería hacer. Pensé que sólo se vive una vez y hay que intentar vivir feliz. Así que mi galería se llama El quadern robat. Parece un nombre extraño para una galería, pero es su nombre!
EliminaBicos
Muchas gracias, Ohma, por la publicidad que has colgado en tu blog!
EliminaA mí me parece un nombre precioso. Único!
ResponEliminaSi lo piensas te das cuenta, entonces, que el nombre precedió al local. Muy curioso.
Gracias a ti. Es un honor tener tu cartel en mi blog.
Es el título que le puse a una novela que escribí hace casi treinta años, en la que novelé el tema de mi tesina. La escribí en forma de diario. La protagonista relataba hechos artísticos de la Viena de 1908. Con la diferencia de más de un siglo, es lo que yo voy haciendo en mi blog.
EliminaTodo es una cadena, o todo vuelve al inicio. Como se quiera ver.
Besos.
Hola.
ResponEliminaEl sábado fui a ver la última (y tan anunciada) expo de la Joan Prats. Resumen de sus treinta y pico de años. También aproveche para despedirme de un local entrañable y simbólico (lo digo por el local, no por cierta gente que lo gestiona).
Quizás iba con idea predeterminada. Lo cierto es que me quedé pasmado. Si de lo que se trata es de colgar algunas piezas del almacén (esas que no se venden nunca), colgarlas (tal como llegan), sin identificar (ni título ni autor), etc...me dio la sensación de que tienen prisa por acabar esta etapa, de que ha sido montada como relleno y escusa de cierre. Lo mismo en artgràfic. Deciros que no había nadie salvo una joven que no conozco (claro que era la hora del fútbol). En fin, que cada uno tiene y recibe lo que se ha labrado en vida y aquí no se libra nadie.
No se, me fui raro, me supo a nada. Hay una cosa que se llama "alma" y eso es lo que noté, que no había "alma".
Un abrazo
Em sap greu que marxessis d'aquelles exposicions amb tant males sensacions, per tu, per mí i pels tants bons moments viscuts entre aquelles parets (pel que a mi em pertoca, les del carrer Balmes).
EliminaConec prou bé el magatzem d'aquesta galeria, i et puc assegurar que les obres exposades no formàven part "d'aquelles que no es poden vendre mai"; de fet m'han dit que moltes no estan a la venda.
Les coses canvien, l'important és mantenir el nostre nord.