Un acte acadèmic

     

     No esperava que m’agradés tant un acte acadèmic, però L’Albert Guinovart és un pianista extraordinari.  Dimecres passat, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, el va nomenar acadèmic, i enlloc d’un discurs, va oferir un concert memorable. La veritat  és que jo no anava gaire ben predisposada, i quan vaig entrar al recinte de l’Acadèmia, em va caure l’ànima als peus, de tant rònec que em va semblar. Suposo que si aquest acte hagués tingut lloc trenta anys enrere, quan era estudiant d’història de l’art, potser hauria estat entusiasmada de trobar-me en el vell edifici de la Llotja de Mar, envoltada d’obres d’art del segle XVIII, i respirant l’ambient de la època napoleònica. Aquella però, era la primera vegada que hi entrava, i em va sorprendre el fet de que molt probablement, l’interior de l’edifici estava igual que feia dos-cents anys. Per a mi, acostumada a estar envoltada de pintura contemporània, em va xocar el fet de que els senyors acadèmics de belles arts, amb veu i vot en matèries que atenyen l’art i la cultura, ho fessin des d’una seu com aquella. Bé, suposo que tot forma part de la tradició, però per a mi, tot plegat era una mica xocant. Repassant els noms dels acadèmics, vaig poder constatar que, tot i la seva considerable heterogeneïtat, hi havia força noms que em mereixien respecte. Però allà asseguda en aquella sala d’actes, contemplant tots aquells retrats penjats a les parets, decorades amb motius geomètrics de color verd i or, amb les portes guarnides amb uns cortinatges ad hoc, em va envair la sensació de que d’allà només en podien sorgir idees anacròniques. Crec en el poder determinant de l’entorn, i aquell em semblava sorgit del túnel del temps. Vaig pensar, però, que era adient amb tot el que suggeria el concepte d’acadèmia; per això, moltes revolucions artístiques havien sorgit amb la voluntat d’anar-hi en contra.

     

     Quan vaig veure el programa que havia preparat l’Albert Guinovart, amb una primera part dedicada a Chopin, vaig pensar que potser hauria d’haver pensat en tocar Scarlatti. Tot i amb això, Chopin també era adient. No vaig poder endevinar que, des del primer moment en què començaria a tocar el piano, aquelles parets pesants desapareixerien, i l’aire constret i resclosit de la sala es renovaria de cop. Va fer una interpretació diferent a tot el que havia sentit fins aquell moment, extremadament vital i expressiva, però totalment impecable. La segona part del concert la va dedicar a interpretar obres seves, inspirades en les línies musicals de compositors com Debussy, Granados i el mateix Chopin, i em va sorprendre que, tot i els trets tant clàssics d’aquelles peces, resultaven tant i tant modernes. De seguida em va venir al cap en Riuychi Sakamoto. Fa bastants anys, va editar un disc titulat Back to Basics en el que feia un exercici semblant al de l’Albert Guinovart. Després d’anys de dedicar-se a la música pop i a la música electrònica, aquell disc recollia una sèrie de composicions seves inspirades en la música clàssica per a piano. Aquest disc és una veritable joia, una obra quasi de culte per a molta gent. La música d'en Sakamoto també havia estat qualificada de "comercial" per molts puristes. Com el mateix Guinovart, havia dedicat part important de la seva carrera a escriure música per acompanyar imatges (el que s'anomena bandes sonores).

     

     Abans de començar l’acte, em van explicar que, un compositor, membre numerari de l’Acadèmia, s’havia oposat fermament a que l’Albert Guinovart en fos nomenat membre, assegurant que no tenia nivell. Va fer servir l’argument que la seva obra era purament comercial i no podia ser presa seriosament. Aquest compositor, segurament, també hauria vetat en Riuychi Sakamoto. Vaig tornar a tenir la sensació de viure en un país petit i ronyós. Segur que a l’Albert Guinovart amb el seu talent, li hauria anat d’una altra manera als Estats Units, per exemple. Aquí les coses costen, perquè sempre hi ha gent disposada a posar pals a les rodes. Sort que els bons artistes, de tot això, no en fan ni cas i que de tant en tant, fins i tot en una acadèmia es pot passar una bona estona.