tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post1757491138892438706..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Un acte acadèmicAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-91511484616220427642014-02-26T23:55:27.426+01:002014-02-26T23:55:27.426+01:00Gracias a ti, Ohma, me hace feliz que pienses esto...Gracias a ti, Ohma, me hace feliz que pienses esto, porque para mí, el aprender es un gran valor.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-68338040436583376022014-02-26T16:58:10.292+01:002014-02-26T16:58:10.292+01:00Me alegra saber que la temática del blog te ha par...Me alegra saber que la temática del blog te ha parecido interesante, y gracias por visitarlo.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-5939613704546653492014-02-26T15:48:45.826+01:002014-02-26T15:48:45.826+01:00Me ha parecido muy intersante, sobre todo la temát...Me ha parecido muy intersante, sobre todo la temática del blog, voy a hurgar más..Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-28398443828201971682014-02-25T19:15:40.860+01:002014-02-25T19:15:40.860+01:00Muy de acuerdo con tu último párrafo.
Gracias. Un ...Muy de acuerdo con tu último párrafo.<br />Gracias. Un placer aprender contigo.Mariahttps://www.blogger.com/profile/06729292848597624218noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-5442040477545680892014-02-25T14:06:49.649+01:002014-02-25T14:06:49.649+01:00El concepto de "Academia" no está tan ar...El concepto de "Academia" no está tan arraigado en la cultura americana como en la europea, quizás les falta esta tradición histórica que tenemos aquí, que a veces es buena y a veces resulta un lastre. A mi me apasionan los movimientos artísticos que han surgido para hacer frente a las academias. El modernismo, por ejemplo. El lema de la Wiener Sezession, que era como se denominaba el movimiento equivalente al modernismo en Austria, era : "A cada tiempo su arte, y a cada arte su libertad". Fue un movimiento muy fuerte a nivel europeo, que miraba mucho a la naturaleza. De hecho, quería "copiar" sus leyes para "reproducirlas" en arte. El ejemplo paradigmático del antiacademicismo en Catalunya fue Gaudí, que construía sin planos. Un autentico genio.<br /><br />Sin duda hay valores importantes en todo en arte del pasado, hay que tenerlo en cuenta y aprender de él. Pero no puede ser nunca la única referencia válida para emitir juicios de valor.<br /><br />Saludos!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-3512340425870364072014-02-24T21:28:29.518+01:002014-02-24T21:28:29.518+01:00No es que me caiga muy bien a mí la cultura americ...No es que me caiga muy bien a mí la cultura americana pero sí hay que reconocerles una mayor apertura hacia lo nuevo y mayores oportunidades para la gente que demuestra que vale. Los famosos "skills" tienen casi tanto mérito como los estudios. Y lo digo porque algo tendrán en común con los británicos.<br />Las Academias me recuerdan a los famosos Casinos. Ambientes cerrados y demasiados pegados a viejos privilegios que ya tendrían que haber desaparecido para que entre algo de aire fresco en esos bellos edificios.<br />Un abrazo, Anna.Mariahttps://www.blogger.com/profile/06729292848597624218noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-49574669270349781282014-02-23T16:32:56.280+01:002014-02-23T16:32:56.280+01:00Doncs era la primera vegada que visitava aquell ed...Doncs era la primera vegada que visitava aquell edifici. Pel que fós, no hi havia estat mai abans. <br /><br />El primer artista que em va venir al cap en veure aquelles parets plenes d'obres antigues va ser en Perejaume. Té una sèrie d'obres de petit format dedicades a "la pintura", en les que glosa els espais clàssics com aquell, i altres de caire museístic. També fa referència a tots aquests mestres clàssics, molts d'ells desconeguts, però importants en la història. En l'exposició que es va organitzar a La Pedrera, hi havia algunes d'aquestes obres exposades en unes vitrines. La veritat és que eren unes obres extraordinàriament atractives.<br /><br />Posteriorment a l'acte acadèmic, vain saber que sis o set members de l'acadèmia (tots els del sector de música), havien mostrat la seva reticència a que l'Albert Guinovart en formés part. Una mostra clara de l'estretor de mires d'aquests acadèmics. Si fa música comercial, és que és dolent. Quin silogisme més fals!. Ja sabem prou bé, que hi ha música comercial (pensem en tota la història del rock) que forma i formarà part de la història.<br /><br />El meu professor de piano, en David Padrós, em va explicar (fent referència al comentari que li vaig fer sobre l'extraordinari pianista que era en Guinovart) que feia uns anys, l'Albert Guinovart havia interpretat magistralment una peça per a piano i instruments de corda, que en David havia composat per encàrrec del festival de Torroella de Montgrí. El seu talent és innegable i espero que segueixi tenint èxits!<br /><br />Estic d'acord amb el que dius sobre el coneixement i el respecte a la història, fonamental per a una bona base crítica, però tot el que fa referència a la paraula "acadèmia", a mi em desperta molta recança. El concepte "d'academicisme" ha anat sovint lligat a immobilisme, i a mi això no em resulta gaire atractiu. Precisament en Perejaume, li dona la volta a tot això, amb un discurs molt intel.ligent. Te tota una obra tant poètica com pictòrica sobre aquests conceptes. Molt recomanable!<br /><br />Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-61507795955543954052014-02-23T14:36:32.444+01:002014-02-23T14:36:32.444+01:00Benvolguda Anna,
Segons he pogut comprovar en la ...Benvolguda Anna,<br /><br />Segons he pogut comprovar en la pàgina web de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, va obrir les seves portes el 1775. Per tant ben aviat tindrà 240 ... i encara s’aguanta. Moltes obres contemporànies, amb menys de la quarta part ja ni existeixen o estan en un racó.<br /><br />És un edifici antic i entenc que ben conservat. Si les seves condicions de conservació fossin pèssimes el podries qualificar de rònec, de vell. Però antic vol dir solera, prestància, quelcom intemporal. I pot ser, el fet que hagis estat tant de temps envoltada d’art contemporani, t’ha fet allunyar de l’autèntica essència de l’art: La bellesa i la sublimació de la creació i l’ànima humana, al llarg dels segles. <br />L’art, si està fet amb esperit i és bo, tan li és que sigui contemporani com no. És el que frapa a la persona que el veu. Quan s’estima l’art, aquest PARLA al qui el contempla. En silenci, perquè només el pot entendre el qui queda absort o atrapat per una peça, sigui de l’any que sigui.<br /><br />Interessant el que planteges en referència a l’Albert Guinovart. Molt, moltíssim millor l’opció d’un concert que no pas un mal rollo de xerrada. Penso que avui en dia les conferències estan desfasades. Internet ens ho posa a l’abast, i la majoria de conferenciants són poc àgils, i és limiten a llegir el que han preparat.<br /><br />I dius que va tocar Chopin. Ideal per l’entorn, evidentment. Quasi es pot dir que el music es coetani de l’edifici, i per tant el nou acadèmic va optar per una música amb sentiment, romanticisme i bellesa explícita. Es a dir, en base a la comparança que fas amb Sakamoto, va retornar al clàssics, a les fonts, una mica en reivindicació de la seva existència, de la seva base como músic i compositor. <br /><br />Sense els clàssics, ell no hauria après música. Naturalment, li interessava experimentar, com al compositor japonès, però cal retornar a les fons, com a l’art, per no perdre’ns i avançar.<br /><br />Avui en dia es fa massa art contemporani, sense tenir la solidesa de l’academicisme. Es com qualsevol ésser humà: per poder escriure, cal aprendre l’abecedari, les normes gramaticals, el significat de les frases, i desprès es pot escriure. En l’art contemporani es igual: cal apreciar als antics, començant per Egipte, si es vol, per fruir de l’actualitat. Però mai els hem de deixar enrere, i hem de fer un Back to Basics sempre, perquè es la solidesa que ens permet afrontar el futur, per aconseguir que sempre hi hagin basics-clàssics.<br /><br />El que expliques de l’oposició frontal d’un membre de l’acadèmia, només es pot resumir en una paraula: enveja. De la creativitat d’un músic conegut arreu, gràcies al seu esforç, i perquè no, al haver format part d’un entorn diferent al classicisme. És el mal d’aquest país, digui-li Catalunya, digui- li Espanya, que en lloc d’admirar i admetre lo bo, l’enveja, i per tant el menysprea. Si, segurament, a en Sakamoto li hagués passat igual. Lo important es la bona estona que va passar i que desprès de molt de temps, vas tornar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com