dimecres, 22 de juny del 2016

Sobre les fàbriques de creació

     




     L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar en marxa l’any 2007, el programa de Fàbriques de Creació, amb l’objectiu d’incrementar la xarxa d’equipaments públics a la ciutat que donen suport a la creació i producció cultural. En molts casos es tracta de recintes remodelats per a afavorir la tasca dels artistes, els agents culturals i les entitats implicades en la promoció de la creació. Les Fàbriques de creació, reforcen xarxes i teixits culturals de la ciutat i han de convertir-se en referents per a la generació de nous continguts basats en l’excel.lència i la qualitat. Aquestes Fàbriques de Creació són: Fabra i Coats (Sant Andreu) Graner (Sants-Montjuic) La Seca (Ciutat Vella) La Escocesa (Sant Martí) La Caldera (Les Corts) La Central del Circ (Sant Martí) L’Ateneu Popular 9 Barris (Nou Barris) Hangar (Sant Martí) Sala Beckett-obrador (Sant Martí) Nau Ivanow (Sant Andreu).

      Aquest text esta extret de la web general de les Fàbriques de Creació, i la vaig consultar després de visitar Can Fabra ahir a la tarda. Vaig tenir curiositat després de percebre el poc moviment que hi havia. Vull suposar que no sempre és així, però he visitat vàries vegades aquest recinte, en el que es celebren exposicions de cert interès, i sempre l’he trobat desoladament buit. A excepció d’alguna inauguració, plena a vessar d’artistes, comissaris i estudiants d’art, no es pot dir que aquest centre sigui gaire visitat. El text del començament demostra la voluntat de facto de bastir unes estructures per impulsar la creació, però el que no tenim és un substrat que assimili i absorbeixi aquesta creació. Sense cap mena de dubte, la ciutat sembla que vol estar molt viva en l’aspecte creatiu, però hi ha pocs consumidors de cultura contemporània, tret es clar, dels mateixos artistes i alguns galeristes, però el “consum intern” d’art és mínim.  La idea de què els projectes o les obres d’art s’han de vendre a fora d’aquí em sembla desolador. I no sempre és cert. Ja ho va dir recentment el director de la galeria Thaddeus Ropac: l’art espanyol no interessa al mercat internacional (!). Deixant de banda però, l’absència de públic, qui ens assegura la “qualitat” dels “productes” d’aquestes fàbriques de creació? Els comissaris que actuen sota el seu paraigües? Els galeristes que s’apunten a aquestes “mogudes”? Els càrrecs polítics oportunistes? Hi ha realment tants creadors com per a omplir aquestes fàbriques? I són realment necessàries? No s'estarà creant una super-estructura per col.locar els de sempre? Moltes preguntes, i no hi trobo respostes convincents. Aquestes “fàbriques de creació”, subvencionades amb diners públics, també lloguen espais a creadors per a que puguin desenvolupar el seu projecte. Esbrinar quan pot costar un d’aquests lloguers ha estat del tot impossible. S’ha de presentar el projecte, i llavors (suposo), t’informen del que et pot costar. Em van dir que els preus variaven depenent de la durada, l’època de l’any i l’horari, però per més que vaig insistir en tenir una idea del pressupost més baix, no vaig aconseguir la més mínima informació. Em va semblar que aquesta manca d’informació transmetia una certa idea d’opacitat, però després de visitar l’exposició dels sel.leccionats pel premi Miquel Casablancas, en el mateix centre d’Art Contemporani de Can Fabra, vaig pensar que més que opacitat era desídia. La pèssima retolació d’aquesta exposició, així com l’absència de claredat en el plantejament, en donen fe. Però això és tema per un altre article.

5 comentaris:

  1. Benvolguda Anna, com a director d'una d'aquestes fàbriques, la Nau Ivanow, et convido quan vulguis a conèixer el nostre projecte i saber de què parlem quan diem Fàbriques de Creació. Comparar la Fabra i Coats amb qualsevol de les altres, és no ser coneixedora dels projectes i no podem englobar-les totes en un mateix sac, ja que algunes fa 20 anys que funcionem i només en fa 5 que som fàbriques "institucionals".

    Tenir un blog, sovint és un exercici de responsabilitat i hauriem d'informar-nos abans de dir coses com, No s'estarà creant una super-estructura per col.locar els de sempre?. Per trobar les respostes, només cal buscar-les.

    Així doncs, quan vulguis seràs benvinguda.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari i pel teu oferiment a conèixer la Nau Ivanow.

      No crec que hagi comparat la Fabra i Coats amb cap altre projecte, només he pres la informació que dona l'Ajuntament. Com veus, el text esta en cursiva, perquè l'he copiat textualment.

      I quan he buscat respostes (a aquestes i a altres qüestions ben diverses), n'he trobat més d'una, i no sempre coincideixen del tot. La realitat és ben complexa!

      Elimina
    2. Per cert, que el tema central del meu escrit, és fonamentalment, la falta de públic. Això és el que em preocupa de debó.

      Elimina
  2. Molts dels temes que planteges en els teus articles, anirien bé per formar part d’un cicle de debats no tan sols sobre l’art contemporani sinó de l’art en general, perquè tot el que expliques en aquest és el reflex de l’intervencionisme polític, que vol arreglar el país per fer-lo malbé del tot com ara està succeint.

    Numeres bastants centres de les característiques de Can Fabra. Per tant, tot i que puguin estar dispersos, tampoc hi ha tanta “matèria prima” per permetre una gestió cultural exitosa, si demès tenim en compte que la “cultura oficial”, o sigui la que paguem tots, també disposa de centres cívics que també fan exposicions. O sigui que l’ajuntament es fa l’auto competència!!!

    Però la raó de tot plegat tant de la manca de públic, com el que perfectament et qüestiones com es la qualitat de les obres presentades, i el nivell dels artistes, el comissariat de les mostres, etc., és pura y simplement col•locar en el sector públic als addictes al règim del partit governant de torn, perquè tinguin feina. I PROU!!!

    És a dir, tots aquestes “fabriques culturals”, són simplement llocs de treball per a cert personal ben situat, dins la política, o perquè es parent de o amic de... La cultura, és una mera excusa per existir una regidoria, que abans es dedicava a adoctrinar al poble, cobrant, i a viu a l’esquena del poble. L’opacitat que expliques en no donar xifres del que costa un lloguer és raó més que suficient per veure el poc interès real en que el centre de torn funcioni.

    Cada vegada tinc més clar que vivim en un COMUNISME molt subtil, que va aprendre dels soviets del segle XX que la força acabaria per derrocar el règim, i ells, que professionalment no servirien ni per rentar plats en un restaurant, perquè els trencarien, han de viure a la nostra esquena, sigui com sigui, i amb l’excusa que calgui.

    Jo, que ja saps que soc partidària de l’empresa privada, de l’individuo i la seva capacitat de creació, no artística, sinó econòmica, social, etc., i per tant, que el 90% del fet cultural sorgís de la societat civil, al igual que en el món anglosaxó, fotaria tot aquest personal no a l’atur, perquè encara els hauria de mantenir, sino a netejar carrers, per exemple, amb un sou adequat a la seva tasca, perquè evidentment l’opacitat pública també es present respecte al sou real de cada funcionari, doncs la partida sempre es global.

    Ara, tot plegat, en pocs anys, quedarà en un no res. Cada vegada hi ha menys gent jove que es dediqui a l’art i per tant, aquests centres, que abans eren fàbriques que donaven llocs de treball, en que quedaran convertits? En el fons, tan de procurar per la cultura, el que realment fan es carregar-se-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema és que el que realment preocupa és la baixada de l'interès general per l'art contemporani. Com saps, he viscut moltes èpoques: des de l'eufòria dels 80, la crisi del 93, la recuperació del 97 i finalment la crisi que va començar a finals de 2007. La primera exposició que vam fer l'any 2008, tot i que es va vendre, recordo que va costar, alguna cosa havia començat a canviar.

      Ja esta bé que s'impulsin iniciatives públiques per fomentar i ajudar la creació, però això no va acompanyat d'un augment d'aficionats a l'art.

      Com tu mateixa has dit més d'una vegada, hi ha un problema educatiu de base, i un canvi de mentalitat. Ens toca viure tot això en primera línia. Tant de bo tot es desencalli d'una vegada i flueixi. Ens fa molta falta!

      Elimina