La fotografia surrealista
contemporània és un gènere que te els seus orígens en el moviment surrealista.
El seu statement podria incloure els
mateixos conceptes que va expressar Breton en el seu primer manifest
surrealista l’any 1924: el que interessa és l’autèntica funció del pensament,
l’absència de tot control exercit per la raó i la relativització de qualsevol
preocupació estètica o moral. El
surrealisme va ser un moviment que es va estendre també a la fotografia, i
podem posar els exemples de Man Ray, Christian Schad i el mateix Moholy Nagy.
Utilitzant les tècniques de l’època, varen manipular les imatges, per crear una
representació de la realitat que buscava desvetllar el seu inconscient o la
seva vessant subversiva. En el nostre país, tenim l’exemple de Josep Renau
(València, 1907- Berlin, 1982). Retallant diverses imatges fotogràfiques creava
un context nou. En aquest cas, Renau en feia un ús programàtic, en posar la
seva creativitat al servei de l’expressió de les seves idees polítiques. En qualsevol
cas, però, el que podem afirmar és que el moviment surrealista, a diferencia
d’altres corrents artístics, va crear una tendència que va arribar per
quedar-s’hi. Les tècniques digitals han facilitat el camí als creadors. Podem
esmentar molts exemples d’artistes que conreen la fotografia surrealista, però
creiem que cal destacar, (entre molts altres) als americans Jerry Uelsmann,
Robert i Shana Parkeharrison. Gregory Crewdson o Brooke Shaden, els alemanys
Julia Fullerton-Baten, o Robert Jahns, els suecs Erik Johansson o Tomy Inberg,
l’holandès Teun Hocks, el filipí Norv
Austria, el francès Gilbert Garcin, el
mateix Chema Madoz, i l’artista que exposem a El quadern robat : Oriol
Jolonch. Si bé no tots utilitzen tècniques digitals, la seva obra es pot incloure
perfectament en aquest gènere.
Oriol Jolonch (Barcelona, 1973), tot i haver realitzat estudis de disseny i fotografia, es considera autodidacta de vocació. Tal com relata ell mateix, la seva afició de plasmar realitats inventades, li va venir de ben jove, quan va heretar un vell aerògraf del seu pare, amb el que va realitzar els seus primers assaigs que li van servir per il.lustrar portades de vells cassetes i algun que altre pòster. En el seu cas, la irrupció de la fotografia digital va ser determinant per a que la seva passió per crear altres mons, altres realitats, l’arrossegués definitivament. Els seus treballs són fruit de la imaginació, però a la vegada també d’una lucidesa que indueix a l’espectador a confondre realitat i ficció.
Oriol Jolonch (Barcelona, 1973), tot i haver realitzat estudis de disseny i fotografia, es considera autodidacta de vocació. Tal com relata ell mateix, la seva afició de plasmar realitats inventades, li va venir de ben jove, quan va heretar un vell aerògraf del seu pare, amb el que va realitzar els seus primers assaigs que li van servir per il.lustrar portades de vells cassetes i algun que altre pòster. En el seu cas, la irrupció de la fotografia digital va ser determinant per a que la seva passió per crear altres mons, altres realitats, l’arrossegués definitivament. Els seus treballs són fruit de la imaginació, però a la vegada també d’una lucidesa que indueix a l’espectador a confondre realitat i ficció.
El seu treball ha rebut nombrosos premis,
entre els que destaquem els dos últims: el 1er premi de fotografia de la
Fundació Vilacasas i el de la Diputació d’Alacant, a través del Instituto Juan
Gil-Albert.
Serà qüestió de no perdre's la mostra. Ens fa falta molta imaginació en aquests moments d'acritud econòmica, social y política.
ResponEliminaMOLT D'ÈXIT EN L'EXPOSICIÓ!!!
Moltes gràcies. Aquesta exposició és una medicina per a tots els "mals" d'aquest moment!
EliminaEste blog para mí es como una escuela de arte pues siempre que vengo aprendo.
ResponEliminaSin entender mucho te diré que me encanta el surrealismo y que para mi también es un arte capaz de trasformar la realidad tal cual la vemos.
El trabajo de Jolonch me parece extraordinario porque maneja como un maestro los elementos físicos para hacer de ellos instrumentos por los cuales canaliza su saber hacer.
Seguro que será todo un éxito la exposición, Anna.
Unha forte aperta.
Además, hay mucha poesia en las fotografías de Oriol Jolonch. El arte contemporáneo en general había dejado de lado la poesía, como si fuera algo de lo que había que huir! Demasiadas reflexiones sociales o metafísicas. En cambio que bien dejarse llevar por mundos imaginarios! Celebro que te guste la obra de Oriol, y ojalá sea un éxito! Gracias por tus comentarios!
EliminaUna molt bona nota de premsa per introduir-nos a l'exposició. Gràcies per permete'ns conèixer la figura de Renau
ResponEliminaMoltes gràcies a tu pel comentari! Ara heu de venir-la a veure!
Elimina