Les realitats alternatives de Pierre Huyghe i Mario Soria

    

      L’obra de Mario Soria (1) titulada L’home conill, que forma part de l’exposició col.lectiva actual de El quadern robat, em sembla una obra especialment interessant per diversos motius. La vaig veure en la meva primera visita al seu estudi, ara fa més d’un any, i ja llavors em va captivar. Durant el temps que va seguir a aquella visita, vaig seguir pensant en ella, i ara que la veig cada dia, em sembla una obra fonamental per entendre la seva poètica. És una pintura sobre fusta de 36 x 36 x 5 cm, en la que un home amb cap de conill avança per una carretera que serpenteja entre turons verds. En una ma porta uns globus, dos d’ells en forma d’astronauta. Del quadre emana una atmosfera onírica, com en la majoria de les obres d’aquest artista. Reconeixem la realitat que ens pinta, ens sembla familiar, però transmet alguna cosa d’inquietant que ens fa pensar en un record o en un somni. L’home conill és una obra representativa del surrealisme càustic de Soria, d’un exercici de la imaginació de relacionar coses aparentment diverses, però a mi em sembla que és alguna cosa més. De fet, la primera vegada que la vaig veure, la vaig relacionar de seguida amb l’obra de Pierre Huyghe, i concretament, amb un video que havia vist al Caixaforum l’estiu de 2012: Streamside Day Follies.

     

     Pierre Huyghe és un dels artistes contemporanis francesos més reconeguts. La seva obra analitza l’estructura del cinema i la seva relació amb la realitat. El cinema fa de la ficció (una realitat inventada), una realitat versemblant. La seva preocupació fonamental com a artista, és explorar els enigmes que desperten la imaginació humana. Streamside Day Follies, que data del 2003, és una filmació amb aire de documental, que relata la creació d’un nou complex residencial en una zona apartada d’altres nuclis urbans i en plena natura; així com la posterior festa d’inauguració que celebren els nous habitants d’aquestes cases. La filmació alterna imatges de la fauna del lloc, que contempla amb desconcert com s’obren camins entre els prats, suportant a més el soroll de les màquines excavadores. Conills i cérvols dubten entre la fugida i l’observació de l’espectacle, que culmina en la construcció de les cases i l’arribada dels seus inquilins. En la festa d’inauguració, les persones desfilen pels carrers disfressats d’animals i portant globus, i es concentren en una plaça on es celebra un àpat i un concert. Sense cap mena de dubte L’home conill de Mario Soria sembla un personatge sorgit de Streamside Day Follies. Em consta però, que això és només una fantàstica coincidència.

     

     Partint però d’aquesta coincidència, descobreixo que el paral.lelisme entre l’obra de Pierre Huyghe i Mario Soria existeix de veritat. Totes dues transmeten la mateixa atmosfera onírica i simbòlica, i totes dues rauen en un fonament ideològic d’arrels neoplatòniques. Segons els neoplatònics, el principi de l’existència és la unitat absoluta, de la que sorgeixen totes les altres coses per emanació. La primera cosa emanada és el verb, o sigui la paraula o la intel.ligència, que conté les idees de les coses possibles. De la intel.ligència sorgeix l’anima, com a principi del moviment. Unitat, intel·ligència i ànima són les tres hipòstasis de la trinitat neoplatònica, o sigui el motor per a que les coses siguin com són de forma natural. En l’obra tant de Mario Soria com de Pierre Huyghe, les seves realitats han adquirit un aire de naturalitat i de versemblança, perquè han estat realitats emanades de forma natural, seguint els principis neoplatònics. També és força remarcable que l’obra de tots dos presenten un rastre de pop art, les dues presenten elements de la nostra quotidianitat com a restes d’una civilització remota. En el cas de Huyghe poden ser fases dels rituals tradicionals de les celebracions, i en el cas de Soria, són les llaunes de begudes amb les que remata els cantells dels seus quadres.

      Més enllà de l’anècdota, em sembla remarcable destacar el paral.lelisme en la base poètica dels dos artistes: el qüestionar-se quins són els mecanismes que intervenen en els  protocols de producció dels significats,  i el resultat en forma de realitat alternativa. Sense dubtes, una aportació interessant i fresca en el panorama artístic del nostre temps.

Notes:
(1).- Vegeu http://quadernrobat.blogspot.com.es/2013/01/mario-soria-un-descobriment-fantastic.html