En confinament

Aquest és el text introductori a l'exposició virtual "En confinament", pensada per a reflectir el moment especialment complicat que estem travessant. Agraeixo la col·laboració de Jordi Casañas, Jesús Galdón, Oriol Jolonch, Salvador Juanpere, Elena Kervinen, Jordi Lafon, Jordi Martoranno, Fiona Morrison i David Ymbernon. 

En confinament

     Vivim una situació que mai ens hauríem imaginat: la majoria de nosaltres estem confinats a casa, amb les nostres vides en suspens i tement una malaltia que ens pot conduir a la mort... Amb tot i això, els artistes, intèrprets del món i de la vida, es reclouen a dins de sí mateixos i converteixen en imatges plenes de sentit tot allò que experimentem aquests dies. Virtualment, hem visitat alguns estudis, i hem triat unes quantes obres per muntar una cosa que mai havíem fet fins ara: una exposició virtual. En confinament  és doncs, la primera exposició virtual del quadern robat.

     Jordi Casañas, amb la fotografia Sait-on jamais ens clava una bufetada de quotidianitat nova, amb mesures higièniques extremes i amb la presència i l’amenaça de la mort. Jesús Galdón troba la força per sobreviure en el poema simfònic de Richard Strauss Morgen, en el que s’inspira la seva obra amb el mateix títol, posada l’esperança en un món lluminós i benaurat que ens espera.  A Tormenta blanca, Oriol Jolonch recrea una metàfora del moment que vivim: tots tancats en un habitacle (com els cargols) mentre esperem que passi la tempesta que ens castiga sense pietat. Salvador Juanpere ha posat punt i final a una sèrie de 29 dibuixos amb un que li ha donat el títol : La forma dels dies i les coses, un projecte d’escultura sobre l’aïllament i un nou ordre entre les relacions humanes. Les ales d’Elena Kervinen expressa la necessitat de llibertat i planteja una reflexió sobre la pèrdua i l’absència, sobre la importància d’allò que falta. Jordi Lafon amb De restes reflexiona sobre la vida dels objectes. Unes fustes que havien format part d’una taula de despatx, ara suggereixen un paisatge: la quotidianitat transformada. Malgrat tot quin és aquest aparent misteri darrera les aparences? Buscant la resposta que formula el títol d’aquesta obra introspectiva, Jordi Martoranno es refugia en els símbols per desvelar el gran misteri i per trobar sentit en uns moments transcendents.  A la fotografia Trofeu 005 de Fiona Morrison  la idea de solitud es fa intensa, i expressa la distorsió provocada per l’aïllament i la descontextualització a la que estem sotmesos. L’obra de David Ymbernon Cap a un horitzó imaginari és un  retrat de l’existència humana: vivim buscant el millor, però sovint ho hem de fer amb els ulls embenats, i arrossegant els nostres llasts, particulars i imposats.

     No veiem aquesta exposició com una oportunitat, perquè no ho és. Tampoc creiem què tot acabarà bé, perquè ja no hi va, de bé. No sabem si d’aquesta crisi en sortirem reforçats, ni si en sortirem vius. Veiem aquesta exposició, feta en confinament, com el nostre testimoni d’un moment que recordarem. Agraïm la col·laboració de tots els artistes que ens acompanyen. Sense ells, el nostre confinament no tindria ni sentit ni sentiment.

Nota:
Per veure l'exposició clickar el següent enllaç:
https://drive.google.com/file/d/171wp3WuxBS1w8_my6ZNUHa5eB1QXXzDn/view?fbclid=IwAR3hgwLPi77mAfJDjJLgSIi6-tqu0e50VfX7LujX3kr9yMikArgAAA3yzgQ