dimarts, 10 de març del 2020

Sobre l'avi d'en David Ymbernon

     


     Llegint les “Cartes a Màrius Torres” de Joan Sales (1), vaig trobar un paràgraf d’una de les cartes, datada a Montalban el dissabte 19 de juny de 1937 que deia: “(...) M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon; no és català (2), però ha viscut molts anys a Lleida. Te tota la fatxa d’un digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia”. Més endavant, en una altra carta datada el 5 d’agost, en fa referència assegurant que és una bellíssima persona, tot un cavaller, i a més catòlic (recordem que en Sales també ho era, de catòlic). Em va cridar molt l’atenció, això de “comandant Ymbernon” i no em vaig poder estar d’escriure de seguida un missatge a en David Ymbernon. Li vaig enviar una fotografia del text, i la pregunta de si havia tingut un parent que havia estat militar de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Em va contestar de seguida: “Sí, el meu avi!”.

    Per una d’aquelles casualitats fantàstiques que passen a la vida, en David estava endreçant en aquell moment els arxius del seu avi que havia heretat del seu pare: centenars de documents, cartes, fotografies, llibres, dibuixos, i tot l’expedient militar d’Andrés Ymbernon Vila que, durant la guerra civil, va ser comandant en cap de la brigada 131 de l’exèrcit republicà. La gran taula del seu estudi estava envaïda per tot aquell material tant valuós. Una gran fotografia emmarcada del seu avi, amb l’uniforme de gala, estava al centre de les piles de material divers, ja perfectament endreçat. Els manuscrits ensenyaven una bona cal·ligrafia; els dibuixos de paisatges, la destresa natural dels bons dibuixants i la sensibilitat atenta del bon observador. Tot plegat constituïa no només una documentació familiar valuosa, sinó una part de la memòria històrica col·lectiva que valia la pena preservar. Estava clar que aquell material superava l’àmbit domèstic, i que en David hauria de contactar amb els arxius històrics i documentals de Lleida, per saber si el volien tenir en custòdia.

    En David no va conèixer el seu avi, que va morir el 1952, però el seu pare li havia explicat moltes coses. Una era que, com a militar professional, va ser molt crític amb com es van fer les coses durant la guerra civil. “Així no podíem guanyar de cap manera”, deia. En una de les cartes en les que Joan Sales descriu la retirada (25 de març de 1938), escriu: (...) A Moyuela hi havia en efecte el comandant Ymbernon amb alguns oficials de la seva plana major; ens esperava a nosaltres, últim batalló que faltava per replegar. Al costat de la carretera, presencià en silenci la nostra desfilada, feta amb bon ordre. Ja era negra nit. Volgué ser el darrer a retirar-se; alguns soldats, dels veterans, saludant-lo, ploraven. Es quedà sol, amb el neguit de si encara n’hi havia de reressagats; les patrulles d’exploració de l’enemic el van sorprendre i afusellar. Déu el tingui a la glòria.”.  Més endavant, quan en Sales ja era a l’exili, va tornar a recordar aquest episodi, lamentant la mort del comandant. Però en Sales no sabia que la cosa no va anar exactament així... El comandant havia pactat passar-se als nacionals, a canvi de que respectessin la seva vida i la dels seus homes de confiança. Ell no va ser afusellat, però els enemics no van respectar el pacte i els seus homes no van tenir la mateixa sort. Després va ser relegat a un rang inferior, com es feia amb els que s’havien passat de bàndol a les acaballes de la guerra, i va caure en una depressió fins a morir de pena.

     A l’exposició d’en David Ymbernon que tenim ara a la galeria (3), hi ha una obra que té un valor especial: és una mena de tauler d’anuncis, en el que, com si fos un collage, en David ha clavat amb agulles i xinxetes diversos poemes, fotografies d’infantesa, dibuixos, proves de color, objectes diversos i un rellotge de butxaca que havia estat del seu avi. És una obra preciosa, vital i biogràfica. Una obra d’un artista poeta que, com ell mateix diu, camina endavant mirant enrere.

       Tot el material heretat del seu avi, es podrà veure en una exposició a l’arxiu històric de Lleida a partir del 21 d’abril i fins el juny de 2020.




Notes:
(1).- Joan Sales “Cartes a Màrius Torres” . Col·lecció “La cara fosca de les lletres”. Editorial Club Editor.
(2).- No sabem perquè Joan Sales va deduir que el comandant Ymbernon no era català, perquè va néixer a Lleida l’any 1900.
(3).- David Ymbernon: “Latung La La, poemes i epopeies”. El quadern robat, C/ Còrsega 267 pral. 2ª B 08008 Barcelona.  Fins el 30 de maig.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada