Llegint les “Cartes a Màrius
Torres” de Joan Sales (1), vaig trobar un paràgraf d’una de les cartes, datada
a Montalban el dissabte 19 de juny de 1937 que deia: “(...) M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant
Ymbernon; no és català (2), però ha
viscut molts anys a Lleida. Te tota la fatxa d’un digne militar professional
dels de l’antic exèrcit de la monarquia”. Més endavant, en una altra carta
datada el 5 d’agost, en fa referència assegurant que és una bellíssima persona, tot un cavaller, i a més catòlic
(recordem que en Sales també ho era, de catòlic). Em va cridar molt l’atenció,
això de “comandant Ymbernon” i no em vaig poder estar d’escriure de seguida un
missatge a en David Ymbernon. Li vaig enviar una fotografia del text, i la pregunta
de si havia tingut un parent que havia estat militar de l’exèrcit republicà
durant la guerra civil. Em va contestar de seguida: “Sí, el meu avi!”.
Per una d’aquelles
casualitats fantàstiques que passen a la vida, en David estava endreçant en
aquell moment els arxius del seu avi que havia heretat del seu pare: centenars
de documents, cartes, fotografies, llibres, dibuixos, i tot l’expedient militar
d’Andrés Ymbernon Vila que, durant la guerra civil, va ser comandant en cap de
la brigada 131 de l’exèrcit republicà. La gran taula del seu estudi estava
envaïda per tot aquell material tant valuós. Una gran fotografia emmarcada del
seu avi, amb l’uniforme de gala, estava al centre de les piles de material
divers, ja perfectament endreçat. Els manuscrits ensenyaven una bona cal·ligrafia;
els dibuixos de paisatges, la destresa natural dels bons dibuixants i la
sensibilitat atenta del bon observador. Tot plegat constituïa no només una
documentació familiar valuosa, sinó una part de la memòria històrica col·lectiva
que valia la pena preservar. Estava clar que aquell material superava l’àmbit
domèstic, i que en David hauria de contactar amb els arxius històrics i documentals
de Lleida, per saber si el volien tenir en custòdia.
En David no va conèixer el
seu avi, que va morir el 1952, però el seu pare li havia explicat moltes coses.
Una era que, com a militar professional, va ser molt crític amb com es van fer
les coses durant la guerra civil. “Així no podíem guanyar de cap manera”, deia.
En una de les cartes en les que Joan Sales descriu la retirada (25 de març de
1938), escriu: (...) A Moyuela hi havia
en efecte el comandant Ymbernon amb alguns oficials de la seva plana major; ens
esperava a nosaltres, últim batalló que faltava per replegar. Al costat de la
carretera, presencià en silenci la nostra desfilada, feta amb bon ordre. Ja era
negra nit. Volgué ser el darrer a retirar-se; alguns soldats, dels veterans,
saludant-lo, ploraven. Es quedà sol, amb el neguit de si encara n’hi havia de
reressagats; les patrulles d’exploració de l’enemic el van sorprendre i
afusellar. Déu el tingui a la glòria.”. Més endavant, quan en Sales ja era a l’exili,
va tornar a recordar aquest episodi, lamentant la mort del comandant. Però en
Sales no sabia que la cosa no va anar exactament així... El comandant havia pactat
passar-se als nacionals, a canvi de que respectessin la seva vida i la dels
seus homes de confiança. Ell no va ser afusellat, però els enemics no van
respectar el pacte i els seus homes no van tenir la mateixa sort. Després va
ser relegat a un rang inferior, com es feia amb els que s’havien passat de
bàndol a les acaballes de la guerra, i va caure en una depressió fins a morir
de pena.
A l’exposició d’en David
Ymbernon que tenim ara a la galeria (3), hi ha una obra que té un valor
especial: és una mena de tauler d’anuncis, en el que, com si fos un collage, en
David ha clavat amb agulles i xinxetes diversos poemes, fotografies
d’infantesa, dibuixos, proves de color, objectes diversos i un rellotge de butxaca
que havia estat del seu avi. És una obra preciosa, vital i biogràfica. Una obra
d’un artista poeta que, com ell mateix diu, camina endavant mirant enrere.
Tot el material heretat
del seu avi, es podrà veure en una exposició a l’arxiu històric de Lleida a
partir del 21 d’abril i fins el juny de 2020.
Notes:
(1).- Joan Sales “Cartes a Màrius Torres” . Col·lecció “La cara fosca
de les lletres”. Editorial Club Editor.
(2).- No sabem perquè Joan Sales va deduir que el comandant Ymbernon no
era català, perquè va néixer a Lleida l’any 1900.
(3).- David Ymbernon: “Latung La La, poemes i epopeies”. El quadern
robat, C/ Còrsega 267 pral. 2ª B 08008 Barcelona. Fins el 30 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada