Un fotògraf, molts artistes

     

   

     L’exposició que estem preparant ara, té vida pròpia. Són retrats d’alguns dels moltíssims artistes que ha fotografiat en Martí Gasull al llarg de la seva trajectòria professional. Malauradament, per raons d’espai hem hagut de fer una tria. Amb alguns dels artistes he compartit moltes hores, he conviscut amb les seves obres, i els he defensat com a galerista. De vegades, i això és molt gratificant, he ajudat a molta gent a descobrir-los, a entendre’ls, a entrar en el seu món i gaudir-lo. Però els retrats de Martí Gasull són alguna cosa més que un retrat. Són el testimoni de la seva col.laboració amb tots ells com a fotògraf. El testimoni de qui va entendre com ningú la seva obra, de qui els va escoltar, de qui els va seguir com a artistes i de qui, com ningú altre, -tret d’ells mateixos-, va saber què hi havia més enllà dels quadres que va fotografiar. I si he dit al començament que aquesta exposició té vida pròpia, és perquè, mentre hi pensem, i hi parlem, se’ns acudeixen diversos fils conductors, tant interessants, que fins i tot ens quedem astorats nosaltres mateixos. De fet, és com si a poc a poc, aquesta exposició prengués vida, i ens fes veure coses en les que no hi havíem pensat.

      Mirant els centenars de retrats de Martí Gasull – no només la trentena que exposarem-, ens hem adonat que, més enllà encara de ser un fotògraf extraordinari, en Martí Gasull és un veritable testimoni de la història de l’art del nostre país dels darrers quaranta anys. De l’art que ha sorgit d’aquí, i de molt del que ha vingut de fora. De tot –o de bona part- del que ha passat artísticament a casa nostra. La seva càmera ha registrat una part important de l’activitat creativa que s’ha produït a Catalunya. I els retrats en ensenyen qui són els protagonistes; ens els fan propers.

     El panorama artístic, aquí o on sigui, és i ha estat sempre molt complex. No em refereixo tant a la qüestió artística en sí, sinó a la consideració o valoració d’aquesta qüestió artística per part –sobretot- del context artístic. Conflictes d’interessos, afinitats o divergències han creat corrents d’opinió favorables a uns, contraris a uns altres. S’han gestat modes o tendències; de vegades alguns artistes han dominat l’escena. Altres, la majoria, han fet el seu camí, que quasi mai ha estat fàcil. El repàs d’artistes que ens plantegen els retrats que tenim al davant, ens fa veure que no hi ha una història lineal, que tot és molt més complex, que la realitat esta plena de corbes i racons, de pisos i soterranis. En Martí Gasull ha seguit tots aquests camins fent la seva feina. I els ha seguit amb el màxim respecte i amb el màxim afecte. De la seva mà, ens adonem que la rellevància pot estar a tot arreu i que de tots els camins que es creuen en sorgeix un context ric i interessant.

     Intueixo que aquesta serà una d’aquelles exposicions riques d’experiències. Molt probablement, ens suggerirà històries noves cada dia. Estic convençuda a més, que en Martí ens explicarà moltes vivències i moltes anècdotes que ens aportaran altres perspectives i més coneixements. Ara que tot esta tant confús i apagat, penso que una revisió del panorama ens anirà bé. Ens aportarà llum.

Nota: La foto que il.lustra aquest article és de Jordi Casañas