Weltanschauung!

     

     Weltanschauung.... Feia temps que no veia escrita, ni feia servir aquesta paraula. La vaig tornar a trobar tot fullejant el catàleg de l’exposició “Modernisme. Art, tallers, indústries” que hi ha ara a La Pedrera. Quan la vaig visitar, vaig tenir la sensació de fer un viatge al passat. I no només per l’exposició en sí, que rememora l’època d’aquest estil, sinó del meu propi passat, quan, després dels estudis, em vaig especialitzar en aquesta època quasi sense voler. Potser perquè els professors que s’hi dedicaven mostraven més entusiasme que els altres, o potser perquè un dels millors professors que vaig tenir, en José Mª Valverde, parlava amb devoció dels escriptors i pensadors vienesos d’aquell període i em va contagiar. Però aviat vaig veure que aquell món quedava molt lluny, i que per viure plenament, havia d’ocupar-me del món real, o sigui del món contemporani. La meva Weltanschauung havia d’obrir-se a Weltanschauungen que em toquessin més de prop.

     Aquesta paraula alemanya esta composta per la paraula Welt, que vol dir món i per la paraula Anschaunng  (que ve del verb Anschauen) que vol dir observació. Weltanschauung és un concepte fonamental de la filosofia alemanya i fa referència a la percepció del món. Va ser emprat primer per Kant, i després per Hegel, per descriure com diverses perspectives religioses, ideològiques, culturals, filosòfiques, polítiques i/o estètiques, s’enfrontaven, amb actitud transformadora, amb la realitat.  La traducció que fem servir aquí és “visió del món”, però pel que veig, els historiadors acadèmics segueixen emprant el mateix lèxic! Aquesta paraula retrobada em va fer pensar. És cert que el modernisme havia estat, més que un corrent estètic, un corrent ideològic, per tant, manllevar una paraula clau de la filosofia clàssica alemanya, em va semblar prou oportuna. Em vaig preguntar si seria factible aplicar aquest concepte, que, no oblidem, porta implícites connotacions generalitzadores, al nostre moment actual. Però ara tot s’ha tornat massa complex i, en tot cas, esta conformat de centenars de Weltanschauungen, paral.leles, simètriques o antagòniques. I em vaig adonar que, sense cap mena de dubtes, la Weltanschauung més propera, completa i rotunda que conec, és la de David Ymbernon.

     David Ymbernon no és només un artista plàstic. És un gran poeta. El mes que ve s’editarà el llibre “Carbassa emergent (Llum de bengala)” que ho demostra. També és un creador personalíssim d’espectacles parateatrals. Al desembre n’hi ha un (“Pla fix. Latung La La”), programat a la sala Hiroshima. L’obra de David Ymbernon té la particularitat de ser capaç de transformar la vida al seu voltant, i la dels qui l’envolten. La seva obra no és només una qüestió plàstica o estètica, és una manera de veure i de viure el món. La vida, des de l’estètica de David Ymbernon, té uns valors diferents.  A llarg de la seva trajectòria, ha donat forma a un univers molt propi que no és altra cosa que una veritable Weltanschauung.

     Durant els tres mesos que durarà la seva exposició a el quadern robat, els que la visitin tindran l’oportunitat de comprovar-ho. Veuran obres que han sorgit d’un conte i també podran assistir a lectures poètiques (visites guiades per poemes). També podran jugar a imaginar altres històries possibles de cada una de les obres, perquè una de les particularitats del seu art és que és capaç  de desvetllar la pròpia consciència i de despertar els propis records. I no esmentarem la paraula Weltanschauung, no serà necessari.