El quadre de David Ymbernon que no vàrem vendre

    

     El quadre “Família” de David Ymbernon, ens agradava molt a tots. Desprenia aquesta cosa fresca i esbojarrada de la seva obra, i a més tenia els seus elements clàssics: la bombona de butà, l’escala, la cadira i una família dibuixada amb traç infantil. En David sempre explica, referint-se a Miró, que una vegada, aquest havia dit que es necessitava tota una vida per a poder pintar com un nen. En David pensa que, si agafes un nen i el dirigeixes, o sigui li fas fer les coses com tu vols que les faci, el resultat pot ser similar al d’haver passat tota una vida de provatures. En el quadre família, hi ha els traços dels seus fills, dirigits per en David: és una demostració plàstica de la seva teoria. A més, és una obra que es fa mirar. Posseeix aquell poder magnètic que embruixa a qui el mira. Et fa veure les coses més fàcils, t’allibera de les preocupacions, el camí es torna més planer. Recordo que, a més, el quadre feia molt bonic a la paret de la galeria. De ben segur que, si l’època no hagués estat tant dolenta (la maleïda crisi, que començava fort), l’hauríem venut de seguida. Però passaven els dies i el quadre no es venia.

     Un dia, vàrem rebre un correu electrònic. L’escrivia un senyor anglès, que explicava que treballava en el ram del petroli i que es deia Mervyn Baylor. Havia de fer un regal de casament a la seva filla, i després de pensar i buscar molt, havia vist la nostra exposició per internet. El quadre “Família” li semblava el més adient. Ens enviaria els diners, i ja li enviaríem el quadre quan acabés l’exposició. Ens vam posar molt contents. Ens va semblar genial el motiu de la compra, i vam pensar que aquell pare s’hi havia mirat molt a l’hora de triar. Vam posar un punt vermell al costat de l’obra de seguida, i ho vam explicar a tothom que passava per la galeria. En David feia una performance durant l’exposició i venia molta gent a veure-la. Explicar la venda del quadre “Família” es va convertir en una mena de ritual. Ens feia tantíssima il.lusió!. L’Elisabet, la companya d’en David, sempre deia: “ Fixa’t, han hagut de ser uns anglesos! Fora d’aquí la gent té la ment molt més oberta per l’art. Compren quadres perquè els agraden, no estan tant pendents de la signatura”(2). Jo li donava la raó, aquella actitud era la bona. Per altra banda, a Anglaterra no estaven patint la crisi que aquí ens estava arruïnant. La venda d’aquell quadre donava sentit a la nostra feina i a la de l’artista. Era una mica de llum en aquell panorama gris i una mica sinistre que ens envoltava.

     Però aquella compra va resultar ser un intent d’estafa (1). No hi havia cap senyor Baylor, ni cap filla, ni cap casament. Van enviar un xec fals, per una quantitat superior. La seva intenció era demanar que els enviéssim la diferència, el quadre no els interessava per a res. Vam detectar-ho quan vam rebre el xec, al banc ens van dir que era fals. Nosaltres (En David, l’Elisabet i jo), vam tenir una desil.lusió majúscula. No tant pels diners que no guanyaríem, sinó perquè el món no era com ens l’havíem imaginat. Aquella era una exposició feliç, i aquella història del regal de casament ens quadrava perfectament. Va ser com descobrir que els reis són els pares, o que la màgia esta plena de trucs.

     Per aquest motiu, volem que aquest quadre formi part de l’exposició El quadern de Latung La La. Sense cap mena de dubte, el quadre “Família” és una pàgina molt important d’aquest quadern!.

Notes:
(1): Vegeu http://quadernrobat.blogspot.com.es/2012/04/la-increible-historia-de-mr-baylor.html
(2): Això vol dir que no només compraven obres d'artistes famosos.