Una iniciativa privada

     

     Fa un parell de setmanes vaig tenir la sort i el privilegi d’assistir a la presentació del catàleg raonat de Joan Brull (1), que va tenir lloc un vespre al MNAC, a la sala dedicada als artistes simbolistes, i al davant del quadre “Somni”, del mateix Joan Brull.  Joan Brull (Barcelona, 1863-1912), va ser un dels representants del simbolisme català, juntament amb Adrià Gual, Josep Tamburini i Alexandre de Riquer. Alumne de l’Escola de Llotja, també freqüentava el taller de Simó Gómez, un dels pintors realistes de l’època i que va ser mestre d’altres pintors com Josep Cusachs, i d’arquitectes com Enric Sagnier. Després de viure un temps a Madrid, Brull va viatjar a Paris, que a finals del segle XIX era el centre artístic més important del món. El contacte amb l’efervescència creativa d’aquella ciutat, va ser fonamental per al posterior desenvolupament de la seva obra. En aquell moment, a Paris triomfava el simbolisme, un moviment d’arrels franceses i belgues, que s’havia iniciat en la poesia i es va estendre a totes les arts.  L’art havia de representar els ideals, les veritats absolutes, i aquestes no estaven en el món real. D’alguna manera, el simbolisme va continuar les tendències místiques del romanticisme, i es va servir de tot allò que provenia del món espiritual i fins i tot del sobrenatural. El simbolisme atorgava una importància decisiva als estats d’ànim, considerats com a manifestacions de l’esperit. I l’estat d’ànim generalitzat d’aquell moment de finals del segle XIX, de crisi individual i col.lectiva, tendien a recrear-se en els sentiments de solitud i de malenconia. Penso en la música de Claude Debussy com a banda sonora de les pintures de Joan Brull d’aquesta etapa, amb la seva mística sensual i etèria, que pren com a referent els sons de la natura, -els de l’aigua, i els de l’aire- per a expressar les tensions i dualitats presents en la societat d’aquell moment: entre el poder i la moralitat i la recerca de la llibertat espiritual. Brull va ser l’autor dels quadres més importants del simbolisme català, amb les seves adolescents vaporoses, meitat dones, meitat nimfes, simbolitzant la puresa enmig d’uns paisatges boirosos i tristos. Aquest catàleg raonat és, per tant, una eina imprescindible.

     Però el privilegi del que he parlat al començament, no fa tant referència a l’interès que em va despertar l’obra de Joan Brull (que també), sinó al fet d’haver pogut compartir la presentació del catàleg raonat de la seva obra a càrrec de les seves autores: Reyes Faus i Isabel Fabregat. La introducció va anar a càrrec de Reyes Faus, que va demostrar un coneixement profund de l’obra de Brull, i a més va comunicar a l’audiència, la passió i la il.lusió amb la que van dur a terme aquest projecte, finançat a través del micro-mecenatge, i amb una inversió d’hores, treball i empeny, sense cap altra finalitat que la feina ben feta. Una vegada més, una iniciativa individual, sense cap mena de protecció per part dels estaments oficials, ni econòmica, si tant sols moral i sense esperar cap contrapartida a canvi. La Reyes i la Isabel, van demostrar ser dues valentes que van tirar endavant el seu projecte, i a les que no se’m acut una altra cosa que admirar-les i tenir-les com a model. Sense cap mena de dubte, en un moment en el que la gent ha perdut la il.lusió i les ganes, el contacte amb elles, és l’equivalent a carregar el dipòsit de benzina. 

     Hauria de dir que em va estranyar l’absència de representació del món universitari, i sobretot, d’algun/a representant del grup de recerca sobre el modernisme. Pensant-ho bé, potser no m’hauria d’estranyar! La seva absència delata el mal del moment: la falta d’entusiasme i la indiferència generalitzada. A més, què en saben els funcionaris del que significa tirar endavant una empresa sense el coixí que ells tenen a sota!  Jo valoro les persones com la Reyes i la Isabel, que s’atreveixen a llençar-se al buit i sense xarxa.

Nota:

(1): Per als qui tinguin interès, l'enllaç al catàleg raonat és aquest: http://joanbrull.com/ca/index.php