La descoberta dels Betepocs

     

     Val la pena compartir la feliç descoberta d’aquesta setmana. En una nau de l’Escola de Llotja, espaiosa i ben il.luminada, es pot visitar una exposició memorable, dedicada a un grup d’artistes ignorats fins ara per la crítica i la historiografia: els Betepocs (1). Els Betepocs va ser un grup format per artistes, alguns d’ells estudiants de l’Escola de Llotja, que l’any 1944 es van reunir per donar vida i impuls a la creació artística (2). Els anys 40 van ser uns anys durs i foscos. Uns anys de penúries i de misèria per a la majoria de la gent. La Guerra Civil havia deixat un país arrasat, sense recursos i sense esma. No puc evitar pensar en les històries que m’explicaven els meus avis, quasi sempre al voltant de les mil i una maneres que s’havien d’empescar per portar menjar a casa. Molta gent s’havia empobrit fins arribar a tocar la misèria, i a moltes llars es passava gana. Tot i amb això, algunes veus es van alçar per tornar a reivindicar allò que semblava malmès per sempre: l’alegria de viure. Unes d’aquestes veus varen ser les dels Betepocs. Units per l’amistat i la companyonia, es reunien per pintar: la millor manera que se’ls va acudir per tal de tornar a mirar endavant. Varen tenir una valuosa iniciativa, que ara se’ns acut fins i tot romàntica: promoure els Campaments Pictòrics. Es tractava d’acampar en un indret i instal.lar-s’hi a pintar durant uns dies. Després, muntaven una exposició amb els quadres que havien realitzat. Paral.lelament, organitzaven recitals de poesia, concerts, conferències, així com projeccions comentades de pel.lícules. Al llarg de dotze anys, van organitzar vuit campaments: a Viladrau (1946), Sant Julià de Vilatorta (1947), Camprodon (1948), Eivissa (1949), Menorca (1954) i Cuenca (1957). La seva voluntat, a més, era promoure i difondre l’art i la cultura catalana. En un moment tant trist i severament reprimit, aquella era una iniciativa heroica.

      “Betepocs: la cultura que passa” (3) és una gran exposició, en tots els sentits. En primer lloc, perquè recupera una sèrie d’artistes completament deixats de banda, i que, sense cap mena de dubte, van fer un pas endavant respecte a l’art que es feia abans de la Guerra Civil. Les seves obres, personals i sòlides, miraven cap al futur i plantejaven reptes nous. Malgrat els moments difícils, volien obrir el camí al ressorgiment cultural. Per altra banda, és una exposició extraordinàriament ben muntada (i l’espai, per obert, no ho posava fàcil). El recorregut fa de bon seguir, i resulta molt didàctic gràcies als textos i les fotografies. L’exhaustiva documentació que acompanya la mostra, i la seva excel.lent disposició de còmoda lectura, fa que ens hi passem una bona estona i que al la fi, tinguem la sensació d’haver recuperat un fragment de passat molt nostre. Personalment em va tocar molt descobrir l’artista que hi havia al darrera de tantes portades del Cavall Fort: en Llucià Navarro. Aquelles il.lustracions estan indissolublement lligades als records de la meva infantesa.

     Però no puc acabar aquest escrit, sense esmentar al veritable crack que hi ha al darrera d’aquesta exposició: en Bernat Puigdollers, el seu comissari. Un noi que, amb 23 anys, te la sensibilitat, el bon criteri, el coneixement i el rigor necessaris, per organitzar una exposició com aquesta i fer-ho bé. Una lliçó magistral, de la que n'haurien d’aprendre molts dels que organitzen exposicions en espais de molta més anomenada i, de passada, amb més responsabilitat.

Notes:

(1).- Per batejar el grup i sota la influència del dadaísme, cada un dels integrants inicials del grup va proposar una lletra a l'atzar. El resultat va ser BTPOX, que va evolucionar cap a "Betepocs".

(2).- El grup va aglutinar un gran nombre d'artistes d'estils i procedències diverses. Van formar part dels Betepocs: Llorenç Alier, Oriol Balmes, Rafael Bataller, Ramon Bech, Tomàs Bel, Emili Colom, Joaquim Datsira, Jaume Escala, Albert Ferrer, Josep Mª Garrut, Josep Llenas, Josep Lloveras, Cándido Mateo Moral, Joan Montcada, Llucià Navarro, Manuel Ortega, Josep Mª Puig López, Joan Rebled, Francesc Riera i Serra, Rafael Rosés, Jesús Ruíz Manent, Ricard Sala i Albert Sangrà.

(3).- Aquí trobareu més informació, així com l'adreça de l'Escola de Llotja: http://www.llotja.cat/pages/page.php?numh=0&numv=1&cat=9&lan=1&id=427