És com una plaga. En aquests moments de crisi terrible, semblen els voltors que ronden un animal ferit, o les mosques que s'alimenten d'un cadàver. Ara, arriben dos o tres mails per setmana. Fa dos mesos feien servir el nom de Baylor, després Mac Nuel i ara Peter Patherson, Quimby Michael o Edwin Eklund. En Patherson i en Michael´es dediquen a canviar la decoració d'un hotel, l'Edwin Eklund fa servir el mateix correu que va enviar en Mr. Baylor: ha de fer un regal a una filla que es casa. Em pregunto a quanta gent deuen haver estafat. El fet que segueixin enviant tants correus, vol dir que alguna vegada els ha sortit bé. La forma és la mateixa: fan veure que volen comprar molt, i paguen de més, sempre amb targeta de crèdit o amb xec, i després demanen que facis una transferència a algú altre l'import que sobra (un industrial que no pot cobrar amb targeta, o el que sigui). Els diners transferits són bons, però els xecs són sense fons i la targeta de crèdit es pot anular. Ells, però ja tenen els diners.
(Vegeu "La increïble història de Mr. Baylor" abril 2012, "La falta d'imaginació de Mr. MacNuel" maig 2012, i "GilMor Constructions: Art in Reception", maig 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada