El ram

     Quan vaig arribar dimarts al matí, la galeria estava completament inundada. En obrir la porta, vaig notar una olor terrible. Algú deuria haver donat avís del desastre abans de que jo arribés, perquè hi havia un noi recollint aigua del terra. Què havia passat?

-Se ha reventado un bajante, señora. No pase, esta todo inundado.

    

     Em vaig arremangar els pantalons per entrar a veure el que havia passat. Hi havia quatre paletes fent-se càrrec de l’avaria. Ells estaven fent obres al 4rt 1ª i picant, es va despendre un tros de l’antiga tubería de plom i havia esquerdat el baixant. Això havia passat dilluns a la tarda, així es que des d’aleshores cada cop que un veí tirava la cadena del wàter, queia tot al sostre fals de guix de la sala, fins que va cedir, i va caure tot a dins la galeria. La runa i la resta.  Afortunadament, va passar a la part central de la sala, allunyada de les obres penjades a la paret. No s’havia fet malbé res.

    

     Va ser un matí molt pesat, sense poder obrir la galeria, i envoltada d’una olor molt desagradable. Vaig estar tota l’estona refugiada al magatzem, a prop del telèfon. En Santi, un company meu, que era el que s’havia fet càrrec de l’incident des del primer moment, estava desesperat: Només ens faltava això, la galeria plena de merda!, deia. A mi se m’escapava el riure:amb tot el que ens ha caigut a sobre ens ha d’anar molt bé!, li deia.

     A la tarda ja vam poder obrir. Aquells paletes van fer una bona feina, van arreglar el desperfecte i ho van netejar tot a conciencia.

     Al dia seguent ens van enviar el ram de flors més gran que havia vist mai. Era inmens, ocupava pràcticament tota la taula: roses, liliums, margarides, peoníes... feia una olor meravellosa. Un esclat primaveral espectacular, fresc, ufanós, radiant. Era del veí del 4rt. 1ª. A la targeta hi deia: disculpeu totes les molèsties.