dissabte, 14 de gener de 2012

Psicòleg




     L' home va entrar a la galeria de forma decidida, va somriure a la dona que estava a l'entrada i es va mirar les obres com si ja les hagués vist, o encara més, com si cada quadre fós una confirmació d'una idea que ell ja havia tingut. A prop dels cinquanta, cara rodona, amb ulleres i cabell llis tot pentinat enrera.

- Sóc psicòleg, i m'ha interessat el títol de l'exposició: L'he llegit tot passant pel carrer. Parla de la por, i jo en sé molt d'aquest tema, saps Anna?.- La va mirar de forma inquisitiva. - Et dius Anna oi?

Ella se'l va mirar, de fet se l'havia estat mirant tota l'estona, més que res per la forma que tenia de passejar-se per la galeria, amb una familiaritat exagerada. No recordava haver-lo vist mai per allà.

-Em dic Anna, però jo no t'ho he dit.

-Ara no tinc temps, però ja tornaré un altre dia. Et puc dir moltes coses de tu: per exemple que en saps molt de geografia i història i que ets molt desconfiada.

     Ella es va quedar molt parada i quan l'home s'en va anar, va anar a mirar-se al mirall. Tantes coses es veien a primera vista?.




Nota: La imatge reprodueix una de les obres de l'artista Oriol Vilapuig, exposada en el moment en el que passa la narració. El títol de l'exposició era "La por més antiga", i va tenir lloc a la galeria Joan Prats-Artgràfic, desembre 2011-gener 2012.

2 comentaris:

  1. Tal com està el món de l'art, podria ser una performance de l'artista...
    Descartada aquesta possibilitat, sí que és inquietant, sí. I més de la manera tan misteriosa com ho expliques. Felicitats, Anna, sempre és un plaer llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mercè. Recordo que aquell visitant em va intrigar des de que va entrar... vaig arribar a pensar que era un possible lladre... No l'havia vist mai a la vida, ni el vaig tornar a veure.

      Elimina