dissabte, 10 d’octubre de 2015

Vicissituds d'una exposició

     



     Vam començar a parlar de fer l’exposició de David Ymbernon ja fa molts mesos; després de que la direcció de la galeria Joan Prats el cités per comunicar-li que havien pres la decisió de que havia de deixar de formar part del seu grup d’artistes. Li van demanar que recollís les seves obres que estaven dipositades al magatzem, tot explicant-li que el seu estil no encaixava en la línia d’exposicions que pensaven programar. A en David, aquesta notícia no li va venir de nou. De fet, els membres d’aquella galeria que defensaven el seu treball, per afinitat i per passió, ja no hi eren. Així és que, quan en David ens ho va comunicar, vam programar una exposició per a la temporada següent. Com que la vam programar pel mes d’octubre, i per aquelles dates es celebrava el Barcelona Gallery Weekend, vam pensar que seria una bona idea presentar-nos-hi. L’exposició que pensava fer en David complia perfectament  els requisits exigits. Demanaven que les galeries participants organitzessin esdeveniments durant els dies del festival, i les performances d’en David eren un esdeveniment perfecte. També ens va semblar que l’aspecte fresc i festiu de la seva obra podia encaixar en el programa. Però no ens van admetre. Després, un cop vistes les propostes presentades, penso que deurien haver canviat les regles del joc a mitja partida (com incloure membres al jurat que no constaven a les bases), perquè molt poques de les exposicions presentades seguien tots els requisits que exigien al principi. Vam decidir seguir endavant amb l’exposició, retardant-ne la data d’inauguració, i canviant una mica el guió.

     La primera visita que vam fer a l’estudi d’en David va ser abans de l’estiu. Es tractava de perfilar l’exposició i veure l’obra que havia fet des de la darrera exposició. Vam veure obres fantàstiques, algunes encara en projecte. Com que la galeria és petita, amb el que vam veure ja en teníem prou per fer una exposició amb l’obra recent. La peça estrella seria un quadre gran amb un tractor de color taronja que estava al mig d’un “paisatge” també taronja (1). Abans de marxar, en David ens va lliurar uns folis. Era un conte que havia escrit, sobre un tractor i altres coses. He de dir que la seva lectura em va trasbalsar. Tenia alguna cosa que remetia directament a la literatura catalana clàssica. Jo acabava de llegir la novel.la de Víctor Català “Un film”, i el conte de David Ymbernon feia servir la mateixa estructura narrativa: per parlar d’una cosa, s’ha d’anar a les arrels, explicar la procedència per entendre la dimensió d’un fet o d’un personatge. La lectura d’aquell conte em va fer canviar la idea de l’exposició. No ens limitaríem a fer una exposició d’obra recent. Això és el que es fa sempre, i per tant, és un plantejament massa lineal. El conte, i el quadre del tractor confegien una unitat tant potent, que el més interessant fora triar obres de la seva pròpia col.lecció que hi tinguessin alguna cosa a veure. En el conte sol, hi havien tots els elements de la seva poètica. Es tractava de buscar obres que els convertissin en imatges plàstiques, sense importar-nos si era una obra recent o de feia quinze anys. En l’exposició, s’havien de mostrar les claus de la seva obra en estat pur, igual que les mostrava el conte. L’obra d’en David Ymbernon és una obra molt sòlida i conseqüent, però encara no ha aconseguit arribar a tothom. Esperem que en les pàgines d’aquest quadern que presentarem (L’exposició es titularà El quadern de Latung La La), hi hagin els motius suficients per a considerar-la imprescindible.
Nota:
(1).- Aquest quadre el va començar a pintar durant les performances que va fer en la seva última exposició a la galeria Joan Prats-Artgràfic, la seva darrera exposició en aquella galeria i també la última que vam compartir allà.  Per a mi té molt de sentit que, un cop acabada, s'ensenyi a el quadern robat. És una mena de símbol de la continuitat de la meva feina.

2 comentaris:

  1. En aquest cas, poc a comentar per part meva, doncs plateges un article en base a la propera exposició, d’un artista singular, que penso que tu ets l`única com a galerista que has sabut veure les peculiaritats de la seves creacions: agosarades, fins una mica llindar l’esperpent. Naturalment, això costa d’assumir per una galeria com la que vas treballar que en l’actualitat és un esperpent d’ella mateixa, perquè només passant per l’aparador ja et pots fer càrrec que les exposicions actuals no valen un credo.

    Recordo perfectament a Ymbernon i la seva Grills i Ópera de Latung La La. De la mateixa , vaig escriure en la primavera del 2012: “...Naturalmente, el sentido del humor rodea esta muestra, plagada de collage, y de grandes vitrinas, de cuadros de todos los estilos, que actúan como metáfora de todo el mundo naranja de Ymbernon, habitado por extraños artículos, pero también en un florilegio de curiosidades. Los objetos o fragmentos de objetos que fueron decorativos o bellos en su momento, se reúnen de manera mágica y onírica. Montajes con puntillas, sillas de casa de muñecas, cubiertos, y un sinfín de utensilios habituales en todos los hogares, pero TODOS DE COLOR NARANJA, de forma obsesiva y penetrante, pero también divertida y entretenida...”

    De ben segur que la següent mostra que vegi, tindrà el seu toc característic, i les teves marcades directrius com a galerista. Un bon tàndem, i més partint aquest cop d’un fil conductor , de tarannà historicista, que tant pels que coneixem a Ymbernon com pels que sigui la primera vegada que el vegin, ens pugi permetre descobrir l’artista que s’amaga darrera la seva persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari!
      Sí, volem trencar amb la idea tradicional d'exposar només l'obra recent, quan al taller dels artistes s'amaguen obres plenes d'històries i que no ha vist gaire gent. Mentres duri aquesta exposició, es publicarà un llibre de poemes d'en David i es podrà veure un dels seus espectacles en una sala de Barcelona. El millor moment per triar les millors obres i per donar-lo a conèixer encara més. Això no vol dir que no hi hagi obra recent, que n'hi haurà, però hi ha obres que mereixen una segona oportunitat!

      Elimina