Sobre la fatiga

     

     Una extraordinària exposició comissariada per Martí Peran, i que encara es pot veure al Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, m’ha fet veure la llum en referència al tema que vaig exposar en l’article anterior (1). La mostra, titulada “Assaig sobre la fatiga”, constitueix la darrera part d’un cicle de tres exposicions. Les dues anteriors varen ser “Futurs abandonats” (2) i  “Ciutats copiades”. “Assaig sobre la fatiga” (així com les dues anteriors), és una exposició de tesi molt ben argumentada. Amb a un criteri molt ben definit, riquíssim en documentació, permet una lectura amplia, però inequívoca, del discurs que desgrana el seu comissari al voltant de la fatiga a la que alguns individus de la nostra societat es veuen abocats. Una fatiga entesa com a l’alienació dels nostres dies, i induïda per una societat sobreexplotada, hipercomunicada i que tendeix a la hiperactivitat generalitzada. Una vida hiperactiva que Martí Peran descriu com a paradigma de la pobresa d’experiència directament proporcional a la superficialitat de la comunicació a través de les xarxes socials. El discurs de Peran, parteix de la base que aquesta fatiga, aquesta buidor, lluny d’haver de ser considerada com una patologia a corregir, pot ser el punt d’inflexió a partir del qual s’inicia un procés d’emancipació. Segons les seves paraules: “En la negativa a la producció que suggereix la fatiga s’obre el principi alliberador de la des-educació i la des-programació. En l’aparent neutralitat de la fatiga descansa la promesa, quieta, de tota la diversitat possible. Tanmateix, aquest elogi de la fatiga, emparentat amb les apologies de la mandra, de l’anonimat, de la desaparició i de la innacció, instal.la la fatiga, en l’horitzó de l’experiència contemporània, en una posició que transcendeix la que temps enrere va ocupar la malenconia” (3).

     Convertir aquest argument en exposició no em sembla una cosa fàcil, i he de dir que el resultat m’ha semblat fora de sèrie: la tria de les obres és encertadíssima, el muntatge, del tot impecable i el recorregut és entenedor, a la vegada que tremendament subjugant.  Per altra banda, a mi m’ha servit, de passada, per entendre alguns artistes l’obra dels quals, fins ara, em resultava del tot incomprensible. Seguint els raonaments de Martí Peran he pogut trobar algunes de les claus que em faltaven. Com, suposo, entendre els motius que poden portar un artista a fer una obra que no es pugui vendre: no es tracta de produir, això ja és una activitat obsoleta. És una acció fruit de la fatiga, del cansament, de la saturació i del tedi. La millor expressió del buit, un possible punt de partida, una presa de posició.

     No es tracta de justificar allò injustificable, sinó de veure més enllà del que ens és pròxim i entendre-ho. Moltes vegades, això pot ser un exercici fascinant.

Notes.

(1).- http://quadernrobat.blogspot.com.es/2015/09/paranys.html
(2).- http://quadernrobat.blogspot.com.es/2014/10/futurs-abandonats.html
(3).- Transcrit del programa de mà de l'exposició