dimarts, 23 d’abril de 2013

L'energia d'en Jordi Casadevall

    



     En Jordi Casadevall és una de les persones més extraordinàries que he conegut a la galeria (vegeu Gamelan (1), gener de 2012). El seu entusiasme i la seva empenta són una font d’energia inesgotable. Quan el vaig conèixer estava literalment embogit per la música d’Indonèsia, especialment pel gamelan. Coneixia aquest conjunt instrumental a través de llibres i d’enregistraments, i frisava per anar a Bali i poder gaudir-lo en directe. El problema, com sempre, era que no tenia els diners per fer-ho. Recordo que en David Padrós (vegeu Un passeig per Basilea, en algun lloc del temps, maig de 2012)  li va deixar uns llibres sobre gamelan (molt tècnics), i com que estaven escrits en alemany, el vaig ajudar amb la traducció.  Un dia vaig pensar que havia d’intentar trobar un gamelan com fos, potser no calia que en Jordi marxés a Bali, de moment. Vaig telefonar a una fundació d’art primitiu i els vaig preguntar si coneixien algú que col.leccionés instruments d’altres cultures. Allà em van donar el contacte amb la Fundació La Fontana.

     La Fontana és una de les col.leccions privades d’instruments d’altres cultures més importants del món, si no la més. El propietari és un industrial català, encantador, que ens va recomanar la visita cap a la primavera. La col.lecció esta a Rupit, i allà fa força fred. Hi vam anar un diumenge de mitjans  de maig. En aquella col.lecció no hi havia només un gamelan, si no tres. Els primers gamelans complets (“al natural”) que veia en Jordi ( i jo). La visita va ser memorable, mai ens hauríem imaginat visitar una col.lecció d’instruments d’aquelles dimensions. Al llarg de la seva vida, aquell senyor havia anat col.leccionant instruments de tots els continents i de totes les èpoques. Havia fet construir un edifici en els terrenys de la seva finca, per presentar la seva col.lecció. Tenia tots els instruments molt ben presentats, en vitrines, ben documentats i il.luminats, era ben bé un museu. Sempre ensenyava la seva col.lecció personalment, explicant les anècdotes relatives a cada una de les seves precioses adquisicions. Aquell dia ens ho vam passar molt bé. Era una sort haver conegut a en Jordi: si jo no hagués seguit la seva dèria, mai hauria conegut l’existència de La Fontana.

     En Jordi però, no en va tenir prou. De la mateixa manera que un pianista no en te prou amb mirar un piano, i que un pintor no en te prou amb mirar-se una tela, en Jordi no en tenia prou en mirar-se un gamelan i fer-li fotos: el gamelan era per fer musica. Per això, quan un parell d’anys més tard va tenir l’oportunitat d’anar a Bali a través d’uns coneguts que treballaven en una ONG, no va dubtar ni un segon en deixar la seva feina i marxar. Així de forta era la seva passió per aquest instrument. Perdre un contracte en un estudi d’enregistrament, amb un sou segur a final de mes, i marxar a Bali, sense ni tan sols l’atur, a aprendre a tocar el gamelan. Aquest és en Jordi Casadevall: una persona ferma, decidida, amb les idees ben clares, que sap perfectament el que és més important a la vida.

     En Jordi s’ha convertit en la persona amb més coneixements de gamelan de Barcelona. A través de l’ESMUC i del Museu de la Música, ha impartit diversos tallers i conferències i li han encomanat una missió històrica: el mes que ve viatjarà a Bali per tal de supervisar la compra del primer gamelan complet que tindrà el Museu de la Musica de Barcelona.


1 comentari:

  1. Molt instructiu aquest article d'avui; ensenya quelcom fonamental: la convicció en les pròpies idees i en els desitjos. El teu amic té empenta, força i energia positiva. Però el més important, no va tenir por. Persegueix el que vol i espera el que calgui, amb impaciència, ben cert, però va esperar.
    Molta gent deixa perdre oportunitats a la vida per la por. Un sentiment en el fons destructiu perquè ens impedeix fer el que hem de fer, o el que volem fer. En Jordi Casadevall creu en si mateix, en el seu potencial, en la seva capacitat i no va deixar perdre l'oportunitat. La vida l'ha compensat, essent ara una persona a qui les institucions li demanen consell.
    És un bon exemple a seguir per tots aquells en que creuen en una idea i en si mateixos per tirar-la endavant. No s'han d’amil anar. Cal ser valent i "volar" per aconseguir el que es vol. Sempre, però, amb integritat i honestedat.
    Mira, t’he de dir que llegir aquest post m’ha animat una mica avui, doncs vulguis o no vulguis, encara que se que tinc entre mans una bona idea com la pàgina web d’exposicions on line d’Expoart, noi, quan veus que passa el temps i no hi ha moviment, també et deprimeixes una mica. El teu relat m’ha engrescat i m’ha recordat el que crec: en mi mateixa i en el meu projecte.
    Bona diada de Sant Jordi!!!


    ResponElimina