Elena Kervinen: "Immortal"

 

    Un dia, mentre buscava material per les seves obres, Elena Kervinen va descobrir un fragment de granit que li va cridar poderosament l’atenció per damunt dels altres. Hi portava gravada la lletra N. Es va identificar de seguida amb aquella lletra, perquè el seu nom en porta tres, i no va poder evitar pensar que aquell fragment formava part d’una làpida, potser la seva en un  passat remot, un senyal inequívoc d’una possible immortalitat, d’una vida d’abans i després de la vida, d’una continuïtat discontínuament eterna. Aquell fragment forma part de l’obra Immortal, que dona títol a l’exposició. La immortalitat és un vell desig de la humanitat. La vida eterna ha estat la promesa de moltes religions i un tema present en la filosofia, des de Plató a Sant Tomàs d’Aquino. Aquesta idea, associada al concepte d’infinit batega en totes les seves obres recents i que ara exposem al quadern robat. Però no només. La grandesa de l’infinit no es pot comprendre sense la quotidianitat, sense els petits detalls que ens envolten, sense les coses senzilles del nostre entorn i que ella observa en detall. I mentre que els plantejaments més filosòfics o espirituals els realitza amb granit, les vivències del dia les plasma sobre marbre, transformades en dibuixos delicats. L’obra recent d’Elena Kervinen transita d’allò terrenal a allò còsmic o espiritual, per un camí personal d’introspecció i estudi.

 

     Elena Kervinen va començar a treballar amb fragments de marbre l’any 2018. La idea del fragment és suggerent perquè ens desperta la imaginació. Un fragment fa parar l’atenció en ell mateix, però també evoca irremeiablement allò que falta. Segons les seves paraules: Si observem un fragment sol, transmet una cosa i si analitzem el conjunt, expressa una altra. Sovint combino múltiples idees en una sola obra. He treballat el tema del fragment de diverses maneres. En alguns casos com si fossin restes d’alguna cosa, esborrada pel pas del temps i en altres podrien ser obres inacabades. Formalment, els fragments són fascinants. La pedra trencada expressa a la vegada fragilitat i força. El fragment em fascina poèticament, perquè m’és difícil dir on acaben el concepte i la forma i on comença la poesia. La forma en sí és poètica, i la idea també. Les associacions que desperten la combinació dels fragments, també ho són. En essència el fragment és misteriós, nostàlgic i té una bellesa melancòlica en la seva imperfecció.

 

     L’exposició Immortal reuneix una part dels treballs d’Elena Kervinen dels últims cinc anys i expressen, tal com ella ens ha explicat, tot allò que ha viscut i el que ha intuït, tot el que és racional, però també els somnis.

 

     Elena Kervinen va néixer a Finlàndia, però fa gairebé trenta anys que viu a Catalunya, on va fer els estudis d’art. Ha participat en exposicions col·lectives a La Capella i a l’Espai 13 de la Fundació Miró. Va fer la primera exposició individual l’any 2000 a la galeria Maria José Castellví, i des de llavors ha realitzat exposicions individuals a la galeria Bronda i al Pori Art Museum de Finlàndia, a Axis Art Gallery al Canadà, i al Temple Romà de Vic entre altres. La seva obra ha sigut seleccionada a fires com Art London Contemporary, ForoSur 2010 i Art Insbruck entre altres. Des de 2016 presenta la seva obra al quadern robat.