dissabte, 30 de març de 2019

Microrelats per a una exposició



Topografia i metafísica

Vist des de dalt del turó, el camí dibuixa una corba estranya. Va d’una construcció a una altra, tot travessant uns sembrats. Esta net i ben traçat, la qual cosa indica que es fa servir cada dia, i potser moltes vegades, per anar d’un punt a l’altre. Segurament el seu traçat respon a la lògica, però des d’aquí, només podem fer-ne conjectures.


Demo

Havia trobat una feina a la cadena de muntatge d’una fàbrica. Allà, havia de repetir els mateixos moviments centenars de vegades al dia. Això li va fer veure que la seva vida també era així: monòtona, reiterativa, rutinària. Calia fer un pas en fals per canviar-ho tot.


Música

Quan l’afinador va obrir la tapa del piano, va descobrir que el mecanisme de la tecla del do sostingut estava fluix. El va tensar una mica. Les tecles havien d’encaixar d’una forma absolutament mil.limètrica.

Ordre i desordre

Tot i que tenia un planell del museu per orientar-se, va decidir no mirar-lo i desorientar-se expressament. Les coses succeeixen, sovint, en desordre.


Succés

Les càmeres de seguretat dels edificis del davant van enregistrar el recorregut que el sospitós havia fet aquell matí. Els investigadors ho van analitzar i no van treure cap conclusió.

Filosofia

Les situacions complexes de la vida es redueixen a unes línies que convergeixen en un punt: nosaltres.

Tot és relatiu

Mentre mirava el globus terraqüi, pensava en els moviments de translació, rotació, precessió i mutació, i en tots els moviments de tots els cossos de l’univers. Llavors va arribar a la conclusió que els conceptes de “dalt” i “baix” no existien.


Diferències

Una parella es mirava el quadre abstracte blanc. A ell, li feia pensar en el quadre de Picasso “Dues dones corrent” per la platja. A ella, no li feia pensar en res.

Finalment

Finalment, va trobar la forma perfecta.

Ensenyança

En el vidre entelat de la finestra de la cuina, la seva àvia li dibuixava constel.lacions. Primer, uns puntets que eren les estrelles. Després, les unia totes amb una línia.

Atzucac

Atrapat a l’escala, no sabia si pujar o baixar.

Dictadura

El 16 de maig de 1939, l’últim pavelló de presoners del camp de concentració de Reus, va quedar buit. Els que no havien aconseguit l’aval de la guàrdia civil, els havien destinat a batallons de treball per un temps indefinit. Allà dins quedaven els rastres de la seva estada.


Nota important:
Si voleu veure a quina obra correspòn cada microrelat, clickeu aquest enllaç, directe a la web de la galeria:














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada