Topografia i metafísica
Vist des de dalt del turó, el camí dibuixa una corba estranya. Va d’una
construcció a una altra, tot travessant uns sembrats. Esta net i ben traçat, la
qual cosa indica que es fa servir cada dia, i potser moltes vegades, per anar
d’un punt a l’altre. Segurament el seu traçat respon a la lògica, però des
d’aquí, només podem fer-ne conjectures.
Demo
Havia trobat una feina a la cadena de muntatge d’una fàbrica. Allà,
havia de repetir els mateixos moviments centenars de vegades al dia. Això li va
fer veure que la seva vida també era així: monòtona, reiterativa, rutinària.
Calia fer un pas en fals per canviar-ho tot.
Música
Quan l’afinador va obrir la tapa del piano, va descobrir que el
mecanisme de la tecla del do sostingut estava fluix. El va tensar una mica. Les
tecles havien d’encaixar d’una forma absolutament mil.limètrica.
Ordre i desordre
Tot i que tenia un planell del museu per orientar-se, va decidir no
mirar-lo i desorientar-se expressament. Les coses succeeixen, sovint, en
desordre.
Succés
Les càmeres de seguretat dels edificis del davant van enregistrar el
recorregut que el sospitós havia fet aquell matí. Els investigadors ho van
analitzar i no van treure cap conclusió.
Filosofia
Les situacions complexes de la vida es redueixen a unes línies que
convergeixen en un punt: nosaltres.
Tot és relatiu
Mentre mirava el globus terraqüi, pensava en els moviments de
translació, rotació, precessió i mutació, i en tots els moviments de tots els
cossos de l’univers. Llavors va arribar a la conclusió que els conceptes de
“dalt” i “baix” no existien.
Diferències
Una parella es mirava el quadre abstracte blanc. A ell, li feia pensar
en el quadre de Picasso “Dues dones corrent” per la platja. A ella, no li feia
pensar en res.
Finalment
Finalment, va trobar la forma perfecta.
Ensenyança
En el vidre entelat de la finestra de la cuina, la seva àvia li
dibuixava constel.lacions. Primer, uns puntets que eren les estrelles. Després,
les unia totes amb una línia.
Atzucac
Atrapat a l’escala, no sabia si pujar o baixar.
Dictadura
El 16 de maig de 1939, l’últim pavelló de presoners del camp de
concentració de Reus, va quedar buit. Els que no havien aconseguit l’aval de la
guàrdia civil, els havien destinat a batallons de treball per un temps
indefinit. Allà dins quedaven els rastres de la seva estada.
Nota important:
Si voleu veure a quina obra correspòn cada microrelat, clickeu aquest enllaç, directe a la web de la galeria:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada