Ahir varem tenir la visita
inesperada de l’Andrea Tschechow i l’Eric Mosel. Feia molts i molts anys que no
els veia i vaig tenir una gran alegria.
Jo havia estat sempre la seva interlocutora quan treballava a la galeria
Joan Prats, però d’ençà que vaig plegar, no els havia tornat a veure. L’Andrea
i l’Eric havien tingut una galeria d’art a Munic – la varen tancar ja fa alguns
anys- i l’any 1988 van organitzar una
exposició de Joan Brossa. En aquella època, a la galeria hi havia dos
directors; més ben dit hi havia un
director, i una sotsdirectora que, amb el vist i plau d’alguns artistes i el
propietari de la galeria, li volia prendre el lloc. El director “oficial” era
en Lluís Mª Riera, gran amic i promotor de Joan Brossa i la seva obra. Per
aquest motiu, els galeristes alemanys es van adreçar directament a en Riera,
amb el que es varen entendre a la perfecció, tot i que cap parlava l’idioma de
l’altre. Com que jo parlava alemany, en Riera va demanar la meva col.laboració,
i jo vaig accedir entusiasmada. Era la primera vegada que l’obra de Brossa es
veuria lluny del nostre país, i l’expectació per veure les reaccions del públic
estranger era màxima. L’Andrea i l’Eric es van entregar totalment en els
preparatius, posant un èmfasi especial en l’edició d’un catàleg. L’Eric era
soci d’una important editorial alemanya (Schirmer-Mosel), i la seva experiència
es va traduir en una publicació molt cuidada.
Per muntar l’exposició a
Munic, hi hauria d’haver anat en Riera, però ell mateix va decidir que hi anés
jo, perquè parlava l’idioma i perquè en aquell moment, a ell se li feia una
muntanya aquell viatge. No cal dir que, si el sol fet de que jo – que era una nouvinguda perquè no feia ni un any
que treballava allà- col.laborés en aquella exposició ja va fer saltar
guspires, el meu viatge a Munic va ser el causant d’un incendi que vaig pagar a
la tornada amb morros i males cares. Però m’havia d’anar acostumant, perquè
aquesta seria la tònica de la meva relació amb la nova directora fins que va
plegar cap a l’any 1996 o 1997.
En aquella època, la galeria
Mosel & Tschechow ocupava una estació de tren en desús, situada al centre de Munic. L’espai era ampli i lluminós, amb l’encant immaterial
que li atorgava l’haver estat un lloc de trànsit. No era un lloc fàcil per
exposar obres d’art, recordo que hi havia moltes finestres; però per exposar
els poemes objecte de Joan Brossa, l’espai era perfecte. L’exposició va quedar
fantàstica. Van posar una catifa vermella al centre, tot disposant els objectes
en les respectives peanyes a banda i banda (1). Al sostre i a les
parets, havien fet pintar una lletra A de grans dimensions, en record a una
instal.lació que s’havia fet a la Fundació Miró l’any 86 amb motiu de
l’exposició de Joan Brossa, amb una A gegant que cobria per sobre l’edifici de la
Fundació (2). El dia de la inauguració va venir força gent, perquè l’Andrea i
l’Eric tenien molts contactes a la seva ciutat, i recordo que em vaig passar
tota l’estona explicant, a persones del tot encuriosides, qui era Brossa i que
volien dir-nos els seus poemes objecte. Aquella experiència em va fer adonar de
la internacionalitat de l’obra d’en Brossa. Estava clar que, tot i fer
referència a coses properes al poeta, el seu missatge, per universal, era entès
fins i tot per aquells muniquesos que el veien per primera vegada.
L’Andrea i l’Eric em van
atendre molt bé durant el parell o tres de dies que vaig estar amb ells. Em van
instal.lar a casa del germà de l’Andrea, que estava vivint a Austràlia, em van
ensenyar la ciutat i em van dur als locals de moda. Conservo un record extraordinari d’aquells dies, i
sempre vaig sentir per tots dos una gran simpatia. Fa pocs mesos, quan van
venir per la inauguració de l’exposició de Joan Brossa al MACBA, els va
estranyar molt no trobar-me a la sessió prèvia amb la premsa. Però és clar,
havíem perdut el contacte des de que ells van tancar la galeria, i tampoc
estaven al corrent dels canvis que s’havien produït en la galeria que ells
havien conegut. Em van buscar per internet, i em van trobar a mi, i al quadern
robat. I així va ser com ahir, per sorpresa, ens van venir a veure. Segur que
ara, seguirem en contacte.
Notes:
(1).- Una sala de l’exposició
del MACBA reprodueix l’exposició a la galeria Mosel & Tschechow, amb obres
propietat dels galeristes Andrea Tschechow i Eric Mosel. El fet de que no es
pugui sortir del recorregut que marca la catifa va ser una condició posada per
ells. A l’exposició de Munic això no era així, i l’espai era molt més ampli.
Ens van explicar la seva voluntat de fer donació d’aquesta col.lecció d’obres al
MACBA, amb la condició de que estiguin exposades de forma permanent, amb una
cartel·la que expliqui que aquelles obres constitueixin una mena de manifest
contra la falta de llibertats que pateix Catalunya en aquest moment. Es veu que
aquest punt ara mateix esta en discussió, per la prevenció que te el museu de
pronunciar-se políticament. En properes reunions, veurem com acaba.
(2).- Aquesta exposició va ser
la primera que es va fer de l’obra de Joan Brossa a La Fundació Miró de
Barcelona.
Anna, com sempre, moltes gràcies per compartir les teves vivències. Com m'agradaria que la donació aquesta la fessin a la Fundació Joan Brossa, ara que té en prespectiva propera ocupar l'espai de la Seca 2. Allà segur que no hi hauria cap entrabanc per reivindicar la llibertat en exposició permanent. No us sembla una bona idea?
ResponEliminaLa qüestió és que a ells els hi sembli bona idea, i em sembla que ara per ara, la seva prioritat és el MACBA. La cosa, però, va per llarg, i si la seva proposta no fructifica sempre se'ls hi pot proposar.
Elimina