Fa uns dies, en un article
brillant titulat “Macba: minut zero?” l’Albert Perelló detallava els motius que
havien dut a l’actual situació del Macba (1). És un fet palès que aquest museu
defensa, per damunt de les altres i des
de fa molts anys, una tendència artística concreta. De vegades, i en podríem
donar uns quants exemples, han organitzat algunes exposicions brillants, com va
ser el cas de la dedicada a Lawrence Weiner (2). Sense cap mena de dubte,
l’interès de l’art conceptual és innegable. Quan hi ha fonaments i esta ben
plantejat i ben resolt; quan és de veritat i no d’oïda, és una tendència capaç
d’anar més enllà i transgredir els límits del llenguatge . El que passa, és que
no és la única tendència, i aquest museu ha optat per donar-li tota la
prioritat. Per tot això, moltíssima gent del món de l’art contemporani, no s'ha sentit mai identificada amb la línia d’exposicions proposada per aquest
museu. Com a museu, potser ha deixat
de banda massa coses. Una crítica d’art que ens va visitar pocs dies després de
la destitució de Bartomeu Marí, es lamentava de tot això. Ens va confessar que ella havia acabat per visitar poc el Macba. Estava cansada de tant art conceptual, de tanta “literatura” i tanta “sociologia”, i ens va dir que aquest
museu actuava més com una Kunsthalle alemanya,
més que no pas com un veritable museu. Presentaven massa propostes
qüestionables, i per tant havia deixat d’interessar-li. Aquesta actitud va fer que es quedés sense veure l’esplèndida exposició de l’obra de Carol Rama. Quanta gent va
deixar de veure-la pel mateix motiu?
En l’article “Macba: minut
zero?”, l’Albert Perelló es mostra esperançat. Esta clar que falta recuperar
moltes coses que durant tants anys s’han deixat de banda, i ell aposta per
una possible obertura de mires per part del museu, si es tria un
director que estigui allunyat dels actuals poders fàctics. Jo tinc els meus dubtes al respecte. En primer lloc perquè la majoria de
“caps pensants” ( i ho són de debó, en el sentit que són persones intel.lectualment molt ben preparades) que es mouen en les esferes de l’art contemporani (aquí i a fora) són tots de la mateixa corda, i en
segon lloc, perquè crec que l’anomenada “màfia artística contemporània” és molt
i molt poderosa. Durant els darrers vint anys s’han afermat, han arrelat amb
força, i han donat espai per créixer a una nodrida xarxa d’adeptes.
Una conversa recent amb una persona propera al cercle de l’actual director del Reina Sofía, responsable, segons l’Albert Perelló, del model actual, va confirmar les meves sospites. Sembla ser, que la convocatòria pública de la plaça de director serà una mera pantomima. La plaça ja està adjudicada a qui fa uns anys va ser directora de la Fundació Tàpies. També sembla ser que l’actual director del Macba, passarà a dirigir un museu d’art contemporani de nova creació a Abu Dhabi. També em van dir que una persona de confiança del grup, passarà a dirigir la Fundació Tàpies. O sigui que, els càrrecs es nomenen “a dit” (!). Que hi ha algú per sobre del be i del mal, que porta la batuta del molts dels centres d’art contemporani d'aquí i de més enllà. Tinc l’esperança que aquesta filtració no tingui cap fonament, que es tracti d’un simple rumor. O de que la intenció sigui aquesta, però que no se’n surtin. Si això que em van explicar es confirma, acabarem tenint raó els escèptics. És molt difícil que les coses canviïn, quan s’ha produït una inèrcia tant poderosa.
Una conversa recent amb una persona propera al cercle de l’actual director del Reina Sofía, responsable, segons l’Albert Perelló, del model actual, va confirmar les meves sospites. Sembla ser, que la convocatòria pública de la plaça de director serà una mera pantomima. La plaça ja està adjudicada a qui fa uns anys va ser directora de la Fundació Tàpies. També sembla ser que l’actual director del Macba, passarà a dirigir un museu d’art contemporani de nova creació a Abu Dhabi. També em van dir que una persona de confiança del grup, passarà a dirigir la Fundació Tàpies. O sigui que, els càrrecs es nomenen “a dit” (!). Que hi ha algú per sobre del be i del mal, que porta la batuta del molts dels centres d’art contemporani d'aquí i de més enllà. Tinc l’esperança que aquesta filtració no tingui cap fonament, que es tracti d’un simple rumor. O de que la intenció sigui aquesta, però que no se’n surtin. Si això que em van explicar es confirma, acabarem tenint raó els escèptics. És molt difícil que les coses canviïn, quan s’ha produït una inèrcia tant poderosa.
Notes:
(1):Per llegir l'article: http://www.nuvol.com/opinio/macba-minut-zero/
Personalment he estat un trist cop a la vida en el MACBA, i no em van quedar ganes de tornar-hi. Veig que la meva decisió, de ben segur que va ser la de moltes persones en veure mostres, instal·lacions, accions, etc. Per tant, si l’allunyament del públic, tant el que està dins l’àmbit artístic com el general, es tant patent, vol dir que els ingressos per entrades i visites al museo són una quantitat ínfima, i per tant, el 90% del pressupost ben segur que procedeix de les arques publiques, és a dir, de tots els que paguem impostos.
ResponEliminaPer tant, aquestes polítiques sectàries, a qui beneficien en realitat? El Macba com altres museus, son veritablement d’un interès general? O és de l’interès d’uns quants que justifiquen l’existència d’entitats com aquesta amb la fal·làcia de l’interès general i la realitat de l’interès personal?
Tal com dius, existeix una mateixa corda, quasi es podria qualificar sectària, o mafiosa si vols, on es maneguen a plaer, i ara et poso a tu i aquella passa allà. Personatges que treballaran dins l’esfera pública, triades a dit, sense passar ni tan sols per un tribunal opositor REAL o por una junta d’una entitat, REAL - perquè com molt bé dius, tot és una pantomima - i sobre tot molt ben connectades amb cercles de poder.
Evidentment, tot plegat és un joc polític fastigós, que mantenim entre tots, que ningú denuncia i que serveix per exhibir manifestacions artístiques que poc tenen a veure amb L’ART, i que prenen als ciutadans per tontos. I en realitat ho som perquè som cornuts i paguem el beure: no denunciem, paguem amb tributs, els mantenim i a sobre no anem a visitar les seves exposicions, perquè també hem de pagar entrada.
Però lo més fotut del cas és que tot es fa d’amagatotis, allunyat dels focos d’informació general, i d’això se’n valen.
Ja que el Borja el director del Reina Sofia, i el seu equip actualment estan controlat pel tribunal de comptes, sota una auditoria, tinc l’esperança que l’enxampin a ell i a uns quants, i acabin per pagar tot el seu autoritarisme. Aquesta es la meva esperança, a l’inrevès de l’Albert Perelló. No obstant, segur que vindrà un Borja-2, que tindrà per nom Pepe, o Paco i farà el mateix, a menys que un dia es privatitzi el museu i es busquin altres rendiments. Però això és una Utopia.
Jo sí que acostumo a visitar les exposicions del Macba. De vegades les he trobat interesants, altres vegades al menys a mi, m'han avorrit una mica. Tot i amb això, sempre he intentat posar-me al lloc de l'artista i intentar esbrinar sí allò que diu té interès, i si ho sap comunicar bé. Ara bé, des de l'etapa del Borja, el Macba és l'imperi de l'art conceptual, i efectivament, no és la única tendència. Em temo que l'àmbit artístic esta en poder dels defensors del conceptual, i això serà molt difícil de canviar, perquè en són un exèrcit i estan molt i molt ben introduits. Ara bé, cal dir que dins d'aquesta tendència hi ha molt bons artistes. De vegades, però, s'els cola algun gat.
EliminaJo el que trobo a faltar és que, de tant en tant, s'escapin d'aquests dominis i ens presentin altres propostes. Però això em temo que serà difícil!