dimecres, 18 de desembre de 2013

El regal de Nadal (dels déus)

     



     No sé què deuria pensar en Jaume Ayats, el director del Museu de la Música de Barcelona, quan en acabar el concert de gamelan, una senyora del públic que no coneixia, se li va adreçar entusiasmada, a donar-li les gràcies per la seva decisió de comprar un gamelan gong kebyar (1) per al museu, per recolzar la creació d'un grup de gamelan, però sobretot,  per comptar amb una persona tant extraordinària com en Jordi Casadevall (2) per encarregar-se de seguir tots els detalls del procés.  En qualsevol cas, es va posar ben content de que una desconeguda li comuniqués,  tant expressivament, una satisfacció total per la seva iniciativa. Aquella manifestació espontània era una mostra clara de que la presentació del gamelan gong kebyar del Museu de la Música, havia estat tot un èxit.  La senyora desconeguda, era jo.

     Quan els 24 intèrprets es van asseure al davant dels seus respectius metal.lòfons, tot esperant la senyal d’en Jordi per començar a tocar, la  memòria em va retrocedir uns quants anys, a la primavera de 2006, quan  vaig ajudar a en Jordi amb la traducció de l’alemany d’uns llibres sobre gamelan que en David Padrós (3) li havia deixat. Jo em limitava a llegir textualment el que deia en aquells llibres, pràcticament sense entendre res de res, mentre en Jordi prenia notes. Eren llibres molt tècnics, sobre l’harmonia i l’estructura de la música indonèsia. En Jordi em venia a veure, i jo, a estones, li anava traduint aquella informació valuosa. Amb el temps, n’havia après tant, que ara, ell era l’encarregat de dirigir el grup de gamelan. La primera peça que van interpretar, un tema tradicional balinès, va sonar fantàstica. En Jordi tocava un petit gong horitzontal (kempli) que marcava el temps, i que servia de guia a la resta d’instrumentistes. La veritat és que em vaig emocionar, en veure en Jordi convertit en director del conjunt Gamelan Penempaan Guntur, que era com s’havia batejat el grup i que vol dir alguna cosa així com “forja de trons”. Estava feliç i completament realitzat. L’esplèndida conferència que va fer després, sobre el gamelan i la cultura balinesa, va ser una evidencia del llarg camí que havia recorregut, des d’aquelles tardes que vam passar a la galeria, jo traduint, i ell prenent notes. Des d’un bon començament, en Jordi m’havia contagiat el seu entusiasme per aquella música. Jo crec que el dia del concert, va contagiar a tot l’afortunat públic assistent.

     El gamelan, la música de l’illa dels déus (així és com es coneix Bali), és l’expressió d’una cultura fortament espiritual, i esta lligada a rituals i cerimònies religioses. El seu so és potent, hipnòtic; les melodies, senzilles i repetitives, et condueixen a deixar la ment en blanc. Escoltar-la és un exercici de meditació; al cap d’una estona, un acaba trobant-se a sí mateix.  Això és el que em va passar a mi. Enmig d’una etapa revoltada, en la que molt probablement s’imposaran canvis importants, em feia falta trobar un lloc per refermar-me, i veure les coses amb perspectiva. I allà hi havia en Jordi, marcant el temps amb en seu gong, demostrant-me que només hi ha una veu a seguir: la d’un mateix, la que ell va seguir, deixant les consideracions pràctiques de banda, per fer allò que més li agradava: aprofundir en la música del gamelan.  Aquell havia estat doncs, el millor regal de Nadal que podia tenir, per inesperat i sorprenent. Mai hauria pensat que aquell concert em donaria tantes coses. Es clar, ben mirat, era un regal dels déus.

Notes:
(1).- Gamelan gong kebyar. I Wayan Sukarta. Blahbatuth (Bali, Indonèsia), 1996. Consta de més de 40 peces que inclouen gongs, metal.lòfons de làmines, tambors de diferents mides i una petita secció formada per diversos jocs de platets, un violí rebab i quatre flautes suling.


    

    



4 comentaris:

  1. Mientras te leía tenía la música de gamelan de fondo. Gracias a Youtube y a ti descubrí esta música, :)
    Los regalos que nos sorprenden, en el buen sentido claro, son los que se disfrutan más.
    Bones Festas, Anna!!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro de haberte dado a conocer la musica de gamelan. De hecho, es el reflejo más fidedigno de la cultura indonesia, por lo que tiene de colectivo. El gamelan es un instrumento (aunque tenga "forma" de conjunto), que debe ser tocado por muchos músicos para que suene. Cada parte és imprescindible. Una sencilla y buena demostración de la importancia de la colaboracion humana.

      Elimina
  2. Un contrast absolutament radical entre aquest concert de Gamelan – que per cert, mentre escric aquest comentari, estic escoltant un a través del You tube – amb les Nadales, Oratoris i ben aviat concerts de valsos. Orient i Occident interpreten els fets musicals, amb un nexe comú: l’harmonia, sota les seves perspectives.

    El concert que il•lustra musicalment aquest escrit, no facilita la imatge i so real d’aquest instrument. Cal escoltar-lo en viu perquè al igual que la música típica d’aquestes festes, acompanya a la litúrgia d’un país llunyà i que sempre ha encisat a Europa.

    Evidentment és un altre món de sonoritats multicolors, que eleven l’esperit humà, i que ens pot permetre entendre lo eteri de la divinitat, ja que les sonoritzacions sorgeixen de la Illa dels Deus, i per tant, la nostra percepció acústica ha d’abandonar amb la imaginació i amb l’esperit, aquesta terra d’angoixes per traslladar-nos al paradís de la naturalesa de Bali, habitat per éssers humans, de ben segur amb problemes, però amb un altre concepte de la vida.

    Són d’agrair tasques com les d’en Jordi Casadevall, entusiastes i reveladores d’altres cultures que com molt be dius, són “l’expressió d’una cultura fortament espiritual, i esta lligada a rituals i cerimònies religioses”. N’hauríem de treure una lliçó important: cal endinsar-nos en nosaltres mateixos, cal trobar el nostre gamelan interior, amb sons tan fluids, potents i alhora captivadors com els del concert de l’Auditori.

    Bon Nadal i Millor, però molt millor 2014, on és d’esperar que finalment aparegui el sentit comú que aquest concert de gamelan, instrument procedent de la terra dels Deus, de ben segur que aporta.

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, la música de gamelan és ben diferent de la música occidental. Però va inspirar músics occidentals, des de Debussy a Steve Reich. Els hi va aportar un nou concepte, una sonoritat diferent, uns altres patrons. Espero, sincerament, que n'hi hagin més, de concerts de gamelan a l'Auditori. Ara ja existeix el primer grup de gamelan de la historia a Barcelona, i espero que segueixin treballant i que aviat ens puguin oferir un bon concert. De passada, et recomano (especialment a tu, que ets uns gran melòmana) el cicle de concerts que organitza el Museu de la Música sobre músiques d'altres cultures. El proper dia 19 de gener, hi haurà un concert comentat de música del Japó (flauta shakuhachi). No me'l penso perdre!

      També et desitjo que passis unes bones festes, i com tu dius, un molt, però que molt, millor any 2014!

      Una abraçada,

      Elimina