dimecres, 22 de maig de 2013

Les cases de Jorge R. Pombo

    


    L’altre dia, en Jorge R. Pombo (1) em va ensenyar unes quantes fotos de la seva nova casa a Brooklyn, Nova York. Viu en una casa d’aquelles que de seguida associem amb les pel.lícules:  dos o tres pisos amb tribunes i una escala per accedir-hi, en un carrer d’aparença tranquil, amb arbres. Em va venir al cap la casa de la Meg Ryan a “Tens un e-mail”, una de les meves pel.lícules preferides; o la casa de l’escriptor Paul Auster. Mentre mirava les fotos, vaig pensar que en Jorge no podria ser pas un personatge d’una novela austeriana. Ell no creu ni en l’atzar, ni en la contingència, ni en la casualitat. Les coses passen per algun motiu, encara que mai arribem a saber-lo.

     Quan em va ensenyar aquelles fotos, estava de pas per Barcelona. El seu destí era Venècia, on havia de muntar una exposició en una església, la Madonna dell’Orto. El títol de l’exposició, Variazioni di Tintoretto és prou explícit: a partir del quadre de Tintoretto “El miracle de Sant Marc”, en Jorge ha pintat quatre variacions que mesuren  410 x 541 cm. cada una, les mateixes mides que el quadre original. Com ja va fer en sèries anteriors sobre obres de Velázquez o Tiziano, pinta rèpliques de l’obra original, i després actua sobre la superfície de la pintura amb dissolvents. El resultat és espectacular: l’obra cobra una nova vida i s’obre a una dimensió abstracta i fortament espiritual. Les formes i els colors predominen sobre els elements narratius. L’obra ara, ens parla d’altres coses. De fet ens parla d’ell mateix: podríem dir que el resultat és quasi com un mirall del seu  interior. Aquesta exposició té un valor afegit, ja que en l’església on seran exposades, esta enterrat el mateix Tintoretto.

     Sempre he pensat que l’obra d’en Jorge R. Pombo respon a la narració d’un viatge. Fa alguns anys, en Jorge perseguia la idea del Nord. Em fa pensar en Glenn Gould (2), ell també va viatjar al nord del Canadà buscant la veritat. En Glenn Gould no s’imaginava vivint en un país càlid, ell creia que en el silenci del gel, i envoltat d’un paratge inhòspit, era més fàcil trobar-se a sí mateix i de retruc, conèixer més a fons l’essència de l’ésser humà. No sé si en Jorge Pombo tenia aquesta idea quan va viatjar pel nord d’Europa, per la Sibèria o per Groenlàndia. El que sé, és que a partir d’aquests viatges, va fer sèries de pintures extraordinàries. Les exposicions Intro (2002) i Blanc (2004) en varen ser un testimoniatge.  Més endavant, va interessar-se per les ciutats; els paisatges artificials on es produeix la major concentració d’éssers humans. Ens ho va ensenyar a l’exposició Ciutats (2008). Des de llavors, en Jorge es va abocar a un viatge molt més difícil: el viatge interior. Aquest viatge és el que ara, el portarà fins a Venècia. Mentre duri el muntatge, viurà en una cel.la destinada als peregrins, a prop de la tomba del mestre.

    La primera casa que li vaig conèixer a en Jorge Pombo, va ser un pis al barri del Guinardó. Allà és on va pintar tota l’exposició Intro. En aquell pis hi ha un balcó des del que es veu la muntanya. La vista és imponent: la muntanya és una massa de roca escarpada que domina completament el panorama. En aquell pis, ara hi viuen el meu germà i l’Esther. S’hi van instal.lar quan en Jorge es va mudar a un altre més gran. Hi ha coses, i potser aquesta n’és una, que em fan pensar que tinc un lligam amb en Jorge R. Pombo. Quan va marxar de la galeria, em va dir que estava segur de que ens tornaríem a trobar professionalment, que no sabia ni on ni quan, però que els nostres camins es tornarien a creuar. N’estic ben segura.


(1).- És l’artista que es descriu a El dossier d’un artista, abril 2012 http://quadernrobat.blogspot.com.es/2012/04/el-dossier-dun-artista.html

També podeu visitar la seva web:http://www.jorgerpombo.com/

(2).- Vegeu No doneu la mà a Glenn Gould, abril 2012 http://quadernrobat.blogspot.com.es/2012/04/no-doneu-la-ma-glenn-gould.html

2 comentaris:

  1. En aquesta narració, ens parles d'un artista que té el món per casa, sense arrelar en lloc. Ara viu a Nova York, però ha estat a Barcelona, a Venècia, i suposo que ha fet estades de llarga durada a moltes altres ciutats.
    Veritablement, la seva visió humanista ha de ser extensíssima, d'una riquesa incommensurable gràcies al seu esperit inquiet. Un home de caràcter i un artista de personalitat inconfusible, i que no es doblega per res. El fet de que pensi, al igual que jo, que no hi ha res que passi per casualitat i que tot té un destí, és prou significatiu de que és una persona que es deixa emportar i fluir el seu esperit. Per tant, només pot ser artista.
    Pel que veig a la foto, no viu a una casa qualsevol. El seu habitatge ha d'avenir-se amb el seu tarannà, l'ha de definir com a ell. I sí, a mi també em recorda a la pelí que en fas referència, o fins i tot a "sexo en Nueva York". La protagonista també viu en una casa de similars característiques.
    En fi, espero que el dia que el trobis t'expliqui com es viu a la seva nova llar i que se sent de ser ciutadà de Nova York. I que un dia es decideixi a exposar a Barcelona novament. De fet, té lloc a on residir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense conèixer-lo, has copçat força bé com és en Jorge. Efectivament, s'ha adaptat als llocs on ha viscut, ha après dels altres habitants, ha fet com ells, s'ha integrat. I tant en altres territoris, com en aquest, ha estat sempre una persona estimada. La seva personalitat, com tu has dit, és rica i inquieta, però per damunt de tot, és una persona noble i honesta. No te res a veure amb el que moltes vegades hem comentat sobre la personalitat dels artistes en general. Això, moltes vegades l'ha portat a patir situacions molt injustes. Ell però, les ha superat, a força de mirar sempre endavant. Tant de bó li vagi bé, en tots els aspectes.

      Elimina