Aquest estiu vam visitar la
Nau Gaudí a Mataró, en la que s’exhibeix una part de la col.lecció Bassat
d’escultures. Concretament, l’exposició consta de 90 escultures de 38 artistes,
realitzades entre 1911 i 1989 i es pot visitar fins el 28 d’octubre d’enguany.
La col.lecció reuneix els autors més significatius de la història de
l’escultura entre els que destaquem les obres d’Eusebi Arnau, Pau Gargallo,
Juli González, Eduardo Chillida, Ferdinand Léger, Henry Moore, Jorge Oteiza, i
Josep Maria Subirachs. Tot i que jo no el considero pas escultor, sinó poeta,
també havien inclòs dos poemes objecte de Joan Brossa.
No escriuré sobre l’exposició,
que esta prou bé, sinó sobre una incògnita que va sorgir al veure les
cartel.les que identificaven els poemes objecte de Joan Brossa. Una cartel.la estava
equivocada. Havien posat el mateix títol als dos objectes: “Cinema”. L’objecte amb un fragment de pel.lícula travessant unes ulleres sense vidre, estava
titulat correctament. Però l’altra, un tallant semicircular amb dos ulls, es
titula “Froc”, no “Cinema”. Vaig enviar
la fotografia dels dos objectes a la meva amiga Mercè Centellas (filla de Pepa
Llopis, la companya de Joan Brossa), i em va confirmar l’error que havia comès
l’autor o autora de les cartel.les, i també em va comentar que no sabia que volia dir
exactament “Froc”... Què és el que li havia passat pel cap a Joan Brossa per
titular aquell objecte d’aquella manera?. Hi vaig estar pensant, però tampoc hi
trobava cap resposta. Una onomatopeia, potser? Aquell títol incògnit em va
estar perseguint tot el dia següent. Va ser quan vaig pronunciar el títol en
veu alta, que vaig intuir una possible resposta. En anglès, “frogg” (que es
pronuncia “froc”), vol dir “granota”. Vaig buscar imatges de granotes al Google
images. I en veure-les, em vaig adonar que les granotes tenen dos ullets ben
separats per una boca llarga i somrient. Era el que suggeria l’objecte d’en
Brossa. El títol havia de fer, per força, referència a una granota... Però com
hi deuria arribar en Joan Brossa a posar aquest títol al seu poema objecte? Parlava
anglès el poeta? Jo crec que no.
Vaig recordar l’època en què
Joan Brossa va idear aquell objecte. Era l’època de les reunions dels dissabtes
al matí amb en Lluís Maria Riera i en Manel Viñas (1). De vegades s’hi
apuntaven altres amics. La gestació d’aquells poemes objecte era un moment
apassionant. Un dia recordo perfectament que van rebre la visita de Julie Lawson, l'assistent de Roland Penrose, el
crític d’art i historiador anglès. Era molt amiga de tota la colla, i estava
interessada en promocionar l’obra de Joan Brossa a Londres. Potser va ser ella qui en veure l’objecte del
tallant amb els dos ulls va dir: “Oh, it is a frogg!”?. No ho sé del cert,
només és una teoria...però és la única persona de parla anglesa que recordo
vivament present en una d’aquelles reunions dels dissabtes.
No en tinc ni idea si
aquesta teoria s’acosta o no a la realitat del títol del poema objecte en
qüestió, però a la Mercè i a mi ens va donar tema de conversa per tota una
tarda. Si algú llegeix aquest escrit i en sap alguna cosa que vagi més enllà de
la teoria, agrairé que m’ho comuniqui. Mentrestant, sempre que pensi en aquest
objecte, veuré una granota d’ulls sortits i somriure ampli...
Nota
Correction to the above: Julie Lawson was the assistant and good friend of Sir Roland Penrose, and worked with him at the ICA in London, but she was not his wife.
ResponEliminaOk, thanks for the information. We correct it.
Elimina