L’exposició Continuïtats discontínues esta formada
per dues sèries d’obres sobre paper, titulades Arrels i Discontínua.
Totes dues sèries desgranen les reflexions de Jesús Galdón (Barcelona, 1967)
sobre la idea de cultura universal, i sobre la manera amb la que s’ha construït
el relat històric. Des de temps remots, la humanitat s’ha servit de fragments,
de ruïnes, de documents, sovint dispersos, per tal de reconstruir l’argument de
la història i trobar les arrels que li són imprescindibles per a conèixer-se,
identificar-se, i per tant, evolucionar. Aquesta preocupació al voltant de la
discontinuïtat de la continuïtat, no és exclusiva d’aquestes dues sèries de
dibuixos, sinó que constitueix un dels eixos de la seva obra.
Els dibuixos de la sèrie Arrels, posen de manifest la importància
dels orígens de les coses, siguin conscients o inconscients. Els coneixements,
de la mateixa manera que les arrels del món vegetal, es creuen entre ells per
tal de generar-ne de nous. Tot el que passa esta connectat, tot té un origen. De
la mateixa manera que les branques d’un arbre estan connectades a les arrels a
través del tronc, les nostres mans o la nostra veu estan connectades al nostre
interior o a la nostra memòria a través del cos. Les arrels són el lloc on
s’originen totes les coses, i a la vegada estan connectades a altres arrels, i
així fins a l’infinit, però establint sempre un cercle de relacions, en una
referència inequívoca a la idea d’etern retorn. Galdón fa referència a les
arrels del llenguatge escrit i pictòric a través d’uns filacteris que formen un
brancatge i que porten llegendes escrites o que representen els colors
primaris.
La sèrie Discontínua fa referència als fonaments del
coneixement, que poden tenir dos
orígens: el genealògic i el cultural.
Pren com a motiu dues figures escultòriques de la Grècia clàssica, el Moscòfor, i l’Ornite que representen allò masculí i femení. En realitat
representen una mena d’Adam i Eva, una parella inicial, uns pares primigenis i
anònims, que ho són, a la vegada de tots. També simbolitzen la idea de
transmissió cultural a través d’una arrel comuna. Com a contraposició i
complement a aquestes dues figures, Galdón ens proposa una altra figura sorprenent:
una escombreta de WC, elevada a la categoria de símbol, un instrument que
permet recollir les deixalles de la història i per tant, començar a construir
el relat cultural.
L’obra de Jesús Galdón s’ha
pogut veure recentment a “Història de l’art sense noms”, Arts Santa Mònica
(Barcelona, 2013), “Filacteri d’infrallengua”, instal.lació basada en el llibre
homònim de Carles H.Mor, Biblioteca de Catalunya (Barcelona, 2016), i “Les
ombres del temps”, intervenció al Castell de Montjuic (Barcelona, 2015-2016).
També és l’autor de la placa commemorativa a totes les víctimes del nazisme,
encarregada per la Generalitat de Catalunya amb motiu del 72è aniversari de
l’alliberament del camp de concentració de Matthausen (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada