No tenia pensat d’escriure aquesta entrada. De fet avui estava tant angoixada amb el meu present, que no tenia pensat d’escriure res. Avui tampoc ha entrat ningú a la galeria, només un artista a comunicar-me que la galeria on ha exposat darrerament tanca definitivament el 31 de juliol. Jo trobo tant a faltar els meus antics clients i visitants!.
He decidit trucar a en Riera i Aragó, és un artista amb el que em sento bé i sempre m’explica coses interessants. A més, conversar amb ell em transporta al meu passat enyorat, quan les coses eren com havien de ser. Com sempre, estava ple d’energia i de projectes engrescadors. La temporada que ve tindrà dues exposicions, una a Düsseldorf i l’altra a Paris, en una bona galeria, la Baudoin Le Bon. Curiosament inaugurarà el dia 11/12/13, segur que aquesta data extraordinària li portarà molta sort. He visitat virtualment la galeria, en aquest moment tenen una exposició que es titula “Pluja damunt paper”. És una mostra d’un artista coreà que es diu Kim Tschang-Yeul, que utilitza sempre el leitmotiv de la gota d’aigua, realitzada en trompe l’oeil. M’ha agradat l’obra de Kim Tschang-Yeul, sempre agraeixo que l’obra d’un artista sigui suggerent i personal. Dedueixo doncs, que en Riera i Aragó es trobarà bé en aquesta galeria.
M’ha parlat d’un altre projecte en el que esta treballant intensament, i que s’inaugurarà el 12 de juny de 2014. Es tracta d’una exposició de la seva obra a la Fondation Folon, que te la seu al castell de La Hulpe, un lloc excepcional a prop de Brusel.les. Pot semblar curiós, però només recordo dues persones que m’hagin parlat de l’obra de Jean-Michel Folon: la primera va ser La Rosa Alcoy, la meva companya de facultat (1). A ella li agradava molt la seva obra, i em sembla recordar que algun dia m’havia mostrat algun catàleg. En aquell moment, jo estava massa influenciada per l’informalisme que s’exposava a les galeries per aquella època, per valorar correctament la vàlua creativa de Jean- Michel Folon. La segona vegada que vaig sentir el nom de Folon, va ser quan en Riera i Aragó em va parlar de la proposta d’exposició que havia rebut per part de la seva fundació. En Jean-Michel Folon era un pintor, escultor i il.lustrador belga. Treballador incansable, es va fer molt famós als Estats Units, gràcies potser a l’atzar. Va enviar una bona sel.lecció de les seves aquarel.les i dibuixos a diveres revistes americanes, que, sense coneixer-lo, van valorar la seva plàstica i van començar a publicar-les. En Jean-Michel Folon era un artista optimista, ell imaginava un mon serè, feliç i en pau i el dibuixava una vegada i una altra. L’”home-ocell”, una icona de la seva obra representa potser el seu ideal humà: un ésser feliç en la seva soledat, amb la capacitat de volar d’un esperit lliure.
La conversa amb en Riera i Aragó m’ha aixecat els ànims, ha estat com obrir una finestra i sentir com l’aire s’enduia un estat d’ànim massa negre. Després, m’he entretingut mirant a la web imatges de les obres de Folon i una m’ha cridat especialment l’atenció: un personatge camina portant una maleta en forma de barca. La maleta-barca m’ha recordat unes escultures d’en Riera i Aragó que vam exposar a la galeria durant els mesos de gener-febrer de 2004. M’agradaven moltíssim aquelles barques de bronze. En Riera i Aragó i en Jean-Michel Folon, tots dos de la mà, em piquen l’ullet. Cal mirar endavant: la vida continua.
(1).- Vegeu: http://quadernrobat.blogspot.com.es/2013/05/sobre-artistes-falsos.html
(1).- Vegeu: http://quadernrobat.blogspot.com.es/2013/05/sobre-artistes-falsos.html
Primer de tot, felicitats per en Riera i Aragó i les seves excel•lents perspectives a nivell expositiu. Vaig tenir ocasió de conèixer la seva obra a través d'un subjugant viatge per universos atàvics, simbolitzat per 6.684 submarins petits. Crec que per primera vegada, el batiscaf va ser objecte artístic.
ResponEliminaNaturalment que vas fer ben fet de trucar-lo i parlar amb ell. Quan un està desanimat, necessita comunicar. I amb això no vol dir explicar el problema que el preocupa, sinó distreure’s o sentir parlar d’altres coses, o posar fonament en els projectes dels altres, com en aquest cas.
Creu-me que sé ben bé pel que estàs passant: un món que s’enfonsa, del que tu no n’ets responsable, però que et toca pringar, perquè no saps no qui ni què t’obliga a fer-ho.
Evidentment, la base del teu treball consta en la teva memòria com a galerista, i pels amics i amistats que has arribat a fer. La teva professionalitat es indiscutible; jo en soc testimoni. Per tant, ni et sentis culpable ni responsable del que ara succeeix a aquesta i altres galeries. Estem davant un profund i desconegut canvi social, on l’imperi de les noves tecnologies està imposant una dictadura silenciosa – demès propulsada pel IV Reich de la Merkel - en contra les humanitats. I aquest país nostre es veu més que d’altres; som mediterranis i ens dominen teutons i víkings; caràcters més freds, cultes, però amb una violència soterrada.
Tot té un principi i un fi, i aquest a vegades és sobtat, però en el teu cas, el veus a venir. Per tant, has de continuar escrivint, fer plans de futur, dintre del teu abast, presentar al mal temps, bona cara, i tenir paciència, molt fàcil d’aconsellar, perquè qui espera desespera, però ara toca això.
No defalleixis, malgrat les baixades que tinguis, has de renéixer com l’au Fènix. Continua estimant l’art, com aquesta sensacional mostra de Kim Tschang-Yeul: Pluja sobre paper. Jo també li he donat una bona repassada i em sembla una obra absolutament fascinant, estranya i fins i tot amb un concepte oníric “molt sui generis”. No m’ha convençut tant Jean-Michel Folon: pot ser és massa simple, tot i que el joc cromàtic es veu molt elaborat, a través de degradats i la temàtica també és surrealista, més aviat simbolista. Però no m’ha arribat tant a l’ànima. Tot i així, no es per desvirtuar.
Mentre es pugui parlar d’art, vol dir que estem vius. I tot i que en l’imperi de l’Ipad, no es faci necessari tenir un quadre a la paret, o una escultura en un moble de la casa, l’ART ÉS VIDA, i necessitem que aquest aliment ompli el nostre esperit, a fi a efecte de que malgrat l’esclavitud a que ens estan portant, sempre tinguem a la ment, la creativitat i la imaginació
Aquest comentari és reconfortant!. Com a mínim, t'ha despertat la curiositat d'investigar qui són i què fan aquests artistes! Això sol, ja és tota una satisfacció!. Això és el que més m'agradava fer quan venia molta gent a la galeria, comunicar-los tot allò que jo anava sabent, el que llegia, el que veia. Sempre trobavem connexions amb l'exposició del moment, era molt divertit i alhora profitós. Ara tot això ho he d'escriure en aquest espai virtual, per tal de no quedar-me seca com una planta que ningú la rega. I fer-ho, esta resultant tant o més gratificant que quan tot es quedava en tertúlies o converses, i fins i tot, em sembla que arriba a més gent. A mi també m'esta servint per tornar a retrobar-me i refermar-me gràcies a reconeixements com el teu. A la feina mai n'he tingut com en tinc ara amb aquest blog! Gràcies!
Elimina