dimecres, 13 de febrer del 2013

De les revisions històriques

    


     Tot repassant la llista d’exposicions que hem fet a la galeria durant els darrers vint-i-cinc anys, m’ha cridat l’atenció que, coincidint amb la crisi anterior –al voltant de 1993- , vam fer moltes exposicions d’obres del fons. De totes en tinc molt bon records. Cada una d’aquestes exposicions era, a més, un petit triomf personal. Els moments eren durs –tot i que no tant com ara- i aquelles exposicions garantien, com a mínim, un interès inqüestionable. Pel fet de ser propostes del fons d’obra no vaig topar amb la negativa de la direcció artística, que de vegades es caracteritzava per una certa deixadesa. D’altra banda, comptava amb el recolçament de la direcció econòmica, que quan podia, imposava el seu bon criteri i sentit comú; i que va ser determinant per tirar endavant. Per a mi era molt més fàcil conviure amb aquelles propostes històriques que amb d’altres més ambigües i dubtoses, i sobretot era molt més fàcil de defensar-les.

     La veritat és que totes aquelles exposicions van funcionar molt bé. Eren artistes històrics i ben coneguts i el públic venia tot sol.  Recordo les exposicions dels gravats de Wifredo Lam,  Max Ernst,   Jim Dine, Joan Miró i les dels dibuixos de José Luis Cuevas o Julio González. També vam fer revisions antològiques, com la que vam dedicar l’any 1994 a l’obra de Joan Ponç, coincidint amb la publicació d’un llibre monogràfic sobre la seva obra. Aquestes exposicions, a més es van vendre molt bé. L’exposició de gravats de Wifredo Lam, per exemple, es va vendre sencera. La Caixa li havia dedicat una exposició antològica excel.lent i,  sense dubtes, això va ajudar molt. Jo recordo amb un afecte especial l’exposició d’obra gràfica de Jim Dine. Em vaig enamorar d’una petita litografia que es titulava “Rainbow” i que vaig penjar al davant de la meva taula. No sé exactament perquè, però vaig decidir que aquella obra em portava sort.  Quan va acabar l’exposició la vaig comprar i ara la tinc penjada a la nostra sala d’estar.

     Potser la sort va ser el molt que vaig aprendre al llarg de totes aquelles exposicions. Sempre m’ha agradat informar-me a fons sobre tot allò que exposo, per poder informar bé als clients i visitants; qui sap si per l’esperit didàctic que porto a dins o per afany de compartir.  En qualsevol cas tinc un bon record de l’experiència d’aquelles revisions històriques, un autèntic oasi en el panorama desèrtic de les idees. Tots aquells artistes, a més de fer-ho bé, tenien o havien tingut moltes coses a dir. Aquesta sí que era una bona premissa a tenir en compte a l’hora de calibrar el valor autèntic d’un artista.

1 comentari:

  1. Un excel•lent balanç que demostra els canvis que s'han produït en la societat. En la crisi dels 90, que jo també recordo molt bé perquè la vaig viure molt intensament, tant em problemes de salut com de feina, encara hi havia l’empremta de dècades anteriors. Els col•leccionistes eren joves, adquirien obra i hi havia interès per l'art. Ara, els col•leccionistes s'han fet vells i com que veuen que els hereus no son gaire partidaris de continuar amb la col•lecció - prefereixen el Ferrari - doncs se la venen. Estem davant canvis vertiginosos. Fins i tot el Papa de Roma dimiteix tant per cansament i decepció com per no tenir forces per afrontar-los. La tecnologia impera i davant l'art, l'opció de les joves generacions és clara: l'IPAD.
    Està que ho recordis i ens ho expliquis, Anna. Més que un Quadern robat, això són Memòries d'una galerista
    Aviat tindràs la meva critica de l'actual expo. He anat liada i amb cert retard.
    Una abraçada i no deixis res en el tinter sobre la teva experiència professional. Forma par de la història de l'art.

    ResponElimina