Llibres vells

    

    

      De tant en tant encara es produeixen fets inesperats i màgics que em fan pensar que no tot esta perdut. La quotidianitat s’ha tornat molesta i feixuga, la feina, que abans em divertia – de vegades molt -, ara és un motiu de desesperança  ( potser hauria de dir de desesperació).

    
     Els dissabtes tinc el costum d’anar a la galeria en cotxe. Per dos motius: per moure el cotxe (a l’hivern no sortim), i perquè ja que he de treballar el dissabte, em permeto aquest petit luxe. Aparco al carrer, perquè el dissabte l’ajuntament permet aparcar a quasi tots els carrils esquerres de l’Eixample.  Tot i això, no és fàcil trobar aparcament, així és que sempre surto una mica d’hora per donar voltes. Si tinc sort i aparco de seguida, passejo una mica abans d’anar a obrir. Fa dos dissabtes, a la tarda, vaig aparcar al carrer Aribau, a la zona de les llibreries de vell. No era gaire d’hora, però tenia temps de mirar els aparadors. Als aparadors de les llibreries de vell no hi trobes les novetats editorials, però precisament, el que m’agrada, és que hi pots veure clàssics de debò –tant perquè els autors ho són inqüestionablement com perquè les edicions, de vegades, son tant antigues, que només per l’aparença, ja ho són de clàssics. Aquell dia em va cridar l’atenció una edició antiquíssima de Les miserables, de Víctor Hugo. Segurament era allà perquè feia poc que havien estrenat la pel.lícula. Aquell llibre era preciós. Era molt i molt vell, potser tenia setanta o vuitanta anys ... o cent. M’hauria agradat comprar-lo, si no fos perquè ja no sabem on posar els llibres. Em vaig quedar una estona mirant l’aparador, feia goig de debò, tots els llibres semblaven molt interessants: lectures obligades i imprescindibles. Hi havia força llibres d’art, alguns de La Polígrafa, de quan els saldaven de tant en tant. D’això ja fa alguns anys.

     
     La màgia a la que em referia al començament, és que, uns dies després va entrar a la galeria el Sr. Granados. Estava buscant un llibre de Manolo Hugué per a fer un regal, i pensava que potser a La Polígrafa encara els hi quedaria algun. Però aquell llibre estava exhaurit, l’havien saldat feia molts anys. Li vaig recomanar la llibreria de vell del carrer d’Aribau, estava segura d’haver-lo vist allà. Un mitja hora després, va passar amb el cotxe pel davant de la galeria i em va somriure tot fent un senyal amb el dit polze aixecat. L’havia trobat.

   
     Jo vaig anar al cinema a veure Els miserables; potser no hi hauria anat si no hagués vist aquell llibre. Em va agradar moltíssim. Tant com m’havia agradat als onze anys la pel.lícula Oliver!, amb en Mark Lester de protagonista.  Tot això demostra que és important estar atent als detalls que ens poden arribar a canviar la vida.