dilluns, 28 de setembre de 2020

Quatre consideracions sobre l'obra de David Ymbernon

 



 
En les visites comentades a l'exposició de David Ymbernon, hem descobert algunes claus de la seva obra, que detallem aquí:

 

 

1.- En el conjunt de l’obra de David Ymbernon, els dibuixos no poden considerar-se una obra menor, sinó al contrari. És el primer lloc on les idees prenen forma, el primer lloc on es manifesten. Els guions de les seves obres escèniques, fonamentals per entendre el conjunt de la seva obra, estan formats per desenes, potser centenars, de dibuixos. Aquests dibuixos aïllats, ens poden semblar enigmàtics, perquè són un moment congelat d’una narració més extensa. Però són pistes per a intentar desvelar un secret que ens condueixi a una descoberta més important.

   

 

2.- Un tipologia d’obra característica de David Ymbernon són les maquetes (o paisatges). Tenint en compte la importància de l’obra escènica en el conjunt creatiu de David Ymbernon, aquestes maquetes són escenaris en els que esta a punt de desenvolupar-se una acció. Alguns dels elements de la seva iconografia, com animals que porten elements que ens remeten a situacions surrealistes, el fons taronja i l’ordre estricte en el que estan disposats els altres objectes, ens desvelen una de les seves característiques essencials. Malgrat que els valors estan trastocats, l’ordre i el temps segueixen unes normes inexorables.

     Quan l’acció passa, l’escenari es queda, com a testimoni perenne del que ha esdevingut o del que esdevindrà una vegada i una altra fins a l’eternitat.

 

 

3.- Algú va plantejar una reflexió sobre dos tipus d’artistes: els que miren el present, i els que s’evadeixen. A primera vista, podria semblar que en David Ymbernon és d’aquests últims. Però això seria una apreciació superficial, perquè el present de David Ymbernon esta a dins de les seves obres. El seu present consisteix en veure les coses d’una manera particular, en transformar la vida a través de la poesia. De vegades, el qui mira el món a través de la poesia no s’evadeix, sinó que utilitza l’eina de transformació més poderosa de totes.

 

 

 4.- En aquesta exposició presentem dues fotografies que constitueixen uns bodegons. En la pintura clàssica, els bodegons sovint eren una al·legoria, contenien un missatge de caire religiós o místic. El fons negre que ha utilitzat David Ymbernon, i que ha retocat digitalment per introduir-hi una atmosfera, ens remeten precisament a aquells bodegons del segle XVII, i sobretot als que ens parlen de la transcendència dels valors espirituals. Els dos bodegons de David Ymbernon, presents en aquesta exposició, amb els elements que ell ha triat com a tema, protagonistes a més d’una de les seves obres escèniques,  ens acosten a la idea de la transcendència de la imaginació. La imaginació, per David Ymbernon és l’eina que pot transformar la vida en un camí que valgui la pena travessar.

 



Cap comentari:

Publica un comentari