dimarts, 29 d’octubre de 2019

Jesús Galdón i Jordi Lafon: un diàleg amb el món


     



     Vam reunir a dialogar a Jesús Galdón i Jordi Lafon sota el títol “Dialogant amb el món”, per diversos motius. El principal va ser que tots dos artistes estableixen una relació directa amb el seu entorn a través de la seva obra. D’alguna manera expressen els conflictes que hi ha entre el món i la humanitat o entre la història i el present. També pel fet de que tots dos són artistes absolutament multi-disciplinars. Això vol dir que no utilitzen una sola tècnica per expressar-se, sinó que practiquen indistintament el dibuix, la pintura, l’escultura, la fotografia, les instal·lacions, les intervencions i les accions.

    Jesús Galdón s’interessa especialment en els orígens de les coses i de les tradicions culturals i de quina manera s’ha construït el relat que ens ha arribat avui dia. La seva obra tracta d’entendre el moment present a través de com s’ha construït el relat històric. La idea de continuïtat, de com els homes s’han esforçat per elaborar un relat continuista de la història, és un dels eixos centrals de la seva obra. Jordi Lafon examina el seu entorn i reflexiona. La relació de l’ésser humà amb el seu entorn més immediat, és el tema central de la seva obra, que comporta a més una anàlisi social profunda i crítica. En aquesta anàlisi hi fa intervenir temes com el treball (a través de les eines), la preocupació pels temes socials, polítics i ambientals. La seva ètica és la voluntat de construir, de ser optimistes i trobar sortides a situacions complexes. I tots dos, per damunt de tot defensen la capacitat transformadora de l’art. L’art és el vehicle per canalitzar els sentiments i preocupacions del moment que estem vivint. L’art il·lumina i dona respostes.

     Jesús Galdón va afirmar al començament de la sessió, que ell no conversa amb el món, sinó que és el món que l’interpel·la. A continuació, va iniciar una reflexió extensa sobre la importància de l’estètica com a vehicle per canalitzar aquesta interpel·lació. L’estètica és la manera de formalitzar una idea de forma coherent. Des de fa temps, s’ha instal·lat en el discurs artístic una mena de menyspreu per la estètica (o per la seva importància en la creació artística). De fet, tots dos reconeixen que l’estètica els interessa: allò “bonic” no necessàriament ha de parlar de “flors i violes”, sinó que pot expressar continguts forts i punyents. Aquesta reflexió els va portar a parlar sobre allò “sublim”. Què és allò sublim? Allò que transmet el nucli dur de tota la història de l’art? Allò que ens emociona a tots i cada un sense ser conscients del motiu exacte?.  En qualsevol cas, van deixar clar que el motiu que els porta a ser artistes, no és altre que la necessitat d’expressar-se. En aquest punt van fer una diferència entre expressió i comunicació. Per comunicar-se es dona per fet que es té un públic al davant. La necessitat de l’art, en el seu origen, no pensa en el públic, sinó en la necessitat d’expressió íntima i particular. Aquesta necessitat sorgeix de qüestionar-se tot el que ens envolta i intentar explicar-ho. En aquest sentit Galdón fa una comparació amb la ciència: allò que busca la ciència és descobrir coses que estaven ja allà abans de començar a investigar. La ciència tracta de fer entendre allò que a primera vista no veiem o no entenem. L’art fa una cosa similar. Tots dos, tant Jordi Lafon com Jesús Galdón, van parlar de la importància de ser permeables al que els envolta i a treballar sense regles preestablertes. Les idees, el més important de tota creació, comporta treballar en llibertat.  Els camins que obren les idees, a més les retro-alimenten. I una conclusió important: Els estímuls que generen les obres, encara que siguin dispars, tenen molt a veure entre ells. Tot esta inter-connectat, cap obra d’art es pot aïllar del moment que l’ha generat. D’una manera o una altra, l’art respon als  molts camins, encreuats, paral·lels o divergents, i a les múltiples perspectives des de les que es pot contemplar una realitat complexa.

Nota: Aquesta sessió va tenir lloc al quadern robat el dia 24 d'octubre de 2019 de 19:30 a 21:30. Aquest text és un resum extremadament concís del que va ser la conversa.  

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada