dimarts, 5 de febrer de 2019

Els "monòlits" de Jordi Martoranno

     



     “Monòlits” és una continuació de l’exposició “Pleroma Uroboros” de Jordi Martoranno, en sentit literal;  és una nova mostra que ensenya l’evolució i el desenvolupament de la seva obra. Els seus “monòlits” són posteriors a les teles que hem exposat fins ara. Són l’obra més recent, fruit del treball dels últims mesos, i en el que encara es troba immers. Així doncs, continuem, com si es tractés d’una saga cinematogràfica o d’una sèrie literària.  Martoranno s’endinsa ara en un enigma que va un pas més enllà de la formació de la consciència, i que llinda amb el que podríem anomenar “la consciència de l’èxtasi”.

     La paraula “monòlit” fa referència tant a formacions geològiques naturals com a construccions humanes que es caracteritzen per ser un bloc de pedra de grans dimensions. Ja en la prehistòria, la veneració envers aquestes grans pedres naturals, carregades de força magnètica per la seva composició volcànica, va portar als homes a crear-ne de noves. La creença era que aquests monòlits posaven en contacte les forces tel·lúriques de la terra, amb l’energia del cosmos. Des d’èpoques remotes, i en civilitzacions diverses, trobem exemples de menhirs, esteles, obeliscs, tòtems i construccions megalítiques -com els dòlmens per exemple-, que podien ser simples o molt complexes. Tots ells responien a l’afany de connexió espiritual amb forces superiors i d’obtenir noves revelacions i experiències.

     Les obres que presentem ara són una lliure interpretació de monòlits, majoritàriament naturals, que encara avui dia podem trobar. La lleugeresa de les formes representades en les obres de la sèrie “Pleroma-Uroboros”, ha donat pas a la solidesa rotunda dels monòlits. De la intuïció indefinida de la formació de la consciència, a la fermesa de la fe. Totes dues sèries són fruit del camí de depuració i recerca que ha iniciat Jordi Martoranno; i que ha fet acompanyat de la lectura dels escrits de Richard Tarnas, Ken Wilber i J. F. Martel, autors que podríem considerar representants del que s’anomena “pensament integral”. Tots han fet aportacions valuoses per explicar els orígens de la visió contemporània del món a partir de la reflexió sobre la interacció entre ciència, filosofia i religió.

     En un moment en el que predominen les tendències artístiques conceptuals que reflexionen sobre la relació de l’home o les col.lectivitats amb el seu entorn, Jordi Martoranno és una rara avis. Com ell mateix diu: “Jo sento que precisament ara necessitem un moment de pausa, o com a mínim jo el necessito, per plantejar-nos les preguntes eternes: Qui som? D’on venim? On anem?. Cal reivindicar l’aspecte espiritual de l’art, així com la pràctica contemplativa al davant de les obres. De la resta, que se’n ocupin els sociòlegs o els teòrics.

 Jordi Martoranno (Girona, 1965) te una llarga trajectòria expositiva. Entre les seves últimes mostres individuals, destaquem: “Pintura”, Casa de Cultura de Girona (2015); “Epifaníes”, Michael Dunev art projects, Torroella de Montgrí (2016) i “Pleroma- Uroboros”, el quadern robat, Barcelona (2018-2019).


L’exposició es podrà veure fins el 27 d’abril de 2019.