La publicació recent “Transfiguracions” de Lluís Calvo, m’ha fet l’efecte de la magdalena de Proust, en recordar-me una exposició que tenia ben oblidada. Ja fa temps que he descobert que, malgrat el que sempre havia pensat, no tinc gaire bona memòria. Però els records són allà, encara que habitualment no flueixin, i una trobada casual els fa tornar. Afortunadament, guardo documentació escrita, i això em fa precisar exactament el què i el com, i d’alguna manera, m’ajuda a reconèixer un passat que no valoro prou. El fet és que l’any 2002 -fa exactament vint anys!-, vaig organitzar una exposició que es deia “Transfiguració” a la galeria Joan Prats-Artgràfic. Vista ara retrospectivament, deuria ser una exposició meravellosa, que, com la majoria que vaig fer allà, van passar sense pena ni glòria. Potser per les guerres internes ridícules i paralitzants que hi havia en aquella galeria? Perquè ningú tenia en compte el que es feia a la galeria del carrer Balmes i només visitaven l’espai de la Rambla de Catalunya? (1). En aquella època encara no havia llençat la tovallola; ho vaig fer el 2003, quan em vaig posar a estudiar piano com a fugida personal i per preservar la salut mental. A partir d’aleshores, tot m’ho vaig tirar a l’esquena, i el camí va ser molt més planer.
Curiosament, observo que no vaig incloure els dos artistes que il·lustren el llibre de Lluís Calvo, Jordi Alcaraz i Alfons Borrell, malgrat que tots dos eren artistes de la galeria, i amb els que en aquella època tenia una relació molt estreta. Suposo que el concepte de “transfiguració” és molt ampli, i en aquell moment deuria considerar que no encaixaven en la meva tesi. Així doncs, recupero aquí el (breu) text que vaig escriure i la llista d’artistes que vaig incloure. Malauradament, l’any 2002 no tenia telèfon intel·ligent, i no guardo cap fotografia.
Transfiguració: En en terreny de la metafísica (des de la crítica kantiana, la fenomenologia de Husserl, la reflexió de Hegel, i més a prop, el pensament de Zubiri), la paraula transfiguració expressa el pas de les coses o els éssers d’un estadi corpori a un estadi espiritual. Entès el concepte d’aquesta manera, en aquesta exposició, les figures deixen de ser elements purament representats, per a passar a formar part del llenguatge propi de cada artista, per tal d’expressar voluntats que poden anar des del record, a la reflexió interior, d’un pur exercici formal a la recreació de mons particulars. Les figures, deixen de ser una representació: es transfiguren a través de la ma de l’artista i passen a ser símbols, icones, rastres, presències carregades d’altres conceptes que no sorgeixen del seu propi domini, si no del de l’artista
Llista d’artistes: Zush-Evru, Ray Smith, Joan Ponç, Tony Oursler, Perejaume, Fernando Prats, Curro González, Víctor Pimstein, Hannah Collins, Lucio Fontana, Georg Baselitz, Enzo Cucchi, Miquel Navarro, Julio González, Joan Miró, Joan Brossa, Mimmo Palladino, Robert Longo, Víctor Mira, Eulàlia Valldosera, Henry Moore, Juliao Sarmento i Pablo Picasso.
En el moment d’escriure aquest text, encara no he llegit el llibre de Lluís Calvo, només he trobat la informació que ell mateix ha compartit a les xarxes socials, però a través d’això, constato que jo no vaig contemplar el concepte de “transfiguració” des de la perspectiva de les filosofies orientals, que, personalment i en aquella època, em queien lluny.
Nota:
(1).- Molts visitants del quadern robat ens han confessat que sempre anaven a la Galeria Joan Prats de la Rambla de Catalunya, i mai havien posat els peus a la galeria de Carrer Balmes.
