-L’altre dia vaig rebre una postal en anglés i no sé que hi diu.- En sentir això va pensar que el seu profesor de piano passava de tot.
-I et quedes tan tranquil. Porta-la, ja te la llegiré jo. De qui és?
Era de la vídua d’un compositor japonés que havia conegut al final de la seva estada a Basilea. Un jove molt prometedor, com a pianista i compositor. Havien fet molt bona amistat i posteriorment els havia convidat a venir a Barcelona. De tot això feia uns vint-i-cinc anys. En Hiroaki va morir poc després d’un atac de cor. Tenia vint-i-nou anys. Ara l’Etsuko, la vídua , en un text breu i cordial, li comunicava que havia fet una pàgina web en memòria del seu marit.
Van buscar la pàgina i la van obrir. L’Etsuko havia penjat la biografia (breu) del seu marit, una llista de les seves composicions, i algunes fotografíes del jove Hiroaki. En Hiroaki sempre seria jove.
-L’has de contestar, has de dir-li que ho has vist- Es va prestar a ajudar-lo a escriure el text. Ella li traduiria a l’anglès el que ell li volgués escriure i ho farien des del seu correu electrònic. El seu professor no tenia connexió a Internet a casa seva. Tampoc tenia cap interés en tenir-ne.
El dia següent, en obrir el seu correu, es va trobar una resposta de l’Etsuko. L’escrit anava adreçat al seu professor. Li agraïa els minuts que havia dedicat a visitar la pàgina de’n Hiroaki, i li demanava un favor: si podia traduïr al castellà i al català la pàgina del Hiroaki que havia escrit a la Wikipedia.
-Si home!. Només em faltava això.- Quedava clar que no tenia cap intenció de fer-ho.
Tot i la seva negativa, ella va insistir varies vegades i en dies successius: estaria molt bé que ho fés . La biografia era breu, no seria gaire feina. Però el seu professor no en tenia ganes. A la fí ho va deixar córrer.
S’havia mirat aquella pàgina web varies vegades. Una vida tant feliç i prometedora, truncada tant d’hora per una mort sobtada. A les fotos es veia un noi rialler i esportista. Si hagués viscut, el Hiroaki tindria la seva edat més o menys. Així és que va decidir fer-ho ella. En menys d’una hora, va traduir la biografia de l’Hiroaki en tots dos idiomes i les va adjuntar a un correu en el que es presentava i disculpava el seu professor –li va dir que, en aquell moment estava molt enfeinat-. Li comunicava també, que havia estat un plaer per a ella poder-la ajudar. Això últim era veritat. S’havia encomanat de la il.lusió de l’Etsuko per preservar la memoria del seu marit.
L’Etsuko la va contestar de seguida, inmensament agraïda. Li prometia enviar-li els Cds que havia editat ella mateixa amb les composicions del seu marit i algunes interpretacions seves al piano. Aquell va ser el seu primer intercanvi de correus electrònics. En vindrien molts més, fins a bastir una bona amistat.
http://www.ezakoji.com/
