dilluns, 9 de novembre de 2020

Gilbert O'Sullivan again (naturally)

 


     Amb la perspectiva que li donaven els anys, s’adonava que en Gilbert O’Sullivan havia estat present en totes les seves etapes de canvis importants (ara també es podrien dir etapes de creixement). Durant el confinament per la Covid i després de molts anys de tenir-lo una altra vegada oblidat, se l’havia trobat pel Facebook i se n’havia fet seguidora. Cada dos o tres dies, el cantant es filmava interpretant els seus vells èxits i els penjava a la xarxa. No era ben bé el mateix, el cantant havia envellit i havia perdut l’encant. Però un dia es va trobar a ella mateixa cantant aquelles cançons que es sabia de memòria, amb la mateixa energia adolescent d’uns temps ben llunyans. El món s’ensorrava, i en canvi, ella vinga cantar. Feliç com abans.

 

     No podia recordar amb precisió la primera vegada que va sentir en Gilbert O’Sullivan, però va ser l’any 1971, quan tenia 12 anys. Ella i les seves amigues escoltaven un programa de radio que es deia “ Los 50 de Oro”, en el que es retransmetien les 50 cançons més exitoses del moment. El feien als vespres, i l’escoltava cada dia perquè, a aquella hora, ja havia enllestit els deures. Allà va sentir per primera vegada Alone Again, i es va quedar completament trasbalsada. Des de les cançons del musical Oliver! – el seu pare l’havia portat a veure la pel·lícula i li també li havia comprat el disc -  que no sentia una cançó que li agradés tant. Li agradava la música, la veu i el cantant, que no tenia res a veure amb els que els agradava a les seves amigues (Don Mclean i Cat Stevens, majoritàriament). Era estrany i diferent, passat de moda, excèntric. Però per a ella era absolutament sublim i es va passar  tota l’adolescència escoltant i cantant les seves cançons. En Gilbert O’Sullivan va omplir el seu temps i la seva imaginació i li va fer una companyia fidel i permanent durant uns anys que podrien haver estat difícils. Però no només això: com que volia entendre bé les cançons, i no descartava conèixer-lo i casar-s’hi quan fos gran, va convèncer als seus pares de l’absoluta necessitat d’apuntar-se a classes d’anglès. També volia estudiar piano perquè el Gilbert el tocava, però aquí els seus pares no van cedir. “Més endavant”, deien, “ja tens prou amb l’anglès i l’escola”.

 

     Van passar els anys i poc a poc, en Gilbert es va anar allunyant. No treia nous temes i quan ho va fer, a ella li va semblar que havia perdut el seu estil. Altres músiques, altres mites van ocupar el seu lloc i el Gilbert es va convertir en un record d’èpoques passades.

 

     L’any 2003 va passar una petita crisi. A la feina tot era molt feixuc, sentia que no tenia camp per córrer i que per més que fes i demostrés, els mèrits se’ls emportaven altres. Aquell any van instal·lar internet a la feina, i la primera cosa que va buscar va ser “Gilbert O’Sullivan”. Que es deuria haver fet d’ell?. Va trobar la seva web, i va descobrir que havia anat publicant discs. Els va comprar tots. Alguns li van enviar dedicats.  Va tornar a reviure aquella època adolescent i va recordar que li havia quedat una cosa pendent: tocar el piano com en Gilbert. Es va apuntar a classes de piano, i allà va començar una de les èpoques més glorioses de la seva vida. No va aprendre a tocar les cançons d'en Gilbert, però va conèixer un gran mestre que la va introduir a la música clàssica. Va ser com entrar a una altra dimensió, viure una realitat paral·lela que havia estat oculta fins llavors. Aquella època d’aprenentatge i de descoberta màxima  va durar fins que el seu professor va morir el 2016. Aquell any, es van anar apagant llums al seu voltant. Aquella mort va anar seguida d’altres, i el dia a dia es va anar tornant ingrat. Tot li costava molt, i vivia immersa en un gran malestar. Fins que va venir la pandèmia, i va retrobar en Gilbert al Facebook. Va tornar a cantar les velles cançons, mentre s’adonava que tota la incertesa del seu entorn no aconseguia generar-li l’estat d’ànim catastròfic que imperava al seu voltant. Qui sap si aquest "retorn" no seria l’anunci d’alguna nova etapa...

 

 

 

Nota: 

Per saber de qui es parla clickar aquí: Gilbert O'Sullivan


Cap comentari:

Publica un comentari