dijous, 19 de novembre de 2020

El vol de Fiona Morrison

 



   

      Volar: moure’s per l’aire. Aixecar el vol: marxar. Emprendre el vol: migrar, abandonar la llar, deixar el niu, aventurar-se a viure més enllà d’allò conegut.  Fiona Morrison reflexiona sobre aquests conceptes tot observant el vol dels ocells. Posa l’èmfasi en la importància de les seves vides fràgils en un planeta que l’ésser humà esta destruint, a la vegada que els converteix en metàfora del moviments migratoris de la humanitat i de la idea, cada vegada més estesa, de la no pertinença a cap lloc en exclusiva. Aquesta idea aprofundeix en la reflexió sobre la idea del “lloc”, i que juntament amb la idea del pas del temps han recorregut la seva obra de manera transversal i des dels inicis. Una obra que desborda totes les disciplines, de la pintura a la instal·lació, de la fotografia al vídeo, ja que Fiona Morrison ha utilitzat sempre el mitjà adequat que li permeti expressar millor la idea que vol transmetre. La idea del pas del temps, i de quina manera aquest transcórrer s’impregna en els llocs i en les persones que els habiten -definitivament o en trànsit -  ha estat sempre una constant de la seva obra.  Aquest tema va ser el protagonista del vídeo Two Walks, que l’any 2014 va ser projectat a la Biennal de Venècia, en la que Fiona Morrison va estar present en representació d’Andorra. El vídeo reprodueix la passejada per un bosc d’una àvia amb la seva neta; dues dones amb una proximitat consanguínia i espacial, però separades pels anys. Two Walks és una vanitas en moviment: el temps passa de manera inexorable per tots els éssers vius. La vida és fràgil i breu, el nostre trànsit pel món i per la vida és efímer, però si anem més enllà del concret, ens adonem que és etern, perquè tot comença i acaba una vegada i una altra, i així fins a l’eternitat.. Les obres que presentem a l’exposició El vol, ens remeten també a la idea de vestigi. Les plomes de la instal·lació 7 Plomes esdevenen rastres de vida i de pas pel món, testimonis de de la mutació i del canvi. Com també ho són les ceràmiques blanques de la sèrie Trofeus, realitzades durant el confinament de la primavera del 2020 i que també són les protagonistes d’una sèrie fotogràfica. Aquestes peces de ceràmica ens fan pensar inevitablement en l’obra d’Edmund de Waal i sobretot en el llibre L’or blanc, història d’una obsessió, en el que descriu els diferents orígens de la porcellana, el material al que ha dedicat tota la seva vida. Les ceràmiques de Morrison es refereixen tant a la fragilitat de la vida humana com a la idea de contingència.

 

     Fiona Morrison (Encamp, Andorra 1970) va realitzar la seva primera exposició de fotografia a la galeria Joan Prats-Artgràfic l’any 2003, on l’any 2006 exposaria una part del work in progress “Un lloc especial”, que l’ha portat a viatjar per mig món retratant artistes en un entorn triat per ells. L’any 2013 va representar Andorra en la Biennal de Venècia, amb el vídeo Two Walks, en homenatge a la seva mare. Recentment ha realitzat les exposicions Temps a l’espai Amics del Museu de Girona (Girona 2016), i El Joc, a la Fundació Valvi (Girona, 2019)i ha participat a les exposicions col.lectives Homenatge a Carvalho, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (2017),  Empordoneses (2018) i Immersió! (Homenatge a Narcís Monturiol) (2020) a l’Escorxador de Figueres, entre altres. El seu vídeo documental Once upon a Territory va ser seleccionat per a participar al festival The Ethnographic Intimalente Festival (Caserta, Nàpols) i a The Human Right Arts and Film Festival  (Fargo, Dakota del Nord, U.S.A), projectant-se en el Plains Museum de Fargo.

Cap comentari:

Publica un comentari