dimecres, 29 de febrer del 2012

Bombones de butà

    
     A l'entrada, un nen i una nena pinten tractors de color taronja. La fregona de puntes esta preparada per a treure les teranyines. Benvinguts a l'òpera de Latung La La!: els records ens tornen la il.lusió de la infantesa. La llar de foc de la casa de l'àvia, les puntes ben planxades, els botons, la via del tren, cabdells de fil. Les cabòries se'n van, tot és més planer. Demà és festa!. Bombes de pintura de color taronja. L'estufa de butà escalfa la sala d'estar. Treiem-nos l'abric i mirem els quadres!. El cotxe amb la taronja, els tractors, l'escala de fusta, bidons que volen. El globus s'enlaira amb el piano. Llegim els poemes. Una pila de plats taronja damunt la taula. Tot és possible encara: les caixes de joguines estan per obrir. Identifiquem el record, reconeixem la música. Una pluma blanca a l'aire: la felicitat sempre torna.

http://www.davidymbernon.com/

dissabte, 4 de febrer del 2012

Etsuko




   -L’altre dia vaig rebre una postal en anglés i no sé que hi diu.- En sentir això va pensar que el seu profesor de piano passava de tot.
   
 -I et quedes tan tranquil. Porta-la, ja te la llegiré jo. De qui és?

  Era de la vídua d’un compositor japonés que havia conegut al final de la seva estada a Basilea. Un jove molt prometedor, com a pianista i compositor. Havien fet molt bona amistat i  posteriorment els havia convidat a venir a Barcelona. De tot això feia uns vint-i-cinc anys. En Hiroaki va morir poc després d’un atac de cor. Tenia vint-i-nou anys. Ara l’Etsuko, la vídua , en  un text breu i cordial, li comunicava que havia fet una pàgina web en memòria del seu marit.

 Van buscar la pàgina i la van obrir. L’Etsuko havia penjat la biografia (breu) del seu marit, una llista de les seves composicions, i algunes fotografíes del jove Hiroaki. En Hiroaki sempre seria jove.

-L’has de contestar, has de dir-li que ho has vist- Es va prestar a ajudar-lo a escriure el text. Ella li traduiria a l’anglès el que ell li volgués escriure i ho farien des del seu correu electrònic. El seu professor no tenia connexió a Internet a casa seva. Tampoc tenia cap interés en tenir-ne.

    El dia següent, en obrir el seu correu, es va trobar una resposta de l’Etsuko. L’escrit anava adreçat al seu professor. Li agraïa els minuts que havia dedicat a visitar la pàgina de’n Hiroaki, i li demanava un favor: si podia traduïr al castellà i al català la pàgina del Hiroaki que havia escrit a la Wikipedia.

-Si home!. Només em faltava això.- Quedava clar que no tenia cap intenció de fer-ho.

     Tot i la seva negativa, ella va insistir varies vegades i en dies successius:  estaria molt bé que ho fés . La biografia era breu, no seria gaire feina. Però el seu professor no en tenia ganes. A la fí ho va deixar córrer.

       S’havia mirat aquella pàgina web varies vegades. Una vida tant  feliç i prometedora, truncada tant  d’hora per una mort sobtada. A les fotos es veia un noi rialler i esportista. Si hagués viscut, el Hiroaki tindria la seva edat més o menys. Així és que va decidir fer-ho ella. En menys d’una hora,  va traduir la biografia de l’Hiroaki en tots dos idiomes i les va adjuntar a un correu en el que es presentava i disculpava el seu professor –li va dir que, en aquell moment estava molt enfeinat-. Li comunicava també, que havia estat un plaer per a ella poder-la ajudar.  Això últim era veritat. S’havia encomanat de la il.lusió de l’Etsuko per preservar la memoria del seu marit.

      L’Etsuko la va contestar de seguida, inmensament agraïda. Li prometia enviar-li els Cds que havia editat ella mateixa amb les composicions del seu marit i algunes interpretacions  seves al piano.  Aquell va ser el seu primer intercanvi de correus electrònics. En vindrien molts més, fins a bastir una bona amistat.

http://www.ezakoji.com/