divendres, 31 de gener de 2020

Notes d'una visita comentada a "La virtut del no res"



       L’obra que trobem a l’entrada, i que és la que dona títol a l’exposició, “La virtut del no-res”, determina el tema de totes les fotografies. “La virtut del no-res” és un cartell en blanc enganxat a la paret, a la manera dels cartells electorals, o dels que anuncien un concert. Ara bé, esta en blanc. No hi ha cap altre missatge que les arrugues que s’han fet a l’hora d’enganxar-lo. Si hi passem la mà pel damunt, però, descobrim que algunes arrugues són reals i d’altres són fotografia. A la plasticitat de les arrugues fotografiades, s’hi ha afegit una accidentalitat que ha convertit aquella fotografia d’un cartell en blanc, en una peça única. El no-res, el buit, la manca de missatge, ha adquirit el caràcter d’únic, d’irrepetible.

     L’exposició presenta una sèrie d’imatges de coses que no són específicament res,  sinó efectes fruit d’unes circumstàncies passatgeres. Reflexes, per exemples, com a “Steel trees”, “”Metamorphopsia III” o “Blue Monday”. A “Steel trees”, uns arbres es reflecteixen en una planxa metàl·lica del terra, però quan la planxa s’assequi, el reflex haurà desaparegut. El mateix passa a “Metamorphopsia III”, on els arbres es reflecteixen en el capó d’un cotxe vermell. Quan el cotxe es mogui, el reflex que veiem a la foto, també desapareixerà.

     En dues fotos de l’exposició “Finger prints” i “No poster 09” els protagonistes són els rastres, les empremtes, els vestigis d’una informació buscada o expressada. Les ditades sobre la superfície d’una tablet són les protagonistes de “Finger prints”. El que faria qualsevol persona en veure-les, seria netejar-les, però Casañas les fotografia amb tot detall. Les empremtes són una cartografia dels nostres moviments virtuals. El rastre de la nostra recerca d’informació, una mena de biografia d’uns moments de la nostra vida que esborrarem sense ser-ne conscients. “No poster 09” és una fotografia d’una paret en la que queden fragments de cinta adhesiva, o dels cartells que estaven enganxats. La informació ha desaparegut, i el que resta són les senyals d’aquesta informació: un no-res convertit en un collage, en un mapa en el que queden marcades les acotacions dels llocs on havien estat les coses importants. Una altra fotografia de l’exposició “Window balls”, les empremtes són pilotades en un vidre pintat de blanc: rastres del joc d’una canalla, senyals d’un moment enregistrat a la pintura i convertit amb la fotografia en quelcom memorable.

     Aquest no-res de Jordi Casañas, també involucra objectes que han deixat de tenir la seva funció original. A “Untitled”, un llibre rebregat, brut, amb les pàgines doblades i arrugades, jeu al terra convertit en rebuig. La foto “Incoming”, ensenya un guants de treball girats al revés, que han adquirit un aspecte quasi escultòric oposat al que oferiria la seva funcionalitat. Des del moment en què no són útils per a la seva funció, passen a formar part d’aquest no res sobre el que Casañas construeix la seva reflexió. Un no-res que, des del precís moment en què fixem l’atenció ens fa reflexionar sobre el tot. Sobre el sentit de les coses i de la vida. Sobre el fugisser, sobre la memòria, sobre el temps i sobre l’espai. Després de veure l’exposició descobrim que, la virtut del no res, és precisament aquesta: fer-nos qüestionar el sentit últim de l’existència.

Nota: imprescindible visitar l'exposició o consultar les imatges en el seguent enllaç: https://elquadernrobat.com/exposicions/jordi-casanas-la-virtut-del-no-res-novembre-2019/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada