dissabte, 6 de febrer de 2016

Elena Kervinen i el teixit secret






    
      Elena Kervinen va néixer a Finlàndia el 1970, però ha viscut més de la meitat de la seva vida a Catalunya, que ha dedicat íntegrament a l’art. Ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col.lectives, a diverses ciutats europees. Del 2004 al 2011 va dirigir la seva pròpia galeria d’art, en la que va donar a conèixer l’obra d’alguns artistes finesos, entre d’altres. Des del 2011, es dedica exclusivament a la seva obra.

      L’exposició que presentem a el quadern robat, porta per títol El teixit secret, i esta constituïda per 21 dibuixos. Són el fruit de quatre anys de treball, meditat, sense presses, dedicat a aprofundir tant en el tema com en la tècnica. No hi ha pintura, només dibuix, enriquit per primera vegada amb llapis de colors i punta d’or, que aporta brillantor i calidesa. Els dibuixos d’Elena Kervinen estan realitzats amb milers de línies. El seu interès principal és intentar desvelar la xarxa que ho uneix tot, i demostrar, a través del dibuix, que existeix una estructura secreta de les coses. Molts dels seus dibuixos estan realitzats sobre marbre, matèria que va descobrir com a suport l’any 2006. El marbre té la característica de ser una matèria natural i noble, dotada d’una blancor extraordinària. A la vegada, esdevé un contrast i un complement de la seva temàtica etèria, i tanmateix, essencial i eterna. En aquest sentit, la seva obra esta dotada d’una inqüestionable dimensió mística. Així ho demostren la seva voluntat de dibuixar una vegada i una altra, la idea de l’infinit; de fusionar diferents coordenades del temps i de l’espai, i el seu intent d’establir la connexió entre l’ésser humà, la terra i el cosmos. Aquest eix vertebrador de la seva obra prové, potser, de la influència que ha exercit sobre ella la lectura de textos filosòfics xinesos sobre art, especialment els de François Cheng, en els que es parla de temes com  “...crear un espai transfigurat” o “... palpar les pulsacions d’allò invisible” (1).

      Una altra de les seves preocupacions constants és, sense cap mena de dubtes, la incansable recerca de la bellesa. Així ho expressa ella mateixa:

     En observar imatges de l’univers, sempre penso que tot és bellesa. En l’art contemporani, de vegades, la bellesa és vista com una cosa supèrflua. Des del meu punt de vista, la bellesa és vital. En els llibres de filosofia xinesa sobre art, he trobat dues de les descripcions més precioses sobre obres d’art, i m’he posat el repte de que algun dia, aquestes paraules es puguin aplicar al meu treball: “ (...) La seva obra era una estranya alquímia que combinava la densitat del detall amb la lleugeresa més etèria” i  “(...) lluminosos de veritat interior, pura música silenciosa”.


Nota:
(1).- François Cheng Vacío y plenitud. Editorial Siruela, Barcelona 2004.





    


       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada