tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post8832747083077462436..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Després de llegir a Jean-Yves JouannaisAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-46563554056581399172016-02-05T18:37:56.837+01:002016-02-05T18:37:56.837+01:00Podria ser, que la cuina entrés dins la categoria ...Podria ser, que la cuina entrés dins la categoria de no obra que planteja Jouannais, però penso que com que la cuina, per definició, no esta contemplada per romandre, no ho tinc tant clar. El que s'ha considerat "art", comporta una idea de permanencia que la cuina no contempla. Per això Jouannais parla de creadors que, sense haver fet una obra gaire extensa, han estat tremendament influents en la seva generació i en generacions posteriors. L'exemple més paradigmàtic és Marcel Duchamp.<br /><br />El llibre de Jouannais no és un llibre de lectura fàcil. Més d'una vegada he pensat, però, que potser la traducció en té la culpa. A mi m'ha servit per entendre l'obra d'alguns artistes, o si més no, per poder-la observar des d'un altre òptica. Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-44381393743652986832016-02-04T21:09:25.491+01:002016-02-04T21:09:25.491+01:00Ostres Anna, planteges en aquest article un tema q...Ostres Anna, planteges en aquest article un tema que reconec que es innovador i alhora desconegut per a mi: el No art, és a dir, la mancança d’una obra visual o tangible, però la realitat d’una creació establerta.<br /><br />I tot rellegint el teu article – perquè reconec que em costa una mica de captar-lo – m’has fet pensar en el fet de les creacions constants que fem els éssers humans en la nostra vida quotidiana, tant en elements corrents com en les sensacions i emocions. I veritablement això no es reflecteix en lloc, a excepció dels creadors nats que ho plasmen en una tela, en forma d’escultura, gravat, etc.,<br /><br />Estic totalment d’acord amb el que dius sobre: A l’epíleg del llibre, Jounnais esquartera el món de l’art. Escriu sobre els crits i les protestes que s’aixequen contra la idea de no-producció artística per part dels que conceben els artistes com a artesans de la seva pròpia subjectivitat, com a mers productors del seu jo.<br /><br />Hem parlat moltes vegades de la terrible egolatria que existeix en un excessiu nombre d’artistes, que majoritàriament volten la mediocritat, però que se senten deus davant la seva pròpia creació. No crec que aquests siguin d’aquells que influeixin en d’altres. De fet avui en dia, la mancança de lideratge en molts aspectes: polític, econòmic, cultural, etc., fa que les influencies resultin inexistents, pot ser perquè ja no hi ha capacitat d’innovar plenament.<br /><br />Recorda per exemple els anys 60 en que Dalí, Picasso, Miró, estaven vius i veritablement les seves creacions influenciaven per tot arreu. Ara, el que influeix són programes d’alta cuina on es desconstrueix textures i aromes. La creació artística es fa a la cuina, es consumeix i se’n va per la claveguera. No hi ha constància de res. Pot ser una foto, però amb els mitjans de retoc fotogràfic, pot ser que ni tan sols hagi existit. No es una mica tot plegat com el que expressa Jean-Yves Jouannais?<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com