tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post8043490984646956881..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Els voltorsAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-80257972694210630462014-05-25T14:22:53.090+02:002014-05-25T14:22:53.090+02:00Gràcies. Efectivament, és així. Però una cosa és u...Gràcies. Efectivament, és així. Però una cosa és un regateig acceptable, i l'altre ofertes a la baixa sense cap mena de sentit. Quan els preus de les obres són elevats, es comprèn que el comprador vulgui obtenir alguna mena de descompte, això sempre ha estat així. Si es pot fer es fa, i si no s'expliquen els motius, i s'accepten. El que sobta és quan es salten les regles de qualsevol lògica!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-14929508768846647212014-05-25T12:34:51.131+02:002014-05-25T12:34:51.131+02:00Crec que els galeristes no us heu de deixar descon...Crec que els galeristes no us heu de deixar desconcertar. Tenint ben clara la cotització dels artistes en el mercat actual, no hi ha més cera que la que crema. M'imagino que en tots els àmbits hi ha qui regateja, però si un té ben clar la valoració del productes, no cal donar-li voltes. Ànims!Joaquim Belsahttps://www.blogger.com/profile/16263559576235182497noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-33848292028413778692014-05-19T16:03:40.599+02:002014-05-19T16:03:40.599+02:00No, no. De calers en segueixen tenint, això segur!...No, no. De calers en segueixen tenint, això segur!. Les diverses situacions en què em vaig trobar van tenir finals diferents. Obviament, les ofertes inviables, de totes totes, van ser rebutjades sempre. Altres vegades, si hi havia marge, s'entrava en una negociació per veure si el client millorava l'oferta. De vegades acabava bé, o mig bé, i es tirava endavant. D'altres no. El trist del cas, és que alguns d'ells sí que anaven de grans col.leccionistes. Anaven d'això i alguns ho eren (o mig eren). El que et puc assegurar és que aquestes situacions cremen molt. Potser cremar no és ben bé l'expressió: a mi em causàven una tristesa especial, em queia l'ànima als peus literalment.<br />El que és cert és que en les èpoques bones també hi són, però es noten menys. Pots negar-te a negociar amb més facilitat, tot flueix d'una altra manera.<br /><br />No ho sé si són desgraciats, m'inclino a pensar que no. Nosaltres els veiem des de l'altra banda, però ells intenten treure el millor preu en el seu benefici. En el fons, sempre tens la última paraula: si no vols entrar en el seu joc, no hi entres i en pau. Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-37403478080547683722014-05-19T13:46:40.563+02:002014-05-19T13:46:40.563+02:00Absolutament GENIAL, BRILLANT i CONTUNDENT el teu ...Absolutament GENIAL, BRILLANT i CONTUNDENT el teu article d’avui. I la definició de Voltor més que adequada, tot i que en el fons s’assemblen més als ofidis que a les aus.<br />No són ni col•leccionistes d’art. Són gent sense escrúpols, d’aquells que explicaran en un sopar com varen ajupir a un galerista, i se’n vanagloriaran del poc que els hi va costar una obra... d’artista tan prestigiós.<br /><br />Són gent que no valoren en absolut l’essència de l’art, el treball de l’artista i la seva creació. Nous rics a vegades, amb fortunes d’origen incert i estrany. D’altres simplement ho porten a la base de la sang. Ells poden cobrar el que vulguin o fer pagar el que desitgin. Però ells, apujinar? Nooooo, això quasi seria com un pecat mortal per aquests voltors.<br /><br />M’imagino la cara de pocker que se’t deuria quedar en aquestes situacions. Suposo que mentalment, el gest de fotre’l al carrer era la primera opció, que seria la més lògica. Però es clar, aquí entrava en joc la subsistència de l’artista – la dignitat i el prestigi queden al marge – i el modus vivendi del galerista.<br />De totes formes, ens deixes amb “la mel a la boca”. Quina va ser la teva reacció i com fa acabar l’afer en cada cas ?<br /><br />Evidentment, gent així és menyspreable, però el que queda més patent és el poc respecte que es tenen per si mateixos, perquè el que tu ara expliques, lògicament reservant-te els noms, mitjançant la conversa sí es pot dir, i per tant el prestigi d’aquest “ comprador carronyer”, queda per terra, i demès, en el cas teu que has obert una galeria, amb ganes de no atendre’l mai més. En el fons, pot ser són una mica desgraciats, no?<br /><br />El món dona moltes voltes, i avui som a dalt, i demà no. I més en l’actual de tants canvis. A Mataró, els antics dirigents de Caixa Laietana, han estat declarats pel ple municipal en totalitat “persones non grates”. Qui els ha vist i qui els veu!!! Ells, amb un marcat despotisme, ara ni tan sols poden passejar pel carrer. Ja tenen els seus calers, però la cara no es alta. <br /><br />Com deia Thomas Hardy en un dels primers paràgrafs de Tess d’Uberville: Com cauen els poderosos!!!<br /><br />Doncs aquest exemple també es pot aplicar a aquesta nefasta clientela. O no t’ha passat que algun d’aquests ara no pugui ni regatejar perquè no te calers, i pot ser fins i tot ha hagut d’anar a Càrites? Qui ho sap.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com