tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post7758417831991143660..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: El coratge de la Fiona Morrison PortaAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-38827269334449253432013-03-06T10:47:05.660+01:002013-03-06T10:47:05.660+01:00Hola Anna! Acabo de descobrir el teu bloc i m'...Hola Anna! Acabo de descobrir el teu bloc i m'encanta. He gaudit molt llegint alguns dels teus relats i em disposo, doncs, a tafanejar-lo de dalt a baix!...:) Un salut,<br /><br />David.David Moragas Llevathttps://www.blogger.com/profile/14850479608829298861noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-19383541102492092082013-02-16T20:02:24.194+01:002013-02-16T20:02:24.194+01:00M'ha emocionat moltíssim el teu relat, i més p...M'ha emocionat moltíssim el teu relat, i més perquè al 2010 la Fiona Morrison va fer una exposició de fotografia (Llocsplaceslugares) amb Artgràfic, que va ser la meva primera critica a les vostres exposicions. Les fotos de la Fiona eren d'una profunditat i intensitet extremes. No havia vist fotos com aquelles. Fins i tot he repassat el text que vaig publicar, i del que et deixo un petit paràgraf:<br />Llocsplaceslugares un conjunto de treinta imágenes aproximadamente, donde el espectador no puede evitar dejarse llevar por la magia de la nocturnidad o el extraño hechizo que puede ejercer la soledad. La grandiosidad de la naturaleza, luminosa y hermosa, aderezada con un verde esmeralda suave y tenue pero terriblemente mediterráneo, lleno de una extremada calidez.<br />Per la teva forma de relatar la teva visió del vídeo, entenc que la Fiona plasma amb sensibilitat exquisida aquest caminar entre àvia i neta, agafades de la mà. Àvia i neta, el relleu generacional, la continuïtat de la vida. Saps, moltes vegades passo per davant d'una guarderia, i aquest agafar-se de la mà entre avis i nets, inclús entre pares i fills no té el mateix significat que la Fiona, crec, que ha donat al seu vídeo. El trobo fins i tot distant, diferent.<br />Insisteixo, molt emotiu i malgrat la nostàlgia d'una convivència, i la tristesa del traspàs, sempre hi ha un bri d'esperança. En aquestes situacions, és bo recordar aquella frase de Sant Agustí: no ens entristim d'haver-lo perdut; alegrem-nos d'haver-lo tingut.<br /><br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com