tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post6678355845765327792..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Presència de David PadrósAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-90064443671619323552016-02-17T16:32:49.781+01:002016-02-17T16:32:49.781+01:00Per a mi sí que ha estat un bon pal. Ens veiem mol...Per a mi sí que ha estat un bon pal. Ens veiem molt sovint, i si no parlàvem per telèfon... Avui recordava amb en Carles el que significaven per a mi les classes. Recordo la llum que tenia la sala on tenia el piano vertical, i els arbres que creixien al pati de mansana. Més d'una vegada em quedava plantada al davant de la finestra, mirant els patis de les cases veines, fins que em cridava l'atenció: "Va tu, que hem de fer classe!". Ahir, gent de bona voluntat que va venir a la inauguració em proposaven altres professors..., fins i tot en va venir un, de professor de piano, amic de l'Elena Kervinen, que es va oferir. Però jo no podria de cap manera fer classes amb ningú altre. No en aquest moment. Repassaré totes les partitures que vam tocar, i em semblarà que, encara que sigui espiritualment, encara em fa companyia. Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-18228662230266314082016-02-17T16:26:12.926+01:002016-02-17T16:26:12.926+01:00Si noia, ara me'n adono. No sé si jo ho puc ar...Si noia, ara me'n adono. No sé si jo ho puc arreglar això. Em sembla que això és cosa dels robots de blogger... però preguntaré.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-38223752503155441972016-02-17T15:37:32.611+01:002016-02-17T15:37:32.611+01:00Ui, on és aquest rellotge que no va a l'hora?Ui, on és aquest rellotge que no va a l'hora?Mercè Centellashttps://www.blogger.com/profile/04998736079504404387noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-53304036983307056702016-02-17T15:36:41.022+01:002016-02-17T15:36:41.022+01:00T'expliques molt bé, Anna. És d'agrair.
En...T'expliques molt bé, Anna. És d'agrair.<br />En el teu escrit s'entreveu tant la persona del David com la qualitat tan especial de la vostra relació. Ai, quin pal! Quan pararà la vida de donar-nos pals!!Mercè Centellashttps://www.blogger.com/profile/04998736079504404387noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-48578477200468445872016-02-15T21:25:00.036+01:002016-02-15T21:25:00.036+01:00Moltes gràcies per les teves paraules, Marta. I ta...Moltes gràcies per les teves paraules, Marta. I tant que seguiré tocant el piano, ho faré pel seu record, i perquè serà, com tu dius, la manera de que continuii viu. Totes les meves partitures estan plenes de les seves anotacions, els seus digitats, etc... Vam fer un llarg camí, i tinc repertori per omplir tota una vida. <br /><br />És ben cert això que dius. La música va ser la meva via d'escapament, un món alternatiu que quan hi vaig entrar em va deixar fascinada. Ell em donava la mà per saber moure'm en aquest món i aprendre tot el que havia d'aprendre. Sé que a ell també li va agradar compartir amb mi el món de l'art. Li encantava venir a la galeria i conèixer als artistes! <br /><br />Seguiré amb el piano i escoltant tota la música que pugui. Que el seu mestratge continuii ben viu!<br /><br />Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-2882516537778611062016-02-15T20:58:07.249+01:002016-02-15T20:58:07.249+01:00Un text molt emotiu i on s’entreveu l’estima i la ...Un text molt emotiu i on s’entreveu l’estima i la compenetració professor-alumna, que mes tard va esdevenir en gran amistat.<br /><br />Jo vaig tenir un cas similar amb el meu professor d’anglès. Em va fer adonar de quan admirava a aquest país. De fet, sempre m’he considerat molt “british” i quan vaig tenir la sort de viatjar-hi vaig saber perquè. Em vaig identificar molt amb el paisatge d’aquelles contrades i Escòcia em va frapar moltíssim.<br /><br />Les nostres converses en anglès – que el tenia molt més fluid que ara – parlant de “lo humano y lo divino” varen ser fonamentals per a mi. <br /><br />Per tant t’entenc perfectament perquè us unia l’humanisme, quelcom que, ho hem comentat moltes vegades, ara no està de moda i tot són relativismes i servituds. <br /><br />En el fons, era més que el teu professor de piano. Era un guia, d’una forma molt sui generis, de la teva vida, una mena de suport, i alhora de “fugida” de la realitat, quan aquesta et turmentava. Ell i la música es servien de via d’escapament. El seu suport musical t’era imprescindible. Però ara ha iniciat un llarg viatge sense tornada. Això significa que el paper amb tu ja el va complir i ara has d’anar sola. <br /><br />Has de continuar tocant i practicant el piano per ell, pel seu mestratge i per la seva amistat. Ja se que la galeria et té atrafegada. Però busca el temps d’on sigui, perquè les seves lliçons i la seva música t’eren tan imprescindibles com el respirar, i no pots ofegar-te ara que ell no hi es. Precisament és quan has de nadar mar endins i buscar la seva essència, interpretar les seves composicions i sentir que el seu esperit estarà amb tu, perquè segur que sempre tindràs un record per ell en la teva memòria. Per tant, no ha de morir mentre tu toquis per ell i amb ell.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com