tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post5279277562231213334..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Maquillar una exposicióAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-78595944335092129232014-08-07T23:26:06.316+02:002014-08-07T23:26:06.316+02:00Totalment d'acord. Ben poques vegades es poden...Totalment d'acord. Ben poques vegades es poden reunir les millors obres per ser exposades. Pel que fa a les galeries, que acostumen a exposar les darreres obres dels artistes, passa el mateix perquè no sempre es tria. O perquè els galeristes no saben triar o perquè no s'atreveixen a fer-ho. Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-54656977534437287862014-08-07T23:20:54.206+02:002014-08-07T23:20:54.206+02:00Tens raó quan dius que els artistes són humans, i ...Tens raó quan dius que els artistes són humans, i de vegades s'equivoquen. Això és així, i jo iun parell de companys de la galeria en la que jo trebavallava abans, ho teníem molt clar. No passava el mateix amb tots els altres membres del personal, que creien que l'artista estava tocat per la gracia divina i tot el que feien era excels. Saber triar i saber penjar una exposició és importantíssim. D'això depèn la lectura que en farà el públic posteriorment. També penso que l'artista no pot prendre distancia per jutjar segons què. Esta massa ficat en la propia obra, i algunes coses no les veu amb objectivitat. Aquestes coses, efectivament, formen part de la feina del galerista.<br />I con tu dius, el públic també en dirà la seva. Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-85658120467784119072014-08-07T10:42:04.630+02:002014-08-07T10:42:04.630+02:00No acostumem a visitar exposicions rodones, perfec...No acostumem a visitar exposicions rodones, perfectes per la seva qualitat i sensació de producte complet. Em refereixo sobretot als museus, fundacions, etc. Sempre et queda el regust que no n'hi ha per tant (especialment si te l'han recomanat). La idea que a banda de quatre peces excepcionals, la resta és com palla. Com si la institució visitada no hagués sabut "moure els fils" prou bé per lograr les obres desitjades. Menciono la teva expressió dels fils, que trobo tan encertada.Esther Mitjavila i Serrahttps://www.blogger.com/profile/17812293094931040797noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-9381613744222772102014-08-06T13:57:18.411+02:002014-08-06T13:57:18.411+02:00Els artistes són humans, malgrat la seva capacitat...Els artistes són humans, malgrat la seva capacitat creativa, i per tant, si les musses no els inspiren, ja poden tenir el renom que vulguin, que s’equivoquen com el més insignificant dels mortals.<br /><br />Avui en dia, tots sabem que molts dels grans noms de l’art contemporani, a partir de les avantguardes del segle XX, venen pel seu nom, tot observant que algunes de les seves obres són més que discutibles. I per tant, el comprador que compra pel nom, es deixa enredar, i tot i veient que l’obra no el convenç artísticament, es deixarà persuadir pel seu preu, no pel seu valor.<br /><br />Sorolla, no és una excepció. Recordo la exposició que es va organitzar al MNAC fa uns 4 o 5 anys sobre la Hispanic Society, i francament, no em va agradar gens – la vaig trobar molt carca - tot i reconèixer el seu mestratge, la seva tècnica i excel•lent concepció del tema. Però al tractar-se d’una obra d’encàrrec, l’home va complir, sense inspiració, perquè tampoc era el cas, i va actuar amb professionalitat, no com pintor.<br /><br />No obstant, al principi de l’article, parles de la distribució de l’obra d’un artista dins una sala d’exposicions. Aquesta depèn del galerista, de la seva visió de venda, però sobre tot, de les costums visuals del públic quan entre en una sala. Si es col•loca una peça bona a primera fila, l’espectador tendirà a seguir visitant la mostra, a veure si en veu mes. Si la peça es mediocre, evidentment, ni passarà per la porta. I això ha de tenir molt bon ull clínic l’encarregat de sala o galerista, si és el mateix.<br /><br />En l’exposició de l’artista que porta obra bona i dolenta, entenc perfectament les dificultats que t’haguessis pogut trobar, per fer-la atractiva, a part de que es pot donar el cas que una peça horripilant, sigui la preferida de l’artista i vulgui col•locar-la a primera fila. Això ha de ser mortal!!!<br /><br />Evidentment, en una galeria mana el galerista, perquè ha de defendre l’obra, i per tant ha de creure en ella. Si no ho pot fer-ho, millor dir-li a l’artista que una altra vegada serà.<br /><br />I l’artista ha de saber admetre si l’obra no està a l’alçada d’altres expectatives – les circumstàncies de la vida, problemes de tota mena, malalties afecten a la creativitat – i acceptar si pot o no exposar.<br /><br />Si es té AMOR A L’ART, el galerista sabrà ser honest i exposar la realitat en cas de trobar-se obra mediocre, i l’artista, ha de saber acceptar el que se li digui, si es honest amb si mateix i veu la realitat del que es el seu treball en aquell moment, que no vol dir que en un altra no se superi. <br /><br />A tot això, cal afegir el públic i compradors, que es poden enamorar de lo que menys un s’espera, i que artista i galerista considerin que és el que menys importància té.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-4943532482630026952014-08-05T21:17:37.015+02:002014-08-05T21:17:37.015+02:00Potser si, però com a ésser vivent, les pifiades d...Potser si, però com a ésser vivent, les pifiades del Messi "passen". El problema dels quadres és que són objectes, no flueixen i queden. Algú proper a mi sempre diu que una cosa és un Picasso, i una altra un quadre firmat per Picasso. El mateix es pot aplicar a tots els artistes, i els col.leccionistes han de ser prou sensibles per adonar-se'n. Quantes vegades hem vist obres ben fluixes penjades als museus? Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-57595635975289964762014-08-05T20:01:58.627+02:002014-08-05T20:01:58.627+02:00És com allò que els deia Johan Cruyff als seus jug...És com allò que els deia Johan Cruyff als seus jugadors del Drem Team, "salid y disfrutad", perquè eren tan bons que quines ordres els havies de donar? Doncs amb els quadres que vas a penjar el mateix, si són bons, no cal trencar-se gaire el cap. M'agrada aquest article! Seguint la comparativa futbolera, i referint-me al Sorolla, en Messi també l'espifia, però segueix sent el Messi.Joaquim Belsahttps://www.blogger.com/profile/16263559576235182497noreply@blogger.com