tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post3147075966566002354..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Una biografia (sota la influència de l'Alice Munro)Anna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-44309414763349792752015-03-29T17:14:13.745+02:002015-03-29T17:14:13.745+02:00Més o menys, els "ingredients" que detal...Més o menys, els "ingredients" que detalles són sempre presents en les narracions de l'Alice Munro, que des d'aquí et recomano. De vegades corprèn, perque (com a mínim, a mi em passa), és fàcil identificar-se. Les protagonistes acostumen a ser dones "normals", que porten una vida "normal", però que a la vegada és unica. Aquest valor, fa veure tots els altres: la lluita, l'esforç, l'amor, etc. , i sovint ha de competir amb altres de no tant positius que poden fer-ho trontollar tot. Bé, la Munro és molt més potent que el meu "exercici".M'agrada molt el fet de que, malgrat tot, les seves heroines sempre tiren endavant. <br />Hi ha persones, i d'aquestes, a les narracions de la Munro també en surten, que, potser perquè han tingut la sort de cara, o perquè són així, no acaben d'encaixar amb la nostra sensibilitat. Ja fa anys que vaig aprendre a posar-me dins una "campana de vidre" per protegir-me. I el millor que es pot fer és prendre distància, i no aturar-nos, per culpa seva, ni un sol moment. <br />Jo ho tinc molt complicat per no conèixer els artistes!. O sigui que... a fer servir la campana!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-2488589765807356752015-03-29T15:20:50.102+02:002015-03-29T15:20:50.102+02:00Un article sensible, redactat amb estil indirecte ...Un article sensible, redactat amb estil indirecte que permet viure la situació com si el protagonista fos el propi lector, i es trobés immers dins l’acció.<br /><br />L’article d’aquesta setmana parla en realitat de nostàlgia : per les il·lusions viscudes, pels bons temps d’una galeria, per l’experiència rebuda i per tot el positiu que se’n va treure de la mateixa, que permet defugir d’un present desagradable, amb falta de gust, amb unes noves generacions massa preocupades per l’estètica i poc per la ètica: només diversió i fugir d’una realitat magra, d’un futur molt incert que moltes de les noies que com les que expliques, no sabran afrontar.<br /><br />I per descomptat, no podia faltar la “hiena” de torn, perquè això és el que abunda: un artista que menysprea el teu esforç, perquè ara ja no tens el suport de la galeria gran. La veritat és que es digne de compassió perquè sembla que amb la crisi que encara estem passant, no s’hagi donat compte que avui estem a dalt i demà a baix. <br /><br />La cortesia, la bona educació i sobre tot l’empatia pels demès són essencials en la vida, i aquest personatge és per no tenir-lo en consideració ni en la galeria mai més. Per més bon artista que sigui, el seu comportament fa desmerèixer tota l’obra creativa. És per aquest motiu que no vull conèixer als artistes, perquè moltes vegades les seves creacions curiosament, no tenen res a veure amb la seva personalitat.<br /><br />M’agradat aquesta forma de redactat. És sensitiu, y molt humà, molt proper.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com