tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post2726844181912797316..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Sobre el triomf Anna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-33647899573468541372015-02-19T11:51:50.579+01:002015-02-19T11:51:50.579+01:00La teva última frase dona molt de sí. Quantes obre...La teva última frase dona molt de sí. Quantes obres (d'art, pel.lícules, libres) que han rebut premis i distincions passaràn a la història del seu gènere? Algunes potser sí, de vegades s'ajunten qualitat autèntica i premi, però moltes no. Rebre un premi no és sinònim de gaire més que d'estar en el lloc oportú en el moment oportú. En art primen les tendències i el pes que puguin tenir en el criteri dels que jutgen. Per això dic que és tant important que el públic faci servir el seu criteri a l'hora de jutjar. De tota manera, els únics premis que poden tenir-se en consideració, són els que es donen a una llarga trajectòria. En aquests no es pot aplicar la màxima de: "una flor no fa estiu". Però en tota la resta... cal posar-los quasi tots en condicional, o com he escrit en l'article, en relatiu absolut.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-48895477407264261942015-02-18T18:56:52.461+01:002015-02-18T18:56:52.461+01:00Absolutament contundent l’article d’aquesta setman...Absolutament contundent l’article d’aquesta setmana, amb el que estic totalment d’acord. El triomf ha de ser producte de l’intel·lecte i de l’esforç, de la constància i del voler millorar dia a dia, en qualsevol aspecte de la vida. El triomf és la conseqüència final de que les coses es fan ben fetes, incloent-hi els errors per aprendre’n.<br /><br />Però avui en dia, el triomf es planteja massa fàcilment, i per tant, tal com molt bé expliques, és efímer, sense substància i envelleix i s’oblida ràpidament.<br /><br />Coincideixo amb molta gent que no creu en els premis. En literatura ja s’està donant el paradigma de que un premi no precisament proporciona més vendes, ni significa que tingui qualitat. Demès, ho copsem dia a dia. Quantes pel·lícules, per exemple, tenen premis i reconeixements, i passen de llarg del gran públic?<br /><br />Doncs amb l’art exactament igual. Quan els premis els dona un jurat qualificat, els interessos poden ser moltíssims, i en masses vegades poca relació amb l’artista o l’obra que es premia.<br /><br />La fama, el poder de convocatòria, els “parabienes” que pot representar un premi són circumstàncies molt sucoses, però que en realitat poden arribar a embrutar a l’art i l’artista, i de fet tots coneixem cassos en que aquesta circumstància es dona massa sovint.<br /><br />Per obtenir el triomf, cal lluitar i valorar la lluita. Cal ser conseqüents amb nosaltres mateixos, i sobre tot integres, amb valors profunds i dels que estiguem convençuts. I també cal tenir valentia per afrontar les enveges i els pals a les rodes que la vida, i principalment les persones et posen. Un cop superades les etapes i fet l’aprenentatge, aleshores vindrà el gran triomf. El que tu parles, és superficial i producte de la fira de les vanitats que, segons diuen, és el que demanem, però que si no ens el donessin, no el trobaríem a faltar.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-37534743668871713312015-02-17T10:28:54.063+01:002015-02-17T10:28:54.063+01:00Aquesta comparació em sembla encertada. De fet, se...Aquesta comparació em sembla encertada. De fet, sempre que un premi depengui d'un jurat, serà l'opinió d'aquell jurat. Per tant, serà relatiu. Si el jurat fós un altre, el premi podria ser un altre. I ja sabem com funcionen les coses.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-92127424537672596642015-02-16T14:04:16.747+01:002015-02-16T14:04:16.747+01:00El teu article d'opinió em fa pensar en la cer...El teu article d'opinió em fa pensar en la cerimònia dels Òscar (entenent que el cinema és un art). Potser l'exemple és una mica fàcil, però acostumen a guanyar pel.lícules, directors i actors previsibles. Moltes vegades, aquests films són obviables. Mentre que d'altres, de valents i compromesos, passen totalment desapercebuts. A no ser que el nostre ull clínic els clixi a la cartellera. No seran els millors films per a un jurat, però seran els nostres millors films.Esther Mitjavila i Serrahttps://www.blogger.com/profile/17812293094931040797noreply@blogger.com