tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post1743921543247605446..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Quan la idea preval sobre la realitatAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-80435149964492569462015-07-15T11:22:14.601+02:002015-07-15T11:22:14.601+02:00Hi ha una altra diferència entre les obres de tots...Hi ha una altra diferència entre les obres de tots dos. En Casañas no prepara l'escenari. En Gasull no el preparava en el sentit estricte, però calculava l'hora del dia, l'estació de l'any, de vegades utilitzava filtres, i altres procediments tècnics per tal d'obtenir el resultat que ell volia. Tirava moltes fotos per triar-ne una. I després, venia la feina de laboratori! Feia servir mil i un enginys a l'hora de positivar, tot perseguint un resultat concret. <br />Jo també penso que ha estat molt interessant alternar les dues exposicions, i això es veu en les reaccions del públic, i en els comentaris que generen. La veritat és que ens estem divertint, sense comptar que estem absolutament convençuts de l'altíssima qualitat i interès de totes dues. Aquí sí que es pot afirmar que no donem gat per llebre!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-19690776382315493672015-07-15T10:49:56.849+02:002015-07-15T10:49:56.849+02:00Totalment d’acord amb el paral·lelisme temàtic de ...Totalment d’acord amb el paral·lelisme temàtic de les dues exposicions que comentes. Totes dues capten l’inesperat, l’instant únic, que només pot reproduir la màgia de la fotografia.<br /><br />La diferència és el pas del temps, les tècniques emprades, i la visió de cada fotògraf. Casañas és home del segle XXI, menys poètic, més pragmàtic, més imbuït pel món de la imatge, menys literari, però alhora més contundent, provocatiu i reivindicant l’absurd de moltes situacions reals.<br /><br />Gasull és el terme oposat: hi ha un gran lirisme en la seva obra, fins i tot romanticisme. Ens permet contemplar una Barcelona amb ulls de nostàlgia - en Casañas això no ho aconseguirà mai, ni tampoc és el seu propòsit – d’uns temps, per una banda durs, de tirar endavant, però d’il·lusió, de “final feliç”, d’històries d’amor possibles entre la gent i el paisatge urbà, perquè viure en una població on l’urbanisme sigui equilibrat, permet bona convivència entre les persones, cosa que en molts àmbits de moltes ciutats no es dona.<br /><br />Penso que expositivament ha estat positiu el fet de fer dues mostres, tan iguals en la base, i tan diferents en el concepte. Permet comparar, i no de forma odiosa, uns entorns, unes actituds i unes èpoques. I convida a reflexionar cap a on anem, perquè si bé és cert que les noves tecnologies ens ajuden, també ens envolten de certa esclavitud, y conseqüentment, el nostre comportament com a persones també es veu afectat.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com